Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     Llei de dependència i dret subjectiu
Autor/es Fiz Vozmediano, Sira ; Mas Ferrari, Francesc ; Ureña Morales, Javier
Matèries en català: Persones dependents ; Ciències socials
Matèries en anglès: Dependents ; Social sciences
Resum-abstract:  L’article 1.1 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, reconeix en el primer punt «el dret subjectiu de ciutadania a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, en els termes que estableixen les lleis, mitjançant la creació d’un Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, amb la col·laboració i participació de totes les administracions públiques». Així, l’atenció a les persones dependents queda configurada com un dret subjectiu per a tots els ciutadans que compleixin els requisits marcats per la llei. No obstant això, l’escassa dotació pressupostària per a la seva aplicació i les males previsions inicials han provocat un retard notable en l’accés de molts dependents a les prestacions reconegudes per la legislació. A més, diverses comunitats autònomes, davant l’escassetat de places assistencials per oferir als usuaris o pel retard en la implantació de tots els recursos establerts en la cartera de serveis, veuen com l’aplicació del dret subjectiu desemboca en un nombre important d’usuaris que depenen de l’ajuda econòmica per a la seva cura, quan la voluntat del legislador era precisament que fos una ajuda residual. Per tot això, set anys després de l’entrada en vigor de la Llei de dependència, és oportú estudiar la repercussió de l’aprovació d’aquest dret dels ciutadans i l’actuació de les administracions públiques per garantir-los l’exercici d’aquest dret. ; El artículo 1.1 de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, reconoce en su primer punto «el derecho subjetivo de ciudadanía a la promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia, en los términos establecidos en las leyes, mediante la creación de un Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, con la colaboración y participación de todas las Administraciones Públicas». De esta forma la atención a las personas dependientes queda configurada como un derecho subjetivo para todos los ciudadanos que cumplan los requisitos marcados por la ley. Sin embargo, la escasa dotación presupuestaria para su aplicación y las malas previsiones iniciales han provocado un retraso notable en el acceso de muchos dependientes a las prestaciones reconocidas por la legislación. Además, algunas comunidades autónomas, ante la escasez de plazas asistenciales que ofertar a los usuarios o el retraso en la implantación de todos los recursos establecidos en la cartera de servicios, ven como la aplicación del derecho subjetivo desemboca en un número importante de usuarios quedependen de la ayuda económica para su cuidado, cuando la voluntad del legislador era precisamente que esa fuese una ayuda residual. Por todo ello, siete años después de la entrada en vigor de la Ley de Dependencia, es oportuno estudiar la repercusión de la aprobación de este derecho de los ciudadanos y la actuación de las administraciones públicas para garantizarles su ejercicio.
Font:  Anuari de l'envelliment. Illes Balears 2014, pp 65-78
Identificador:  2174-7997
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess