|
Resum-abstract:
|
[cat] Aquest article pretén fer conèixer la situació de la llengua catalana a les Illes Balears en el col·lectiu de població de 65 i més anys, tot comparant-la amb la situació general del català a la nostra societat. La llengua és coneixement, però fonamentalment ús. I, tot i que és indubtable que se n’han produït avenços en l’actual fase constitucional i estatutària, es detecta una situació aparentment contradictòria: un important increment del coneixement, però una reducció de l’ús del català com a llengua habitual. Així, mentre que l’escolarització en català n’explica l’increment del coneixement, la reducció de l’ús i la poca presència de la nostra llengua, sobretot en certs sectors, requereix d’explicacions més complexes i multifactorials. Els forts corrents migratoris d’entorns no catalanoparlants, les convencions i les pressions socials instaurades, uns mitjans de comunicació on la llengua catalana és minoritària i minoritzada i determinades polítiques públiques que han apostat decididament per aprofundir la bretxa lingüística i afavorir els processos de substitució, ho expliquen en bona mesura. En aquest entorn, la tercera edat presenta unes taxes d’ús oral de la llengua superiors a la mitjana, però amb una tendència significativament decreixent i el mateix succeeix quant a comprensió i domini oral. En l’àmbit de l’alfabetització total, contràriament, s’ha produït un destacable increment. A mitjà termini, cal esperar la intensificació d’aquestes tendències. A llarg termini, el futur de la nostra llengua com a instrument de comunicació habitual dependrà de la implicació efectiva de les institucions públiques i de tota la societat. ; [spa] Este artículo pretende analizar la situación de la lengua catalana en las Islas Baleares en el colectivo de población de 65 y más años, comparándola con la situación general del catalán en nuestra sociedad. La lengua es conocimiento, pero fundamentalmente uso. A pesar de que es indudable que se han producido avances en la actual fase constitucional y estatutaria, se detecta una situación aparentemente contradictoria: un importante incremento del conocimiento, pero una reducción del uso del catalán como lengua habitual. Así, mientras la escolarización en catalán explica el incremento del conocimiento; la reducción del uso y la poca presencia de nuestra lengua, sobre todo en ciertos sectores, requiere de explicaciones más complejas y multifactoriales. Las fuertes corrientes migratorias desde entornos no catalanoparlantes, las convenciones y las presiones sociales instauradas, unos medios de comunicación en que la lengua catalana es minoritaria y minorizada y determinadas políticas públicas que han |
Recuperar la llengua del cor: el coneixement i l’ús de la llengua catalana de la població de 65 i més anys a les Illes Balears