|
Títol:
|
Algunes qüestions lingüístiques a comentar en la redacció comparada de les versions castellana i catalana de la llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió voluntaria paccionada o contractual de les Illes Balears |
|
Autor/es
|
Quintana Petrus, Josep Maria
|
|
Matèries en català:
|
Dret Civil -- Illes Balears ; Herències i successions -- Illes Balears ; Dret |
|
Matèries en castellà:
|
Derecho civil -- Baleares (Comunidad Autónoma) ; Herencias y sucesiones -- Baleares (Comunidad Autónoma) ; Derecho |
|
Matèries en anglès:
|
Civil law -- Spain -- Balearic Islands ; Inheritance and succession -- Spain -- Balearic Islands ; Law |
|
Abstract:
|
[cat] És obvi que cada llengua pot optar per formes verbals diferents per designar les accions que la llei permet o obliga a fer a la persona a la qual es refereix en un text legal. I el mateix cal dir quan pretén definir les característiques de què s'haurà de revestir la persona o persones que han de dur a terme una determinada acció. És, doncs, molt provable que no només una fórmula sigui la correcta, però sembla raonable que el legislador mostri una certa coherència al llarg del text. Com veurem, a la llei que ens ocupa, el legislador ha optat pel temps verbal futur imperfecte per designar l'acció que pot dur a terme el subjecte a què es refereix, mentre que fa ús del verb haver seguit d'infinitiu per indicar la necessitat de dur a terme una determinada acció, encara que sovint empra també el verb en futur o altres formes com tener que seguit d'infinitiu" . Contràriament, en la versió catalana, el legislador ha optat pel present d'indicatiu en el primer cas i, normalment, pel verb haver seguit d’infinitiu en el segon. |
|
Font:
|
Boletín de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Islas Baleares 2024, t023, pp. 248-263 |
|
Identificador:
|
ISSN: 2254-2515 |
|
Tipus de document:
|
info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|
Avís legal:
|
All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess |
