|
Resum:
|
Parafrasejant les paraules d’Ajuriaguerra –«el nostre cos no és res sense el cos de l’altre»–, Joly (2009) planteja la hipòtesi que l’autisme, en el fons, podria ser, durant tot el procés de desenvolupament, la representació del que seria el nostre cos sense el cos de l’altre, en la dimensió subjectiva, instrumental i funcional... El cos d’un infant amb autisme pot ser la seva primera diferència, la seva primera i única “presentació”. Els infants amb autisme solen mostrar discordances o un retard en el desenvolupament psicomotor. Aquesta especificitat funcional els porta inevitablement a una manera molt especial de percebre tant el propi cos, com el món que els envolta... i també a una manera diferent de percebre l’altre com a subjecte (cos i psique). Aquest article està fet a partir de les sessions filmades al llarg d’una intervenció d’ajuda individual amb un infant amb autisme, i de les relacions que he establert entre aquesta intervenció i la «taula del desenvolupament» de Haag (1995), una eina que m’ha estat molt útil en l’enfocament terapèutic de la pràctica psicomotriu. La meva intenció és mostrar com “jugar” amb un infant amb autisme, a través d’una relació de mediació corporal, li permet obrir-se a la relació amb l’altre. ; Parafraseando las palabras de Ajuriaguerra –«nuestro cuerpo no es nada sin el cuerpo del otro»–, Joly (2009) plantea la hipótesis de que el autismo, en el fondo, podría ser, durante todo el proceso de desarrollo, la representación de lo que sería nuestro cuerpo sin el cuerpo del otro, en la dimensión subjetiva, instrumental y funcional... El cuerpo de un niño con autismo puede ser su primera diferencia, su primera y única “presentación”. Los niños con autismo suelen mostrar desarmonías o un retraso en el desarrollo psicomotor. Esta especificidad funcional les lleva, inevitablemente, a una manera muy especial de percibir tanto su propio cuerpo como el mundo que les rodea... y también a una manera distinta de percibir al otro como sujeto (cuerpo y psique). Este artículo está hecho a partir de las sesiones filmadas a lo largo de una intervención de ayuda individual con un niño con autismo y de las relaciones que he establecido entre esta intervención y la «tabla del desarrollo» de Haag (1995), un instrumento que me ha resultado muy útil en el enfoque terapéutico de la práctica psicomotriz. Mi intención es enseñar como el “jugar” con un niño con autismo a través de una relación de mediación corporal le permite abrirse a la relación con el otro. ; To paraphrase the words of Ajuriaguerra, “our body is nothing without the body of the other”, Joly (2009) raises the hypothesis that autism ultimately might be, throughout the development process, the representation of what would be our body, not the body of the other, on the subjective dimension, functional and instrumental... The body of a child with autism can be his first difference, his first and only “coming out”. Children with autism often display disharmonies or a delay in psychomotor development. This functional specificity leads them, inevitably, to a very special way of perceiving both his own body and the world that surrounds them... and a different way to perceive the other as a subject (body and psyche). This paper is made after the sessions filmed along a single aid intervention with a child with autism and the relationships that I have established between this and the development scoreboard of Haag (1995), a tool that has been very helpful to me in the therapeutic approach of psychomotor activity. My intention is to show how playing with a child with autism, through a body relationship, may allow him to confide in somebody else. |
“Jugar” amb un infant autista, li pot permetre obrir-se a l’altre? La pràctica psicomotriu, una manera especial de tractar l’autisme