2 documents rellevants a la consulta.
pintado (2) joan (4) miquel (3)
|
Automatismes en l’adquisició de la lectura a l’educació infantil
- Pintado, Joan Miquel Font: IN 2009, vol. 1, núm. 1, p. 69-90 Resum: Amb aquest article vull donar a conèixer que la lectura no és sols la codificació de les lletres o els signes (orals i/o escrits); la “lectura ben feta” va més enllà, la persona que té el concepte de lectura com una codificació de signes oblida que si podem llegir és perquè el cervell, a més de la codificació, crea unes vies que ens permeten accedir a una sèrie d’eines (que s’han d’automatitzar i d’aquí el títol de l’article) per a un accés ràpid i segur als significats i les seves relacions amb la “vida de qui llegeix”: és el lector qui escriu el llibre. Es pot pensar que això és impossible als tres anys, però és l’època ideal per a aquest aprenentatge (el nin conserva la figura del dibuix), a l’article podem trobar quatre grans apartats: la lectura d’imatges; iniciar els traços amb el llapis; després miram els efectes sonors de determinades paraules; i una quarta i darrera etapa consisteix a formar frases completes amb paraules completes utilitzant els elements més propers i reals per arribar als més abstractes., Con este artículo quiero dar a conocer que la lectura no es sólo la codificación de las letras o signos (orales i/o escritos), la «lectura bien hecha» va más allá, la persona que tiene el concepto de lectura como un acto de codificación de signos olvida que si podemos leer es porque el cerebro, además de la codificación, crea una vías que nos permiten acceder a una serie de herramientas (que deben ser automatizadas i de aquí el título del artículo) para un acceso rápido i seguro a los significados i sus relaciones con la «vida del que lee»: es el lector el que escribe el libro. Se puede pensar que esto es imposible a los tres años, pero es la época ideal para este aprendizaje (el niño conserva la imagen del dibujo); en el artículo podemos diferenciar cuatro grandes apartados: la lectura de imágenes; el inicio de los trazos con el lápiz; después miramos los efectos sonoros de determinadas palabras y sus significados; y por último, en una cuarta etapa, formamos frases completas con palabras completas utilizando los elementos más cercanos y reales para llegar a los más abstractos. Identificador: ISSN: 1989-0966 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 6.0810885 - 23 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Las Competencias y/o Capacidades básicas
- Pintado, Joan Miquel Font: IN 2011, vol. 2, núm. 2, pp. 049-074 Resum: A l’article que presento pareix que l’Administració educativa fos la culpable de certes concepcions errònies dels docents, i en part és així. Per exemple, l’Administració manté creences que han desaparegut per considerar la investigació que en són inadequades. Entre les noves funcions fomentades per l’investigació educativa i que no es posen mai en funcionament es citen: els estils cognitius que apareixen a mitjans dels seixanta, la modificabilitat cognitiva amb unes pautes d’actuació molt estrictes a l’hora d’aplicar els instruments que les desenvolupen i en conseqüència es divideix al màxim el problema a resoldre. La conversació exploratòria i amb ella, la presència del llibre de text (com a tal) desapareix i dona lloc al llibre de consulta i la comprensió lectora que sense els elements abans esmentats no es dona i és el centre de tot l’aprenentatge., En este artículo parece que la Administración educativa fuese la culpable de ciertas concepciones erróneas de los docentes, y en parte así es. Por ejemplo la Administración sostiene creencias que han desaparecido por considerar la investigación que son inadecuadas. Entre las nuevas funciones fomentadas por la investigación educativa y que no se pone nunca en funcionamiento se citan: los estilos cognitivos que aparecen a mediados de los sesenta, la modificabilidad cognitiva con unas pautas de actuación muy estrictas a la hora de aplicar los instrumentos que las desarrollan y para ello divide al máximo el problema a resolver. La conversación exploratoria y con ella, la presencia del libro de texto (como tal) desaparece y deja lugar al libro de consulta y la compresión lectora que sin los elementos mencionados, no se da y es el centro de todo aprendizaje. La propuesta que presento tiene un reto: las medidas de los ejercicios son más complejas (no paramétricas) y no se pueden reflejar tan fácilmente. Identificador: ISSN: 1989-0966 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 6.0810885 - 27 p. - Ver registro completo |