Abstract:
|
[cat] La confecció d’inventaris onomàstics d’arreu del territori de parla catalana és una tasca urgent en els nostres dies. Amb el canvi social que va suposar l’abandó dels treballs agrícola i ramader tradicionals en favor d’altres tipus de feines, s’estroncà la natural transmissió oral dels noms de lloc entre aquells que vivien de la terra; així, la majoria dels topònims poden acabar desapareixent juntament amb la darrera gent que es dedica a conrear les terres del nostre país. Un element del paisatge que no es treballa, que no es viu, en definitiva, que no es coneix, no necessita conservar un nom que el diferenciï dels altres elements del seu entorn. I la pèrdua d’un nom propi implica la pèrdua d’una gran quantitat d’informació sobre allò que designa, perquè, com sabem, un topònim pot regalar-nos informació sobre la història, sobre la societat, sobre la llengua, sobre la vegetació, sobre la fauna, sobre l’orografia i sobre tantes altres coses del lloc en qüestió. És per això que cal posar fil a l’agulla de manera imperiosa i recollir tota aquesta informació provinent d’aquestes fonts orals que estan desapareixent. Amb cada informant oral que perdem, perdem una enciclopèdia insubstituïble. L’Onomàstica de la Torre de l’Espanyol, i Premi d’Investigació Ramon Amigó i Anglès (2016-2018), és fruit de la voluntat de preservar topònims i antropònims dels pobles i ciutats dels Països Catalans. El municipi de la Torre de l’Espanyol està situat a la comarca de la Ribera d’Ebre, en la qual, com a la resta de les Terres de l’Ebre, existeixen pocs inventaris onomàstics fets i publicats; i és el segon —al costat de l’Onomàstica de Vinebre— que publica l’autora d’aquesta conferència. Aquestes dues publicacions s’afegeixen als treballs de toponímia fets per Artur Bladé i Desumvila (1980) i Miquel S. Jassans (1988) —de les poblacions de Benissanet i Rasquera, respectivament—, i a l’obra de Dolors Cabré (1985), en què recull una bona mostra de topònims de Riba-roja d’Ebre dins d’un llibre dedicat a diversos aspectes d’aquesta població. Aquests eren els treballs publicats —que, com es pot veure, són només parcials— sobre poblacions d’aquesta comarca on l’Ebre entra a Catalunya. |