Cerca de text


3 documents rellevants a la consulta.

vives (3) marga (3) barcelo (3)


La convivència escolar des de la percepció dels adolescents  - Oliver Torelló, Josep Lluis ; Vives Barceló, Marga ; Escoda trobat, Marta
Font: Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2018, pp 369-386
Resum-abstract: 
[cat] Al capítol que presentam es recullen els resultats obtinguts en la rèplica que, l’any 2017, hem realitzat d’un estudi que sobre convivència escolar es va fer l’any 2010 (Govern de les Illes Balears, 2011). En aquest capítol, en concret, s’analitzen les percepcions dels alumnes de 25 centres d’educació secundària de les Illes Balears, tant centres públics com concertats. En total es varen enquestar 2.156 alumnes. Els resultats evidencien, en els 7 anys transcorreguts des de la realització del primer estudi, una millora en gairebé tots els indicadors relacionats amb la convivència escolar.
[spa] El capítulo que se presenta incorpora los resultados obtenidos en la réplica que, en el año 2017, se ha realizado sobre un estudio de convivencia escolar del 2010 (Govern de les Illes Balears, 2010). En este capítulo, en concreto, se analizan las percepciones de los alumnos de 25 centros de educación secundaria de les Illes Balears, tanto centros públicos como concertados. En total se analizaron 2.156 cuestionarios de alumnos. Los resultados evidencian, en los 7 años trascurridos desde la realización del primer estudio, una mejora en casi todos los indicadores relacionados con la convivencia escolar.
Matèries en català: Adolescents -- Psicologia ; Convivència escolar -- Illes Balears.
Matèries en anglès: Adolescent psychology ; Coexistence school.Identificador: 2605-5139
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 3.6729097 - 18 p. - Ver registro completo

Factors clau del suïcidi en adolescents  - Orte Socias, Carmen ; Sánchez Prieto, Lydia ; Vives Barceló, Marga ; Valero de Vicente, María ; Nevot Caldentey, Lluc
Font: Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2018, pp 313-337
Resum-abstract: 
[cat] Aquest capítol se centra en el suïcidi i en les temptatives de suïcidi en adolescents. Segons exposen les dades de l’INE (2016), durant el 2016, el suïcidi va ser la primera causa de mort externa (11,7 morts per cada 100.000 habitants). Per tant, el suïcidi continua sent la principal causa de mort d’origen extern i, després dels tumors, la principal entre la població de quinze a trenta-quatre anys. L’adolescència és una etapa crítica, ja que implicar una necessitat d’adaptació als canvis corporals, a l’adquisició d’un rol nou, a la consecució d’una major autonomia. La infantesa també és una etapa de risc, ja que s’associa a una vulnerabilitat elevada i al fet d’estar sotmès a la influència dels altres (com el grup d’iguals). Es poden indicar una sèrie de factors risc que poden influir o provocar el suïcidi infantojuvenil i que s’han d’analitzar. Per començar, el trastorn depressiu és el factor més freqüent implicat en els casos de suïcidi. D’altra banda, el consum de substàncies també ha de rebre una atenció especial, concretament en les fases més avançades. A més, actua de manera comòrbida amb la depressió i n’eleva encara més el risc. Un tercer factor de risc es vincula amb abusos experimentats per part del grup d’iguals, és a dir, patir assetjament escolar o ciberassetjament escolar. Finalment, les alteracions en la imatge corporal i el rebuig de la figura corporal també influeixen negativament en el jovent, provoquen una pèrdua del benestar i condueixen a múltiples situacions a la desesperança i a un grau elevat de malestar.
[spa] El presente capítulo se centra en el suicidio y en las tentativas de suicidio en adolescentes. Según exponen los datos del INE (2016), durante el 2016, el suicidio fue la primera causa de muerte externa (11,7 fallecidos por cada 100.000 habitantes). Por tanto, el suicidio sigue siendo la principal causa de muerte de origen externo, y después de los tumores, la principal entre la población de 15 a 34 años. La adolescencia es una etapa crítica al implicar una necesidad de adaptación a los cambios corporales, a la adquisición del nuevo rol, a la consecución de una mayor autonomía. La niñez también es una etapa de riesgo al asociarse a una elevada vulnerabilidad y al estar sometido a la influencia de los demás (como el grupo de iguales). Se pueden indicar una serie de factores riesgo que pueden influir o provocar el suicidio infanto-juvenil y que deben ser analizados. Para empezar, el trastorno depresivo es el factor más frecuente implicado en los casos de suicidio. Por otro lado, el consumo de sustancias también debe recibir una especial atención, concretamente en sus fases más avanzadas. Además, actúa de manera comórbida con la depresión; coyuntura que eleva aún más el riesgo de suicidio. Un tercer factor de riesgo se vincula con abusos experimentados por parte del grupo de iguales, es decir, padecer bullying o ciberacoso. Por último, las alteraciones en la imagen corporal y el rechazo de la figura corporal también influyen negativamente en el joven, provocando una pérdida del bienestar y conduciendo en múltiples situaciones a la desesperanza y a un elevado nivel de malestar.
Matèries en català: Joves ; Adolescents--Conducta suïcida -- Illes Balears.
Matèries en anglès: Youth ; Teenagers--Suicidal behavior -- Spain -- Balearic Islands.Identificador: 2605-5139
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2.9383278 - 25 p. - Ver registro completo

