|
Resum-abstract:
|
El cada vegada creixent envelliment de la població, conseqüència, com és sabut, del descens de l’índex de natalitat, així com de l’increment de l’esperança de vida, aconsella aturar-se en l’anàlisi de la situació actual de les persones grans. A més, l’existència de nous models familiars i la incorporació de la dona al món laboral i, en conseqüència, la imprescindible, en moltes ocasions, participació dels padrins a la vida familiar, fan necessari que el Dret articuli els mecanismes precisos per a la protecció d’aquest ampli sector de la població. En aquest sentit, l’objecte d’aquest treball és posar en relleu com, en l’actualitat, el nostre Dret regula el paper d’aquestes persones grans en l’entorn familiar, tant com a beneficiaris de prestacions familiars —és a dir, des d’un punt de vista passiu, de creditors de la família— com des del punt de vista actiu —com a prestadors d’assistència en el si de la família—, i concretament, dins d’aquesta segona perspectiva, ens proposem analitzar les relacions dels padrins amb els néts. Per aquest motiu, deixarem a part qüestions tals com el contracte d’aliments, el contracte d’acolliment (regulat en algunes comunitats autònomes, com Catalunya o Navarra) o les situacions de guarda de fet que no es desenvolupin en l’entorn familiar. ; El cada vez mayor envejecimiento de la población, consecuencia, como es sabido, del descenso del índice de natalidad, así como del incremento de la esperanza de vida, aconseja detenerse en el análisis de la situación actual de las personas mayores. Además, la existencia de nuevos modelos familiares y la incorporación de la mujer al mundo laboral y, en consecuencia, la imprescindible, en muchas ocasiones, participación de los abuelos en la vida familiar, hacen necesario que el Derecho articule los mecanismos precisos para la protección de este amplio sector de la población. En este sentido, el objeto de este trabajo es poner de relieve cómo, en la actualidad, nuestro Derecho regula el papel de estas personas mayores en el seno familiar, tanto como beneficiarios de prestaciones familiares —es decir, desde un punto de vista pasivo, de acreedores de la familia— como desde el punto de vista activo —como prestadores de asistencia en el seno de la familia—, y concretamente, dentro de esta segunda perspectiva, nos proponemos analizar las relaciones de los abuelos con los nietos. Por este motivo, dejaremos aparte cuestiones tales como el contrato de alimentos, o el contrato de acogimiento (regulado en algunas comunidades autónomas, como Cataluña o Navarra) o las situaciones de guarda de hecho que no se desarrollen en el seno familiar. |
L’actual paper dels padrins en les famílies. Especialment, les relacions dels padrins amb els néts a l’empara del dret civil