|
Resum-abstract:
|
[cat] Segons l’OMS la població major de 60 anys es duplicarà el 2050, la qual cosa constreny a investigar mesures que promoguin l’envelliment sa per a adaptar-nos a aquesta nova realitat demogràfica. L’activitat física (AF) emergeix com una intervenció no farmacològica i de baix risc amb potencial per a preservar la funció cognitiva (FC) en els adults grans. En aquest treball s’ha fet una revisió sistemàtica de la bibliografia publicada en els últims cinc anys sobre l’AF com a potencial factor per a mantenir i millorar la FC en persones més grans de 60 anys. De tots els articles analitzats només 17 s’ajustaven als criteris d’inclusió, analitzar la relació entre AF i FC, avaluades mitjançant proves neuropsicològiques. La majoria es van dur a terme als EUA i van ser publicats en revistes dedicades a la gerontologia, demència, neurociència i esport. Les mostres analitzades van oscil·lar entre 22 i 4.227 participants, la majoria dels estudis van incloure grups de control, així com homes i dones en proporcions similars. Es conclou que l’AF resulta prometedora per a millorar la FC en adults grans. Les FC dependents del lòbul frontal van ser les més afavorides per l’AF. No es va trobar evidència clara sobre la freqüència, intensitat o modalitat d’AF més beneficiosa per a la FC ; [spa] Según la OMS la población mayor de 60 años se duplicará para el 2050, lo que apremia a investigar medidas que promuevan el envejecimiento sano para adaptarnos a esta nueva realidad demográfica. La actividad física (AF) emerge como una intervención no farmacológica y de bajo riesgo con potencial para preservar la función cognitiva (FC) en los adultos mayores. En este trabajo se ha realizado una revisión sistemática de la bibliografía publicada en los últimos cinco años sobre la AF como potencial factor para mantener y mejorar la FC en personas mayores de 60 años. De todos los artículos analizados solo 17 se ajustaban a los criterios de inclusión, analizar la relación entre AF y FC, evaluadas mediante pruebas neuropsicológicas. La mayoría se llevaron a cabo en EEUU y fueron publicados en revistas dedicadas a la gerontología, demencia, neurociencia y deporte. Las muestras analizadas oscilaron entre 22 y 4.227 participantes, la mayoría de los estudios incluyeron grupos de control, así como hombres y mujeres en proporciones similares. Se concluye que la AF resulta prometedora para mejorar la FC en adultos mayores. Las FC dependientes del lóbulo frontal fueron las más favorecidas por la AF. No se encontró evidencia clara sobre la frecuencia, intensidad o modalidad de AF más beneficiosa para la FC. |
Efectes cognitius de l’esport en l’envelliment sa: una revisió sistemàtica