16. Protocols de prevenció i d’atenció al suïcidi en infants i joves. Una revisió  - Orte Socias, Carmen ; Valero de Vicente, María ; Vives Barceló, Marga ; Nevot Caldentey, Lluc ; Sánchez Prieto, Lydia
Font: Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2019, pp 317-333
Resum-abstract: 
[cat] Aquest capítol pretén continuar la línia de treball iniciada en l’Anuari de la joventut 2018 sobre el suïcidi en infants i joves. Conscients de la importància d’aquesta realitat, sovint silenciada, es fa una anàlisi de les línies principals d’actuació i d’orientacions a nivell internacional, a través de l’Organització Mundial de la Salut i a nivell eur opeu. Aquestes línies generals ens ajudaran a disposar de criteris per poder analitzar els protocols de prevenció i d’intervenció en suïcidi i en ideació o planificació suïcida en infants i joves de les diferents comunitats autònomes, amb atenció especial a si es disposa o no d’una atenció específica envers els infants i joves. Com s’ha pogut comprovar, a totes les comunitats no hi ha els plans o protocols esmentats per a població infantil i juvenil, però sí hem pogut constatar que la majoria provenen de l’àmbit sanitari, si bé en alguns territoris ja disposen, com a element basat en l’evidència, de protocols interdisciplinaris, bàsicament relacionats amb l’àmbit educatiu. Cal, doncs, seguir avançant, ampliant l’àmbit de prevenció i d’intervenció a tota la comunitat, especialment a familiars i, sobretot, als iguals, pilars bàsics a l’adolescència, sense deixar de banda tots els àmbits on un infant o jove pot manifestar conductes o ideari suïcida: espais d’oci, esportius, comunitaris, etc.
[spa] El presente capítulo pretende continuar la línea de trabajo iniciada en el Anuari de la Joventut 2018 sobre el suicidio en niños y jóvenes. Conscientes de la importancia de esta realidad, a menudo silenciada, se realiza un análisis de las principales líneas de actuación y orientaciones a nivel internacional, a través de la Organización Mundial de la Salud, y a nivel europeo. Estas líneas generales, nos ayudarán a disponer de criterios para analizar los protocolos de prevención e intervención en suicidio y en ideación o planificación suicida en niños y jóvenes de las diferentes comunidades autónomas, con especial atención a si se dispone o no, de una mención específica sobre este colectivo. Como se ha podido comprobar, no todas las comunidades disponen de dichos planes o protocolos para la población infantil y juvenil, pero sí hemos podido constatar como la mayoría provienen del ámbito sanitario, si bien en algunos territorios ya disponen, como elemento basado en la evidencia, de protocolos interdisciplinares, básicamente relacionados con el ámbito educativo. Debemos pues, seguir avanzando, ampliando el ámbito de prevención e intervención a toda la comunidad, especialmente a familiares y, sobre todo, a los iguales, pilares básicos en la adolescencia, sin dejar de lado a todos los ámbitos donde un niño o joven puede manifestar conductas o ideario suicida: espacios de ocio, deportivos, comunitarios, etc.
Matèries en català: Adolescents--Conducta suïcida -- Illes Balears ; Adolescents -- Psicologia ; Suïcidi--Prevenció.
Matèries en anglès: Teenagers--Suicidal behavior -- Spain -- Balearic Islands ; Teenagers -- Psychology ; Suicide--Prevention.Identificador: 2605-5139
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Resaltar els termes de la cerca en el document
Rellevància comparativa: 2.9383278 - 17 p. - Ver registro completo