|
Resum-abstract:
|
[cat] Aquest estudi explora les perspectives, les vivències i les propostes de canvi sobre l’expressió afectivosexual de les dones grans en residències de les Illes Balears. Hi han participat trenta-dues dones de cinc residències, amb una edat mitjana de 82,7 anys. Es varen fer cinc grups focals amb sis/vuit dones a cada residència, dinamitzats per una especialista. Els resultats mostren que l’educació afectivosexual rebuda per les participants era gairebé inexistent, basada en la prohibició i invisibilització de les formes de plaer femení. Les dones sentien una intensa pressió per complir amb el paper de «bona dona», inculcat des de la infància, i per sotmetre’s a les expectatives socials patriarcals. Les seves necessitats i els seus desitjos afectivosexuals persistien amb l’edat, però les vies per canalitzar-los eren limitades. A més, tenien dificultats per imaginar propostes de canvi i consideraven que era responsabilitat seva adaptar-se a l’entorn. Les conclusions destaquen l’interès i la capacitat de les dones grans per parlar de sexualitat, i la necessitat de visibilitzar i desmitificar les seves realitats censurades. També s’insisteix en la importància que les residències adoptin un rol proactiu en la promoció d’espais favorables a l’expressió afectivosexual, contribuint al desenvolupament integral i al benestar psicològic i social de les persones grans. ; [spa] Este estudio explora las perspectivas, vivencias y propuestas de cambio sobre la expresión afectivo-sexual de las mujeres mayores en residencias de las Islas Baleares. Han participado treinta y dos mujeres de cinco residencias, con una edad media de 82,7 años. Se hicieron cinco grupos focales con seis-ocho mujeres en cada residencia, dinamizados por una especialista. Los resultados muestran que la educación afectivo-sexual recibida por las participantes fue casi inexistente, basada en la prohibición e invisibilización de las formas de placer femenino. Las mujeres sentían una intensa presión por cumplir con el papel de «buena mujer», inculcado desde la infancia, y para someterse a las expectativas sociales patriarcales. Sus necesidades y deseos afectivo-sexuales persistían con la edad, pero las vías para canalizarlos eran limitadas. Además, tenían dificultades para imaginar propuestas de cambio, considerando que era su responsabilidad adaptarse al entorno. Las conclusiones destacan el interés y la capacidad de las mujeres mayores para hablar de sexualidad, y la necesidad de visibilizar y desmitificar sus realidades censuradas. También se insiste en la importancia de que las residencias adopten un rol proactivo en la promoción de espacios favorables a la expresión afectivo-sexual, contribuyendo al desarrollo integral y al bienestar psicológico y social de las personas mayores. |
L’expressió sexual a les residències geriàtriques balears: el punt de vista d’elles