|
Abstract:
|
[cat] La recerca i documentació dels noms de lloc s’ha fet des de distintes disciplines, especialment des de la Filologia i la Lingüística (topononomàstica) i des de la Geografia. També s’ha fet recerca de la toponímia històrica (de fet, la toponímia s’havia considerat com a ciència auxiliar de la Història). En un reconeixement agraït, no puc deixar d’esmentar en aquests camps alguns venerables noms com els de Joan Coromines, Enric Moreu Rey, Vicenç Rosselló Verger o el gran compilador de la toponímia a Menorca i Mallorca, l’enyorat Josep Mascaró Passarius. Això sense oblidar la tasca de la Societat d’Onomàstica o del Gabinet d’Onomàstica de la UIB. Amb l’entrada al segle xxi, hi ha hagut, però, una obertura del ventall d’aproximacions a la toponímia i s’han obert noves perspectives, especialment des de l’antropologia i a partir de l’encuny d’un concepte nou: el de patrimoni cultural immaterial (PCI). Aquí, precisament, voldria presentar una aproximació a la toponímia des de l’antropologia, especialment a través de la vinculació i la integració dels noms de lloc en la percepció del territori i, per tant, a través de la vinculació amb el paisatge. A partir d’aquest plantejament inicial o d’aquest context interpretatiu vull presentar la toponímia com una de les manifestacions ‒potser una de les principals‒ del PCI que, de ple dret, poden i han de ser objecte de les mesures de salvaguarda que estableix la legislació vigent. |
Toponímia, paisatge i patrimoni cultural immaterial