|
Resum-abstract:
|
[cat] Els nonagenaris són el col·lectiu humà que ha superat un llindar important: la barrera dels noranta anys. Els noranta anys són una frontera biològica que a l’espècie humana es presenta com l’asímptota matemàtica de l’esperança de vida. L’esperança de vida, tant per als homes com per a les dones, s’ha incrementat espectacularment al llarg del segle XX. I aquesta tendència continua, amb una progressió lògicament més lenta, en aquests primers anys del segle XXI, tot i que la frontera dels noranta anys se’ns dibuixa com un límit estadístic mitjà difícil de superar. Tot i així, són de cada cop més freqüents els casos de persones que superen aquesta barrera. Les edats avançades accentuen els problemes de salut i fan que les situacions de dependència s’incrementin. Moltes són les persones grans que viuen aquesta etapa de vida amb problemes de salut, econòmics i/o de relacions socials. Altres, afortunadament i de cada cop més, ho fan ben allunyats dels clixés clàssics d’una senectut decrèpita i inactiva, ben al contrari, entre els nonagenaris són molts els que, gràcies a factors hereditaris, uns hàbits de vida adequats, un entorn social i familiar acollidor i una psicologia activa i optimista afronten aquesta etapa amb plenitud, amb projectes i perspectives de futur i són capaços, fins i tot, de tenir la força suficient per llançar propostes tendents a dinamitzar la societat i intentar assolir un món més bo. Aquest article vol presentar algunes dades estadístiques que ens ajudin a reflexionar sobre la importància d’aquest col·lectiu, de vegades ocult, de la nostra societat. ; [spa] Los nonagenarios son el colectivo humano que ha superado un límite importante: la barrera de los noventa años. Los noventa años son una frontera biológica que en la especie humana se presenta como la asíntota matemática de la esperanza de vida. La esperanza de vida, tanto para los hombres como para las mujeres, se ha incrementado espectacularmente a lo largo del siglo XX. Y esta tendencia continua, con una progresión más lenta, en estos primeros años del siglo XXI, a pesar de que la frontera de los noventa años se dibuja como un límite estadístico difícil de superar. A pesar de ello, son de cada vez más frecuentes los casos de personas que superan dicha barrera. Las edades avanzadas acentúan los problemas de salud y determinan que las situaciones de dependencia se incrementen. Muchos son los mayores que viven esta etapa de la vida con problemas de salud, económicos y/o de relaciones sociales. Otros, afortunadamente y de cada vez más, lo hacen alejados de los clisés clásicos de una senectud decrépita e inactiva, bien al contrario, entre los nonagenarios son muchos los que, gracias a factores hereditarios, unos hábitos de vida adecuados, un entorno social y familiar acogedor y una psicología activa y optimista, afrontan esta etapa con plenitud, con proyectos y perspectivas de futuro y son capaces, incluso, de tener la fuerza suficiente para lanzar propuestas tendentes a dinamizar la sociedad e intentar construir un mundo mejor. Este artículo pretende presentar algunos datos estadísticos que nos ayuden, simplemente, a reflexionar sobre la importancia de este colectivo, a veces oculto, de nuestra sociedad. |
La població nonagenària a les Illes Balears: una aproximació estadística