|
Resum-abstract:
|
[cat] El debat sobre l’eutanàsia fa dècades que es produeix entre els especialistes i en el si de tota la societat. Periòdicament, algun cas mediàtic d’ajuda al suïcidi el revifa, tot i que després sembla que passa a un segon terme, davant tantes altres circumstàncies i necessitats que afecten la vida quotidiana. La realitat, però, és que, mentre alguns dels països del nostre entorn i d’altres societats desenvolupades ja l’han regulada o, si més no, la permeten (cas de Suïssa), a l’Estat espanyol encara és una pràctica punible penalment. Al llarg d’aquest article no només hem volgut presentar les estadístiques més recents que mostren l’ampli suport de què gaudeix la regularització de l’eutanàsia activa directa a l’Estat espanyol en el conjunt de la societat i en els col·lectius sanitaris consultats (metges i personal d’infermeria), sinó també fer una reflexió sobre el terme «eutanàsia» (actualment reservat a les ajudes actives directes a morir sol·licitades pel pacient) i les distintes modalitats que pot tenir (algunes no només acceptades sinó que ja formen part de la cartera de serveis sanitaris espanyols), parlar-ne des d’un punt de vista demogràfic i geogràfic i, en definitiva, revisar l’estat de la qüestió en l’actualitat. La proposició de llei orgànica de regulació de l’eutanàsia presentada pel PSOE el 2018 pretén atorgar aquest dret, a partir de confrontar i equilibrar acuradament el dret de la vida amb altres drets fonamentals de les persones, reconeguts constitucionalment, com el de la integritat física i moral, la dignitat humana, el valor superior de la llibertat, la llibertat ideològica i de consciència o el dret a la intimitat. I, per això, pretén circumscriure la lliure decisió de morir de les persones com a prestació sanitària pública quan la malaltia incurable o els processos degeneratius esdevinguin una situació de patiment físic o psíquic intolerable per al pacient. Val a dir que la tramitació i l’aprovació d’aquesta llei en la propera legislatura dependrà de la visió d’Estat dels partits, formin o no part del Govern, que doni resposta a la majoritària voluntat de regulació expressada per la societat. Aquesta regulació pot semblar, a alguns, un intent excessivament concret i garantista d’un dret individual. Per altres, de manera contrària, resultarà directament inacceptable des dels mateixos plantejaments ètics o des de l’ortodòxia de les creences d’algunes religions. Totes les opinions mereixen consideració i respecte. Sigui com sigui, es tracta d’una proposta que pretén oferir als ciutadans de l’Estat espanyol una opció més d’aconseguir una mort considerada individualment i lliurement com a digna, més enllà de les prestacions que ofereixen les cures pal·liatives, i de resoldre situacions intolerables i inhumanes que no es poden solucionar d’acord amb el marc normatiu actual. ; [spa] El debate sobre la eutanasia se produce desde hace décadas no solo entre especialistas sino en el conjunto de la sociedad. Periódicamente, algún caso mediático de ayuda al suicidio lo reaviva enormemente, para después quedar en un segundo plano, frente a tantas otras circunstancias y necesidades que afectan a la vida cotidiana. La realidad, en cualquier caso, es que, mientras algunos de los países del nuestro entorno y de otras sociedades desarrolladas ya la han regulado o, al menos, la permiten (caso de Suiza), en el Estado español todavía es una práctica penalmente punible. A lo largo de este artículo no solo hemos querido presentar las estadísticas más recientes que muestran el amplio apoyo con el que cuenta la regularización de la eutanasia activa directa en el Estado español tanto por el conjunto de la sociedad como por los colectivos sanitarios consultados (personal médico y de enfermería), sino también reflexionar sobre el término «eutanasia» (actualmente reservado a las ayudas activas directas a morir solicitadas por el paciente) y las distintas modalidades que puede presentar (algunas de ellas no solo aceptadas sino que ya forman parte de la cartera de servicios sanitarios españoles), analizarla desde un punto de vista demográfico y geográfico y, en definitiva, revisar el estado actual de la cuestión. La proposición de ley orgánica de regulación de la eutanasia presentada por el PSOE en 2018 pretende otorgar este derecho, a partir de confrontar y equilibrar debidamente el derecho a la vida con otros derechos fundamentales de las personas, reconocidos constitucionalmente, como el de la integridad física y moral, la dignidad humana, el valor superior de la libertad, la libertad ideológica y de conciencia o el derecho a la intimidad. Por ello, pretende circunscribir la libre decisión de morir de las personas como prestación sanitaria pública cuando la enfermedad incurable o los procesos degenerativos alcancen una situación de padecimiento físico o psíquico intolerable para el paciente. Cabe destacar que la tramitación y la aprobación de esta ley en la próxima legislatura dependerá de la visión de Estado de los partidos, formen o no parte del Gobierno, para dar respuesta a la mayoritaria voluntad de regulación expresada por la sociedad. Esta regulación podrá parecer a algunos un intento excesivamente concreto y garantista de un derecho individual. Para otros, de manera contraria, resultará directamente inaceptable desde los propios planteamientos éticos o desde la ortodoxia de las creencias de algunas religiones. Todas las opiniones merecen consideración y respeto. En cualquier modo, se trata de una propuesta que pretende ofrecer a los ciudadanos del Estado español una opción más de conseguir una muerte considerada individual y libremente como digna, más allá de las prestaciones que ofrecen los cuidados paliativos, y de resolver situaciones intolerables e inhumanas que no pueden solucionarse en el marco normativo actual. |
Eutanàsia: el dret a decidir el moment de morir