|
Resum-abstract:
|
[cat] En aquest treball s’analitza l’evolució de l’esperança de vida a partir de l’edat de 50 anys a Espanya i les illes Balears durant el període 1990-2022. En particular, aquest estudi se centra a analitzar quina ha estat la contribució de la disminució de les taxes de mortalitat de cada edat en l’augment de l’esperança de vida per a edats adultes. S’ha de tenir en compte que, per exemple, disminucions lleugeres de les taxes de mortalitat en edats joves poden emmascarar augments importants de les taxes de mortalitat en edats més avançades, de tal forma que un augment de l’esperança de vida pot amagar comportaments negatius en la mortalitat d’alguns col·lectius, i en particular, en la mortalitat de les persones d’edats més avançades o viceversa. A més, les millores en l’esperança de vida no són constants al llarg del temps, tal com demostren les dades analitzades en aquest estudi, i es pot observar un alentiment clar en l’increment de l’esperança de vida en els darrers anys en alguns grups d’edat, així com una recuperació clara de l’esperança de vida d’Espanya després de la caiguda causada per la pandèmia. En qualsevol cas, en aquest treball s’analitza de manera independent l’evolució de l’esperança de vida de la població masculina i femenina, poblacions que presenten diferències importants. També s’ha comparat el comportament de la població espanyola en conjunt amb la població de les illes Balears, i de nou s’han observat diferències significatives en alguns dels períodes que cobreix aquest estudi. Una de les particularitats d’aquest treball és de caràcter metodològic. En particular, s’han graduat les taxes de mortalitat utilitzant mètodes no paramètrics que permeten estimar les taxes de mortalitat edat a edat, i eliminar part de la volatilitat pròpia d’un fenomen estocàstic com és el nombre de defuncions. Les conclusions principals de l’estudi són que l’increment que ha experimentat l’esperança de vida als 50 anys en el període analitzat (1990-2022) és conseqüència, en el cas de la població femenina d’ambdues poblacions, de la disminució de les taxes de mortalitat, sobretot, en el rang d’edat entre els 70 i els 90 anys. Per a la població masculina, trobam diferències entre Espanya i les Illes Balears. En la primera, el rang d’edats en el qual la disminució de les taxes de mortalitat té més influència en l’increment de l’esperança de vida és entre els 64 i els 85 anys; a les Illes Balears, el rang d’edats amb més impacte en l’esperança de vida abasta des dels 55 fins als 85 anys. No obstant això, s’ha d’assenyalar que s’ha detectat un alentiment en l’increment de l’esperança de vida en la població espanyola des de 2015, i des de 2010 en la població balear. Un altre fenomen destacable que queda amagat en l’esperança de vida als 50 anys és l’estancament preocupant, i fins i tot l’increment, de les taxes de mortalitat de la població femenina al voltant dels 60 anys d’edat a partir de les dates que acabam d’indicar. Respecte a les diferències entre l’esperança de vida de la població espanyola i balear cal assenyalar que, encara que es comparteix la tendència global d’augment de l’esperança de vida, l’evolució no ha estat sempre similar, amb períodes en els quals ambdues poblacions han diferit de manera substancial. ; [spa] En este trabajo se procede al análisis de la evolución de la esperanza de vida a partir de la edad de 50 años en España y las islas Baleares durante el período 1990-2022. En particular, este estudio se centra en analizar cuál ha sido la contribución de las tasas de mortalidad de cada edad (año a año) en el aumento de esperanza de vida para edades adultas. Debe tenerse en cuenta que, por ejemplo, ligeras disminuciones de las tasas de mortalidad en edades jóvenes pueden enmascarar aumentos importantes de las tasas de mortalidad en edades más avanzadas de tal forma que un aumento de la esperanza de vida puede esconder comportamientos negativos en la mortalidad de determinados colectivos y, en particular, en la mortalidad de las personas de edades más avanzadas o viceversa. Por otra parte, las mejoras en la esperanza de vida no son constantes a lo largo del tiempo tal y como demuestran los datos analizados en este estudio y se puede observar, para algunos grupos de edad, una clara ralentización en el incremento de la esperanza de vida así como una significativa recuperación de la esperanza de vida de España después de la caída producida por la pandemia. En cualquier caso, en este trabajo se analiza de forma independiente la evolución de la esperanza de vida de la población masculina y femenina, poblaciones que presentan diferencias importantes. También se ha procedido a comparar el comportamiento de la población española en su conjunto con la población de las islas Baleares pudiendo observarse de nuevo diferencias significativas en algunos de los períodos cubiertos por este estudio Una de las particularidades de ese trabajo es de carácter metodológico. En particular, se ha procedido a la graduación de las tasas de mortalidad utilizando métodos no paramétricos que permiten estimar las tasas de mortalidad edad a edad, eliminando parte de la volatilidad propia de un fenómeno estocástico como es el número de defunciones. Las principales conclusiones del estudio son que el incremento experimentado por la esperanza de vida a los 50 años en el período analizado (1990-2022), es consecuencia, en el caso de la población femenina de ambas poblaciones, de la disminución de las tasas de mortalidad, sobre todo, en el rango de edad comprendido entre 70 y 90 años. Para la población masculina encontramos diferencias entre España y Baleares; en la primera, el rango de edades en el que la disminución de las tasas de mortalidad tiene mayor influencia en el incremento de la esperanza de vida es entre los 64 y los 85 años; en Baleares, el rango de edades con mayor impacto en la esperanza de vida abarca desde los 55 hasta 85 años. Sin embargo, cabe señalar que se ha detectado una ralentización en el incremento de la esperanza de vida en la población española desde 2015, ralentización que se inicia en 2010 en el caso de la población balear. Y otro fenómeno destacable que queda escondido en la esperanza de vida a los 50 años es el preocupante estancamiento e incluso incremento de las tasas de mortalidad de la población femenina en torno a los 60 años de edad a partir de las fechas que terminamos de indicar. Y respecto a las diferencias entre la esperanza de vida de la población española y balear cabe señalar que, aunque se comparte la tendencia global de aumento de la esperanza de vida, la evolución no ha sido siempre similar con períodos en los que ambas poblaciones han diferido sustancialmente, entre otros, los años más afectados por la pandemia (2020-2023). |
El que amaga la millora de l’esperança de vida a Espanya i Balears a les edats adultes (1990-2022)