España Nueva. Hoja publicada por la Unión Patriótica de Sineu (Mallorca) bajo la dirección de D. Martín Riumbau Lazcano, vocal del Comité Ejecutivo
El mes de juny de 1927 Martí Riumbau promovia la publicació d’España Nueva. Una publicació de caràcter periòdic, editada a la impremta de Francesc Soler Prats, que es presentava com a portaveu d’Unió Patriòtica, fundada per Miguel Primo de Rivera i constituïda a Sineu el 1924. El fet de només tenir-ne editat el primer número, redueix a l’especulació la possible trajectòria de la revista. Això no obstant, és significativa la selecció de textos del sociòleg francès Gustave Le Bon (1841-1931), amb influència sobre el comportament i la psicologia de les masses, els trets nacionals, la superioritat racial, o la crònica, des de Bucarest, del periodista Fernando Martín-Sánchez Julià (1899-1970), president de l’Asociación Católica Nacional de Propagadistas, membre fundador de la Confederación Nacional de Estudiantes Católicos i president de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas.
Tanmateix, el que és ineludible destacar és el perfil de l’impulsor de la iniciativa, el ja esmentat polític, escriptor i notari Martí Riumbau Lazcano (1855-1944?). Fill del també notari Martí Riumbau Saldés, exercí a Tivissa (1895), Alaró (1906), Sant Feliu de Torelló (1908) i Sineu. Implicat en la vida social i política sineuera, fou jutge municipal (1914), regidor, cantaire de l’Orfeó de Sineu, president de la Congregació Mariana, vicepresident de l’Ateneu de Sant Francesc, etc. Com a publicista, col·laborà en revistes, La Tarde o Pu-Put, a més de les locals Sinium i El Republicano, i fou fundador de la revista España Nueva (1927). Políticament, tot i que en algun moment hom el vincula als Fogoneus (liberals), és un home de tarannà conservador, profundament religiós, defensor de l’ordre i directament implicat en les polítiques regeneracionistes del Directori Militar de Primo de Rivera. Sobreviu a la República i s’adhereix, des de bon principi, als valors que postula el règim militar sorgit del cop militar de 1936. A més de les col·laboracions en premsa, publicà un significatiu nombre d’opuscles, centrats en qüestions tècniques relacionades amb el dret, plantejaments moralistes i proclames polítiques, de clara tendència conservadora, que el lliguen a personatges com Joan Aguiló i Valentí, Jeroni Massanet Beltrán, Joan March, Antoni Maura o Miguel Primo de Rivera. Entre les seves publicacions, destaquen: Declaración de herederos. Derecho Foral aplicable en Baleares (1917); Por el pueblo y por la verdad (1922); El caso March (1923); El Levantamiento militar. Sus causa y efectos (1923); Vade Mécum del Viajero. Ferrocarriles de Ultratumba. Líneas del Paraíso y del Infierno en combinación con las de la muerte y del juicio. Meditaciones para el Miércoles de Ceniza y para todo el año (1924); Alegatos en vindicación del Rey de España y del ejército (1924); La actuación del Directorio Militar. Fiat Lux (1924); El español que quiere salvar a su patria (1925); La blasfemia es un delito (1925); Poesía inédita dedicada a S.M. la Reina Doña María Cristina, siendo Regente de España. Homenaje del autor a su augusto hijo. S.M. el Rey de España D. Alfonso XIII (q. D. G.) al cumplirse los veinticinco años de su reinado (1927); El 13 de Septiembre 1923-1928: Dictadura? No. Regeneración (1928); El Código Civil Concordado (1930); Salus Infirmorum ora pro nobis (salud de los enfermos, ruega por nosotros) (1930); A los alumnos de las Escuelas del Trabajo Nacional-Sindicalista. Laboremus (1937).
Andreu Ramis Puig-gros
La creació d'aquesta col·lecció digital ha esta possible gràcies a la generosa contribució del senyor Joan Vanrell Torelló qui va deixar el seu fons documental a la Universitat de les Illes Balears per a la seva digitalització i posterior catalogació, a través de la signatura del "Conveni de col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears i Joan Vanrell Torelló per a la incorporació de diverses publicacions periòdiques a la Biblioteca Digital de les Illes Balears"