L’Aurora Patriótica Mallorquina va néixer el 15 de juny de 1812: el seu impressor era Marcel Domingo. El seu editor i principal inspirador va ser el diputat i intel·lectual Isidoro Antillón (Santa Eulalia, Teruel, 1878-1814), que va arribar a Mallorca com a magistrat de l’Audiència. Com a col·laboradors a la redacció del diari, hi havia l’aristòcrata Guillermo Ignacio de Montis, el brigadier Joaquín de Porras i el prevere Salvà, entre d’altres.
La seva línia política és liberal, defensora de la Constitució, del liberalisme econòmic i també, cal no oblidar-ho, dels principis de la religió catòlica. Malgrat el seu tarannà catòlic, l’Aurora es va oposar a la utilització de la religió com a justificant de fórmules polítiques que el liberalisme pretén eliminar.
L’Aurora va néixer amb el propòsit de ser un diari d’informació imparcial, però, atesa la gran acollida que va tenir per part de la classe política de l’illa, es va convertir en un òrgan d’opinió amb l’objecte de “hacer más cómodamente la guerra a las supersticiones y a los abusos” i de “fomentar la exacta observancia de la Constitución”. La seva rèplica és sens dubte el Semanario Cristiano-político de Mallorca, d’ideologia netament absolutista.
El 30 de desembre de 1813, i sense cap explicació als seus lectors i amb la llista dels seus subscriptors l’Aurora Patriótica Mallorquina va editar el darrer número.
La digitalització es va dur a terme per part del senyor Rafael Puigserver Pou.