|
Abstract:
|
[cat] La toponímia de la serra de Cardó es pot analitzar des de diverses perspectives fruit de la seva trajectòria històrica. Entre els segles XII i XIX va passar per diverses senyories i a principis del segle XVII s’hi estableixen els carmelites descalços. Amb la desamortització del segle XIX, monestir i terres passen a l’Estat i després a mans privades, que els converteixen en un balneari. La serra de Cardó no té ni ha tingut cap nucli de població estable. Només en alguns moments de la història alguna casa ha estat habitada temporalment. Sí, en canvi, que sempre ha tingut una gran activitat ramadera, una agricultura reduïda als pocs espais que la constitució del terreny ho permetia i a l’explotació dels boscos, activitats dutes a terme pels habitants de les poblacions veïnes que han generat una toponímia descriptiva lligada a les característiques geogràfiques del terreny, a les diferents activitats econòmiques i a la religió. La força de la religió no es va limitar al monestir i al seu entorn immediat, sinó que es va escampar per tota la vall de Cardó per la presència de les ermites i del domini que hi exercien els frares. No ha d’estranyar que l’hagiotoponímia imperi en bona part de la vall, ni tampoc la posterior influència de l’acció del balneari sobre tot el territori. Les activitats dels seus clients no es limitaven a l’espai del balneari, sinó que s’estenien per tota la muntanya. Els propietaris de l’establiment van procurar mantenir endreçada la vall (les zones de passeig, els camins, les fonts i les ermites netes, van construir miradors, bancs de pedra, marges), perquè els clients no hi trobessin gaires dificultats. Dues d’aquestes etapes històriques, la conventual i la ludicosanitària, van crear una toponímia amb una clara identitat, ben diferent entre una i altra i també respecte a la temporalment més àmplia, la que té l’origen en tot el període històric que va del segle XII a l’actualitat. |
Toponímia de Cardó. Conflictes, religió i lleure