|
Abstract:
|
[cat] La present comunicació recull el treball d’un investigador de la història amb uns coneixements lingüístics limitats i, per tant, sense cap pretensió d’estendre’s en consideracions de caire filològic. La nostra intenció és, simplement, fer conèixer el resultat dels estudis entorn als noms de lloc de la vall de Sóller a l’època immediatament posterior a la conquesta de Mallorca pel rei En Jaume. Per poder assolir aquest objectiu hem processat per ordinador les prop de 6.000 fitxes arreplegades al llarg de més de vint anys d’escorcoll i, d’aquelles que contenen algun nom de lloc, n’hem aconseguit extreure uns 280 topònims distints. El gruix dels documents que hem buidat està datat entre els anys 1232 i 1350. Cal esmentar que hi ha una migradesa de dades sensible entre 1259 i 1289, i que la major quantitat d’informació que hem aplegat es concentra entre els anys 1300 i 1350. Geogràficament parlant, hem circumscrit l’àmbit de la investigació a la vall de Sóller de l’illa de Mallorca, que és l’espai que ha centrat històricament el nostre interès. Així, per tant, hem extret tots els topònims que hem trobat dels actuals termes municipals de Sóller i Fornalutx, i una part dels municipis fronterers d’Escorca, Deià i Bunyola. Els documents originals procedeixen, en proporció desigual, de l’Arxiu del Regne de Mallorca, de l’Arxiu Diocesà de Girona, de l’Arxiu de la Fundació dels Ducs de Medinaceli de Sevilla i de l’Arxiu Municipal de Sóller. No ha d’estranyar aquesta dispersió puix que, a la divisió de l’illa de Mallorca posterior a la conquesta, el districte musulmà de Sûlyar fou adjudicat per un terç a Gastó, vescomte de Bearn, i per dos terços a Hug, comte d’Empúries. Seguidament, el de Bearn i el d’Empúries repartiren una part considerable d’aquests territoris entre els seus porcioners i vassalls i, més endavant, el rei en recuperà una bona esberla. D’aquí que la documentació relativa al districte solleric romangui fraccionada i espargida per diversos arxius nobiliaris i reials. Poca cosa més volem afegir, sinó fer referència a les dificultats paleogràfiques a l’hora d’interpretar l’escriptura i als conflictes semàntics a l’hora de comprendre l’accepció exacta d’alguns mots de significat consemblant (domus-hospicium-casale o caminusitinere- via, per exemple). Finalment, consideram adient consignar la pervivència de molts d’aquests topònims i noms de lloc fins al dia d’avui, alguns lleugerament modificats en la seva pronunciació i d’altres amb la mateixa vocalització i grafia com els hem trobats en els segles XIII i XIV. Estimam també que un recull acurat de la toponímia i microtoponímia actuals augmentaria considerablement el nombre de noms de lloc medievals que encara sobreviuen. |
Un recull dels genèrics i topònims més antics de la Vall de Sóller (1232-1350)