Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     El paper del fisioterapeuta en una residència
Autor/es Alías Aguiló, Tomàs
Matèries en català: Fisioteràpia per a persones grans ; Ciències de la salut
Matèries en anglès: Physical therapy for older people ; Medical sciences
Resum-abstract:  L’objectiu del fisioterapeuta, igual que el de la resta de l’equip sociosanitari que atén la població geriàtrica, és millorar la qualitat de vida d’aquesta part de la població. L’objectiu en cada pacient, que s’establirà després d’una valoració funcional adequada, dependrà de les seves característiques personals i socials, per la qual cosa haurem de tenir en compte la seva edat, capacitat funcional i l’estructura familiar i comunitària en la qual està integrat. Hem de perseguir la màxima independència possible de l’ancià, mantenintlo en el seu hàbitat social; no obstant això, en casos necessaris s’haurà de recórrer a la institucionalització. Els nostres programes no han de limitar-se a tractar l’ancià amb una determinada patologia, sinó que han d’implantar-se també com a mesures profilàctiques per demorar la deterioració progressiva de la funció que el prostraria a una situació de dependència. La fisioteràpia té una doble funció, la preventiva i la terapèutica. La funció preventiva serveix per evitar complicacions derivades del sedentarisme, a través de programes de revitalització, activitat física i esports. La funció terapèutica ha de ser el més precoç possible, per evitar les complicacions derivades del repòs perllongat i optimitzar l’estat funcional. La fisioteràpia aplicada a l’ancià ha de tenir les següents característiques: Ha de ser precoç per lluitar contra la síndrome d’estar al llit, l’ancià ho pateix a causa de les malalties i perquè la senilitat agreuja i accelera els canvis propis de la síndrome d’immobilisme. Personalitzada, el programa de fisioteràpia s’adaptarà a cada pacient en funció de les seves característiques personals, procés patològic i fases. ; El objetivo del fisioterapeuta, al igual que el del resto del equipo sociosanitario que atiende a la población geriátrica, es mejorar la calidad de vida de esta parte de la población. El objetivo en cada paciente, que se establecerá tras una adecuada valoración funcional, dependerá de sus características personales y sociales, por lo que deberemos tener en cuenta su edad, capacidad funcional y la estructura familiar y comunitaria en la que está integrado. Debemos perseguir la mayor independencia posible del aciano, manteniéndolo en su hábitat social; no obstante, en casos necesarios habrá que recurrir a la institucionalización. Nuestros programas no han de limitarse a tratar al anciano con determinada patología, sino que han de implantarse también como medidas profilácticas para demorar el deterioro progresivo de la función que lo postraría a una situación de dependencia. La fisioterapia tiene una doble función, la preventiva y la terapéutica. La función preventiva sirve para evitar complicaciones derivadas del sedentarismo, a través de programas de revitalización, actividad física y deportes. La función terapéutica tiene que ser lo más precoz posible, para evitar las complicaciones derivadas del reposo prolongado y optimizar el estado funcional. La fisioterapia aplicada al anciano debe tener las siguientes características: Debe ser precoz para luchar contra el síndrome de encamamiento, el anciano lo sufre debido a las enfermedades y porque la senilidad agrava y acelera los cambios propios del síndrome de inmovilismo. Personalizada, el programa de fisioterapia se adaptará a cada paciente en función de sus características personales, proceso patológico y fases del mismo.
Font:  Anuari de l'envelliment. Illes Balears 2012, pp 449-466
Identificador:  2174-7997
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess