|
Abstract:
|
[cat] Els malnoms són una bona mostra del patrimoni cultural d’un poble. Darrere un malnom, o un denominador personal o familiar, s’escola un principi d’identitat; un referent d’estructuració social. Aquest valor hi és quan l’àlies o el malnom es refereix a una persona o un individu, una família o casa o, fins i tot, quan designa un col·lectiu. En aquest sentit, és important aclarir que ens referim a col·lectius que van més enllà d’una família o una nissaga. De fet, ens referim a malnoms que senyalen grups o col·lectius units per vincles de caràcter no familiar, però que poden estar igualment cohesionats per qüestions d’adhesió o voluntat personal: una creença, una afició, una opció política, etc., que, igualment, confereixen identitat. La malnominació col·lectiva està prou estesa, tant en l’espai com en el temps, i afecta abundants àmbits de la societat, des dels partidaris dinàstics (botiflers, gavatxos vs. imperials, aguilots, maulets); les minories ètniques (xuetes); les banderies familiars i polítiques (canamunts i canavalls); congregacions religioses (vermelletes, coritos); passant per les aficions esportives (culers, matalassers, pericos); les bandes urbanes (àngels de l’infern), col·lectius de pobles (avecrems, mariatxis, teranyines, etc.) i especialment els pobles que, amb la seva rivalitat, usen els malnoms com a imprecació (panxes roges, panecillos, talecons…). Naturalment també aquesta malnominació col·lectiva ha estat usada en el camp de la política i l’adscripció partidista. En aquest sentit, volem presentar el cas dels motius fogoneus i pellosos, que s’usaven per designar els partidaris de liberals i conservadors a Sineu i Llorito a principi del segle XX, arran de l’encesa lluita per l’alternança al govern municipal. |
Malnominació i identitat política. El cas dels fogoneus i els pellosos a Llorito i Sineu