|
Resum-abstract:
|
[cat] L’objectiu de l’article és avaluar l’estat de l’associacionisme en el municipi d’Inca després de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19 i plantejar l’impacte que hagi pogut tenir aquesta crisi sense precedents en les entitats. La crisi de la COVID -19 ha afectat totes les entitats d’alguna manera. En primer lloc, el confinament i les restriccions sanitàries varen obligar al cessament de l’activitat normal de la majoria de les entitats, sobretot de les associacions culturals, juvenils, esportives, veïnals, de gent gran i d’educació en el lleure. Aquesta aturada forçosa i prolongada en el temps a voltes ha pogut provocar pèrdua d’hàbits i de rutines de les organitzacions, desvinculació d’alguns membres de l’entitat, crisis de funcionament i manca de relleus, o, en casos extrems, la dissolució de l’associació. En canvi, hi ha hagut entitats que varen haver d’augmentar l’activitat a causa de la pandèmia; fins i tot algunes es varen veure superades per la situació d’extrema emergència. Aquesta circumstància s’ha donat sobretot en les entitats assistencials i en totes les que varen ser considerades essencials durant la pandèmia, però també en entitats que treballen en el camp de la inclusió social, la inserció laboral, l’emergència d’habitatge i altres àmbits que s’han vist agreujats per culpa de la crisi. ; [spa] El objetivo del artículo es evaluar el estado del asociacionismo en el municipio de Inca después de la crisis sanitaria, social y económica provocada por la pandemia de la COVID-19 y plantear el impacto que haya podido tener esta crisis sin precedentes en las entidades. La crisis de la COVID-19 ha afectado a todas las entidades de alguna manera. En primer lugar, el confinamiento y las restricciones sanitarias obligaron al cese de la actividad normal de la mayoría de las entidades, sobre todo de las asociaciones culturales, juveniles, deportivas, vecinales, de gente mayor y de educación en el tiempo libre. Este parón forzoso y prolongado en el tiempo a veces ha podido provocar pérdida de hábitos y rutinas de las organizaciones, desvinculación de algunos miembros de la entidad, crisis de funcionamiento y eliminación de los relevos, o, en casos extremos, la disolución de la asociación. En cambio, ha habido entidades que tuvieron que aumentar su actividad a causa de la pandemia; incluso algunas se vieron superadas por la situación de extrema emergencia. Esta circunstancia se ha dado, sobre todo, en entidades asistenciales y en todas aquellas que fueron consideradas esenciales a lo largo de la pandemia, pero también en aquellas entidades que trabajan en el campo de la inclusión social, la inserción laboral, la emergencia habitacional y otros ámbitos que se han visto agravados por culpa de la crisis. |
Avaluació de l’estat actual de l’associacionisme a la ciutat d’Inca