Resum-abstract:
|
[cat] El fenomen de l’exclusió social extrema i de les persones sense sostre, és a dir, les persones que es veuen en l’obligació de dormir al carrer, continua vigent als nostres dies, l’any 2022, en ple segle XXI. Aquesta situació s’ha agreujat amb les crisis socioeconòmiques que ens han afectat aquests darrers anys, i la Unió Europea té l’objectiu de posar fi a aquest fenomen: que ningú no dormi al carrer (European Comision, 2019). En aquest col·lectiu, les persones grans són les més afectades, principalment per la dificultat d’inserció laboral (per no dir que aquesta és nul·la) i per establir lligams i xarxes de suport, i per altres motius, com, per exemple, l’estat de salut. En aquest article s’analitzen les dades obtingudes del centre de Ca l’Ardiaca amb relació a les persones sense sostre que hi han passat des de l’any 2005 fins al 2021. En concret, es fa una anàlisi quantitativa de les dades referides al col·lectiu de persones grans, és a dir, les que tenen més de 65 anys. ; [spa] El fenómeno de la exclusión social extrema y de las personas sin techo, es decir, las personas que se ven obligadas a dormir en la calle, sigue vigente en nuestros días, en el año 2022, en pleno siglo XXI. Esta situación se ha agravado con las crisis socioeconómicas que nos han afectado en estos últimos años, y la Unión Europea tiene el objetivo de poner fin a este fenómeno: que nadie duerma en la calle (European Comision, 2019). Entre este colectivo, las personas mayores son las más afectadas, principalmente por la dificultad de inserción laboral (por no decir que ésta es nula) y para establecer vínculos y redes de apoyo, y por otros motivos, como, por ejemplo, el estado de salud. En este artículo se analizan los datos obtenidos del centro de Ca l’Ardiaca con relación a las personas sin techo que han pasado por allí desde el año 2005 hasta el 2021. En concreto, se realiza un análisis cuantitativo de los datos referidos al colectivo de personas mayores, es decir, las que tienen más de 65 años. |