|
Abstract:
|
[cat] A partir del boom turístic a s’Arenal, els usos socials del territori es recompongueren significativament. En un no-res, la interacció social tornà molt heterogènia i composta per grups socials diversos (mà d’obra procedent de la Península, masses de turistes nord-europeus i les famílies de tota la vida). Un dels resultats d’aquestes noves interaccions socioculturals, de l’aparició d’una xarxa d’hotels i, posteriorment, de la indústria de l’oci nocturn, fou l’aparició de topònims nous. N’hi hagué que foren promocionats des del poder i d’altres que sorgiren com a producte orgànic de la nova interacció social. En aquesta comunicació, exposarem, per primera vegada des de la filologia, la història i l’antropologia, la llista d’aquests topònims i n’estudiarem el caràcter i els usos que tenen pels diferents actors socials de s’Arenal, tant residents com turistes. Per una banda, analitzarem des de la imposició, per part del Ministerio de Información y Turismo, del topònim geoturístic Playa de Palma (1964), passant per la pràctica festiva del Ballermann (1997), fins als intents de la nova denominació del territori Palma Beach (2016), així com altres topònims de menys ús. Per altra banda, recollirem i explicarem la nova toponímia que empren els residents i/o l’Administració, com la Playa de las Sirenas, El Sare, les parades d’autobús o els hotels i balnearis entesos com a topònims. |
Els topònims de s’Arenal sorgits arran del boom turístic i la nova toponímia