Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     La gent gran als centres penitenciaris
Autor/es Sánchez Prieto, Lydia ; Quirós y Lomas, Ladislao Bernaldo de
Matèries en català: Presos ; Persones grans
Matèries en castella: Ancianos ; Presos ancianos
Matèries en anglès: Prisoners ; Older people
Resum-abstract:  Una falsa certesa que transcendeix a la societat és que la gent gran no té una capacitat criminal rellevant. Els últims anys s’ha constatat un augment de la població presa de més de seixanta anys, circumstància que està associada, especialment, a l’increment de la longevitat. A més, aquest sector de la població té moltes més necessitats i demandes que els joves, i són influenciades, sens dubte, per les condicions ambientals carceràries que agreujaran els processos d’envelliment. Això no obstant, no s’identifiquen ni mòduls especials ni recursos específics que puguin satisfer les necessitats de la gent gran interna. Aquesta mancança provoca que sorgeixin, d’una banda, tot un seguit de limitacions i problemes associats, i, de l’altra, problemes vinculats a l’edat, com poden ser un augment prou significatiu de les limitacions i dels trastorns. Aquest article fa un repàs jurídic a les principals disposicions i als articles que es refereixen a aquell col·lectiu, i també analitza les característiques principals dels presos d’edat avançada. Entre les estratègies principals es recomanen polítiques sanitàries de prevenció que impedeixin l’elevat desenvolupament de patologies i així, combinat amb una millora de la qualitat de vida, s’evitarien els elevats costos que arrosseguen. Això a banda, es recomana que es revisin els protocols d’excarceració i que se n’avaluïn els beneficis, no solament per als presos grans, sinó també per a la comunitat. Així mateix, es proposen una sèrie d’estratègies que millorarien les intervencions actuals: més acompanyament familiar, millores en la interacció amb altres interns joves i programes de reinserció específics per als més grans, entre d’altres. ; Una falsa certeza que trasciende a la sociedad es que las personas mayores no poseen una capacidad criminal relevante. En los últimos años se identifica un incremento de la población reclusa mayor de sesenta años, asociado, especialmente, a un incremento de la longevidad. Pero además este sector de la población presenta un conjunto de necesidades y de demandas mayor que los más jóvenes, influenciadas, sin duda, por las condiciones ambientales carcelarias que exarcerbarán los procesos de envejecimiento. Sin embargo, no se identifican ni módulos especiales ni recursos específicos que puedan satisfacer las necesidades de los presos mayores, por lo que se desarrollan toda una serie de limitaciones y problemáticas que se vincularan a esas carencias, por un lado, y a los problemas asociados a la edad, por otro, así como un significativo incremento de limitaciones y trastornos. Este artículo realiza un repaso jurídico a las principales disposiciones y artículos que se refieren a ese colectivo, y analiza las principales características de los reos mayores. Entre las principales estrategias se recomiendan políticas sanitarias de prevención que impidan el elevado desarrollo de patologías y, combinado una mejora calidad de vida, que se eviten los elevados costes asociados. Por otro lado, se recomienda una revisión de los protocolos de excarcelación, evaluando los beneficios, no solo para los prisioneros mayores, sino también para la Comunidad. De igual modo, también se referencian una serie de estrategias que desarrollarían mejoras en las intervenciones actuales: un mayor acompañamiento familiar, mejoras en la interacción con otros presos jóvenes y programas de reinserción específicos para los más mayores, entre otras.
Font:  Anuari de l'envelliment. Illes Balears 2015, pp 353-374
Identificador:  2174-7997
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess