|
Abstract:
|
[cat] Ens proposem dur a terme un estudi, centrat en el riu Mèder (a l’àmbit geogràfic de la Plana de Vic, dins la comarca d’Osona, Principat de Catalunya), involucrant alhora qüestions d’onomàstica, d’ecologia fluvial i d’urbanisme. Partim, d’entrada, d’un nom: el del riu Mèder; nom en si mateix problemàtic, com tindrem ocasió de veure, i que emmena a formular alguns interrogants sobre allò que podríem anomenar la “hidronímia escatològica”. Les consideracions onomàstiques ens portaran a plantejar, en el marc concret d’aquest riu i del seu ecosistema, qüestions sobre l’ús històric de la seva aigua. En particular, l’anàlisi de l’evolució de l’ús del riu durant les dues darreres dècades ens portarà a posar en un primer pla les profundes transformacions urbanístiques que hi han tingut lloc, i en definitiva, a posar en relleu el paper de l’urbanisme en la gestió dels cursos fluvials. D’aquesta manera, i com a reflexió final, ens referirem a la ‘connexió’ entre els noms que han rebut els cursos fluvials al llarg del temps i l’ús que, segons les circumstàncies, han tingut les seves aigües. Més enllà de la triple perspectiva temàtica que hem apuntat, i dins la qual ens mourem tot al llarg de l’anàlisi, volem deixar expressada la nostra voluntat d’adoptar, de forma primordial, un punt de vista interdisciplinari a l’hora d’abordar les problemàtiques descrites. Pensem, en aquest sentit, que l’onomàstica és per si mateixa un camí de recerca idoni per a l’adopció de plantejaments transversals i de connexió entre disciplines. I, coherents amb aquesta premissa, que hem defensat des del punt de vista metodològic en altres treballs (Tort, 2007), hem procurat que el present article respongués, en la seva essència, als principis que la inspiren. |
A propòsit del riu Mèder: de claveguera a l’aire lliure a curs fluvial renaturalitzat