|
Abstract:
|
Differences in fishery demersal discards in low and high productive marine ecosystems in the North-western Mediterranean were studied. Analyses were carried in three common fishing tactics carried out in different habitats from coastal to slope bottoms. Though clearly out of date (1996-2000 years), data remain useful when formulating comparisons, and simultaneously establishing a temporal reference values of trawling fishing impact. Results revealed discards were strongly positively correlated with the biomass harvested. In the higher productive zone, in Northern Catalonia, discards varied significantly with the season of the year, whereas in the low productive zone, in the Balearic Islands, discards depend on the characteristics of the biocenosis of the bottom substratum. In the coastal and shelf fisheries, the highest average biomass for retained and discards catches were recorded in spring and summer in Northern Catalonia and autumn and winter in the Balearic Islands. In the slope fishery the maximums were recorded in spring in Northern Catalonia and autumn in the Balearic Islands. By fishing tactic and zone, in the Northern Catalonia discards for coastal and shelf were mainly of fish (44 ± 25 % and 25 ± 12% respectively). This concurs with the fact that in northern Catalonia bigger quantities of pelagic and epi-benthopelagic species with seasonal fluctuations increase in spring and summer. In contrast, in the coastal Balearic fishery discards are more balanced and mainly composed by flora and invertebrate fauna. In the shelf fishery of Balearic Islands, fish represented the higher proportion of discards (49 ± 13%). For slope fishery (28± 17% Balearic Islands and 22± 14% Northern Catalonia) discards were foremost due to species without commercial value and by-catch fish species of small size. Differences between biotic and abiotic factors have demonstrate importance in discards impacts and are key factors to understand how can be reduced discards. By delimiting areas of complex biocenoses structures and fish recruitment zones, as well sensitive seasons in what discards increases, as accuracy as possible, may allow a new management scenario adapted to each zone of reduced discards.
S’han avaluat les diferències en el rebuig pesquer demersal a ecosistemes marins d’alta i baixa productivitat en el Mediterrani nord occidental. Les anàlisis es varen dur a terme per tres tàctiques pesqueres comunes, realitzades a diferents tipus d’hàbitats des de la zona costera fins al talús. Encara que les dades són clarament antigues (1996-2000 anys), continuen vigents per formular comparacions i donar a conèixer valors de referència del rebuig i l’impacte pesquer a la Mediterrània nord-occidental. Els resultats mostren que el rebuig està positivament correlacionat amb la biomassa capturada. A la zona més productiva, a Catalunya nord, l’estacionalitat influencià significativament el rebuig, mentre que a les Illes Balears, el rebuig depèn de les característiques de la biocenosi dels substrats a on es pesca. A les pesqueres costera i de plataforma, les majors biomasses promig tant per la fracció retinguda com per al rebuig es varen registrar a la primavera i l’estiu a Catalunya nord i a la tardor i l’ hivern a les Illes Balears. Per a la pesquera de talús els màxims es registraren a la primavera per a la Catalunya nord i a la tardor per a les Illes Balears. Per tàctica pesquera, a la Catalunya nord el rebuig coster i de plataforma va ser principalment de peix (44 ± 25 % and 25± 12%). Això coincideix amb el fet que majors quantitats de peixos pelàgics, i bentopelàgics d'espècies amb fluctuacions estacionals augmenten a la primavera i estiu. En contrast, a les Illes Balears, el rebuig coster va ser més equilibrat al llarg de l’any i compost principalment per flora i fauna d’invertebrats. A la pesquera de plataforma a les illes Balears, el peix va representar la major proporció rebutjada (49 ± 13%). Per a la pesquera del talús (28± 17% Illes Balears i 22± 14% Catalunya nord) el rebuig va ser principalment d’espècies sense valor comercial i talles petites d' espècies del by-catch de peixos. Les diferències entre els factors biòtics i abiòtics, han demostrat tenir importància en l’impacte del rebuig i són factors clau per entendre com es pot reduir el rebuig. La delimitació de zones de estructures de biocenosis complexes i també de zones de concentració de juvenils de peixos, com delimitació de períodes més sensibles a augments de rebuig, tan acuradament com sigui possible, ens permetrà definir un nou escenari de gestió de la pesquera demersal amb rebuig reduït.
|
Differences between demersal fisheries discards: high and low productivity zones of the Northwestern Mediterranean Sea