|
Abstract:
|
[cat] La toponímia oficial del terme de Binissalem, a l’interior de Mallorca, consigna més de dos-cents topònims de distintes categories, alguns dels quals –pocs– són hidrònims formats principalment pels noms dels pous, les fonts, els cursos hídrics i les infraestructures tradicionals de conducció de l’aigua, així com també certs noms de carrers amb mencions a l’aigua. Cal dir, per cert, que la hidronímia al territori de les Illes Balears ha estat àmpliament tractada per Ordinas, Grimalt i Genovart (2007). En aquesta comunicació s’examinen, aplicats a Binissalem, aquests hidrònims, amb la idea que els noms consignats permeten descobrir i descriure la realitat hidrogràfica de la totalitat del municipi. El terme pertany a la comarca mallorquina del Raiguer i té una extensió de 29,8 km2. En relació amb la comarca a la qual fem referència, resulta d’interès comentar que el nom «Raiguer» (Alcover i Moll, 1975/1980) designa la part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada, cosa que fa d’aquesta part una àrea de captació del cabal hídric que es recull a la muntanya i que hi davalla. Quant a les unitats de paisatge del terme de Binissalem, es poden reduir a dues de principals: per una banda, a l’extrem nord-oest, els contraforts meridionals muntanyosos de la Serra de Tramuntana, que tenen poca alçada (el penyal dels Bous fa 407 m i el turó de Bellveure fa 383 m); per altra banda, una zona plana que ocupa la major part del municipi i que és utilitzada, sobretot, per al cultiu extensiu de la vinya. Les aigües drenen en general cap al torrent d’Almedrà, que és tributari del torrent de Vinagrella o de Muro, que desemboca a la badia d’Alcúdia. Per la resta, Binissalem pertany a la unitat hidrogeològica de la plana d’Inca-Sa Pobla, amb una superfície total de 359 km2, segons la Memòria de la Proposta del Pla Hidrològic de les Illes Balears, de l’any 1999. |
Hidronímia al terme de Binissalem (Mallorca)