|
Resum-abstract:
|
[cat] Els drets i les llibertats de la ciutadania no canvien en essència per qüestió d’edat (ni per raça, ni orientació religiosa o gènere); som iguals davant la llei. Així ho preveu la carta magna del nostre ordenament jurídic. Encara més, el desenvolupament normatiu estableix mesures per garantir que els drets i l’accés a aquests drets esdevinguin inalterats, però la realitat indica de manera fefaent el contrari. Fer-nos grans provoca una «obsolescència personal» en molts aspectes, també sobre els nostres drets, que avui anomenam edatisme (ageism originalment), terme general encunyat pel gerontòleg Robert Butler els anys seixanta. Més de mig segle després, podem constatar que des de qualsevol àmbit sociopolític, en el qual tristament inclouríem l’Administració pública, l’edatisme també s’aplica en la garantia dels drets i les llibertats a la nostra comunitat. Una societat moderna i responsable hauria de lluitar per l’erradicació d’aquesta xacra; en canvi, sovint abandonam les persones grans a la seva sort i oblidam que, amb un poc de fortuna, arribarem també en aquest punt del camí. L’experiència de la Defensora de la Ciutadania ens demostra que erradicar l’edatisme no és sols possible sinó que, a més, és molt positiu i ens ajuda en el procés de millora contínua. ; [spa] Los derechos y las libertades de la ciudadanía no cambian en esencia debido a la edad (ni por raza, orientación religiosa o género), somos iguales ante la ley, así lo prevé la carta magna de nuestro ordenamiento jurídico. Además, el desarrollo normativo establece medidas para garantizar que los derechos y el acceso a ellos se mantengan inalterados, pero la realidad indica de manera contundente lo contrario. El envejecimiento provoca una «obsolescencia personal» en muchos aspectos, también en lo que respecta a nuestros derechos, lo que hoy llamamos edadismo (ageism originalmente), un término general acuñado por el gerontólogo Robert Butler en los años sesenta. Más de medio siglo después, podemos constatar que, desde cualquier ámbito sociopolítico, incluyendo lamentablemente la Administración pública, el edadismo también se aplica en la garantía de los derechos y las libertades en nuestra comunidad. Una sociedad moderna y responsable debería luchar por erradicar esta lacra, en cambio a menudo abandonamos a las personas mayores a su suerte y olvidamos que, con un poco de fortuna, también llegaremos a este punto del camino. La experiencia de la Defensora de la Ciudadanía nos demuestra que erradicar el edadismo no solo es posible, sino que, además, es muy positivo y nos ayuda en el proceso de mejora continua. |
L’edatisme a l’administració pública, un enfocament de dret