|
Abstract:
|
[cat] El tema tractat en aquest treball ha estat estudiat detalladament en el marc de la meua recerca doctoral fa ara més de vint-i-cinc anys i, per tant, hi remeti els lectors interessats.81 Malgrat això, la meua investigació ha anat enriquint-se i desenvolupant-se des de llavors. La intervenció en el cicle de la Universitat de les Illes Balears té la intenció de ser una petita síntesi d’aquests llargs anys de dedicació al tema amb la voluntat de subratllar els punts més importants per a persones afeccionades a l’onomàstica en general i a la que parla de la Catalunya del Nord en particular. Començaré per recordar el context històric. Els anys 1659 i 1660, com a resultat del final de la guerra de més de vint anys (1637-1659) que van protagonitzar en el marc més ampli de la guerra dels Trenta Anys les monarquies hispànica i francesa, el tractat dels Pirineus parteix políticament Catalunya. El comtat de Rosselló i part del de Cerdanya, ocupats la major part del conflicte pels francesos, passen sota domini del rei cristianíssim. Aquella separació, que podia ser transitòria, com era el cas en la majoria de tractats d’aquella època, ha perdurat fins avui. Aquesta casuística original que ha generat la frontera política més antiga d’Europa ha donat naixença a una Catalunya francesa, un nord de Catalunya, que des de mitjan segle xx acostuma a ser anomenat la Catalunya del Nord. En context francès, el nom del principal comtat, el Rosselló, amb Perpinyà de capital,82 va dominar l’onomàstica del territori novament conquerit i annexionat, «la province du Roussillon», tot i que fins a gairebé la Revolució Francesa va ser considerada com a «província estrangera» dependent del ministeri de la guerra. Aquella situació va suposar una mena de «sortida de la història» d’aquelles comarques que no van tornar mai més a ser, en bé o en mal, a l’ull de l’huracà dels esdeveniments internacionals però que tampoc no van ser més mestres del propi destí. |
Les problemàtiques patronímiques a la Catalunya del Nord i la francesització dels cognoms (segles XV-XXI)