|
Resum:
|
El món evoluciona constantment. Estem consternats, indignats, confosos... La tecnologia, els models econòmics dominants transformen el concepte d’individu i les relacions interpersonals (parella, família, xarxa de relacions…) canvien. L’espai, el temps, els ritmes, els objectes, les figures d’identificació, es trenquen en trossos, esclaten, són caòtics. Les ciències humanes, en el centre de tots aquests canvis, es transformen o s’adapten. La pràctica psicomotriu, està també atrapada en aquest trasbals? Veurem quines són les directrius fonamentals per a una ètica de la pràctica psicomotriu. Quin sentit pot tenir encara la capacitat de tenir cura de l’altre? Quin lloc hi ha per a la persona, per al cos-espai del subjecte? Quin valor donem al temps? I quin és el lloc del psicomotricista en tot això? ; El mundo está en perpetua evolución. Estamos consternados, indignados, confundidos... La tecnología, los modelos económicos dominantes transforman el concepto de individuo y la relaciones interpersonales (pareja, familia, red de relaciones...) cambian. El espacio, el tiempo, los ritmos, las figuras de identificación, se rompen en pedazos, estallan, son caóticos. Las ciencias humanas, en el centro de todos esos cambios, se transforman o se adaptan. ¿Está también, la práctica psicomotriz, atrapada en el ojo del huracán? Veremos cuáles son las directrices fundamentales para una ética de la práctica psicomotriz. ¿Qué sentido puede tener aún cuidar al otro? ¿Qué lugar queda para la persona, para el cuerpo-espacio del sujeto? ¿Qué valor damos al tiempo? ¿Y cuál es el lugar del psicomotricista en todo ello? ; The world is now in a non-stop change. We are upset, angry, confused... Technology, the powerful economic models are transforming the concept of individual and interpersonal relationships change (as a couple, family, dependency net...). Space, time, rhythms, the identity figures are shattering into pieces, bursting... They are chaotic. The human sciences, in the middle of all these changes, are either transforming or adjusting. Is psychomotor activity in the eye of the changing storm, too? We will see which guidelines are essential to perform ethics in the psychomotor activity. What sense can still have the ability to take care of each other? Which is the space left to one person for the body-space of the subject? What is the value of time for us? And which is the place for the specialist in psychomotor skills development in all this? |
Com respon la pràctica psicomotriu a les necessitats dels infants d’avui? Reflexions ètiques