Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     Introducció a l’estudi de la població estrangera de 65 i més anys resident a les Illes Balears en el context de la nova fase demogràfica multicultural
Autor/es Lluch Dubon, Ferran Dídac
Matèries en català: Estrangers -- Illes Balears ; Persones grans -- Illes Balears ; Ciències socials
Matèries en castella: Ancianos -- Baleares (Comunidad Autónoma) ; Extranjeros -- Baleares (Comunidad Autónoma)
Matèries en anglès: Aliens -- Spain -- Balearic Islands ; Older people ; Social sciences
Resum-abstract:  [cat] Les Illes Balears han viscut en el darrer decenni una de les revolucions més radicals experimentades al llarg de tota la seva història. Ha estat una revolució silenciosa però profunda, ràpida i sense punt de retorn. L’arribada de grans contingents de població provinents d’orígens fins fa poc inexistents o poc nombrosos han determinat que ens trobem davant d’una nova societat: una societat intercultural. Els potentíssims fluxos de migració internacional han modificat en profunditat l’estructura social i han produït canvis en la relació entre sexes, la constitució de moltes parelles mixtes, el rejoveniment poblacional i l’increment de les taxes de natalitat, per esmentar només alguns aspectes demogràfics. La presència de poblacions amb característiques diferents determina l’establiment de noves relacions de competència i complementarietat per accedir al mercat del treball intern, així com un substancial increment de la pressió sobre serveis assistencials bàsics com l’ensenyament i la sanitat, que han hagut d’augmentar equipaments i plantilles per fer front a aquesta allau humana. Tot i així, no hem d’oblidar que la població immigrada no és homogènia, ans al contrari, presenta unes característiques palesament distintes, no solament per les motivacions que determinen la migració, sinó també per les característiques físiques, culturals, religioses, lingüístiques i de tota índole que presenten. Hem generalitzat les conclusions per nacionalitats, tot i que som conscients que els contingents d’una mateixa procedència són, al seu torn, heterogenis. Tot i així, ens resulta útil establir uns patrons generals globalment vàlids a efectes d’establiment de categories. A més de tractar alguns aspectes generals del procés migratori, ens hem centrat en l’estudi de la població estrangera més gran de seixanta-cinc anys resident a l’arxipèlag. Com a font bàsica per redactar aquest article ens hem servit d’un document estadístic bàsic: el padró d’habitants. Hem utilitzat dades de l’INE provisionals per a l’1 de gener de 2010 i dades definitives de l’IBESTAT referides a l’1 de gener de 2009 per a anàlisis amb variables creuades o que baixaven al detall insular o municipal, informació no disponible en les estadístiques publicades per l’organisme estatal. També hem utilitzat altres fonts com l’enquesta nacional d’immigrants de 2007, a més d’alguns materials elaborats per científics social de l’alçada del doctor Pere Salvà. Hem introduït algun comentari descriptiu per evitar la fredor d’una anàlisi purament numèrica que, no obstant això, és la base de les conclusions que hem extret. Finalment, hem de palesar que esperam que aquesta aproximació a l’estudi de la població estrangera més gran de seixanta-cinc anys a les Illes Balears serveixi de punt de partida per a investigacions posteriors. ; [spa] Las islas Baleares han vivido en el último decenio una de las revoluciones más radicales experimentadas a lo largo de toda su historia. Ha sido una revolución silenciosa pero profunda, rápida y sin punto de retorno. La llegada de grandes contingentes de población provenientes de orígenes hasta hace poco inexistentes o poco numerosos ha determinado que nos encontremos frente a una nueva sociedad: una sociedad intercultural . Los potentísimos flujos de migración internacional han modificado en profundidad la estructura social produciendo cambios en la relación entre sexos, la constitución de muchas parejas mixtas, el rejuvenecimiento poblacional y el incremento de las tasas de natalidad, por citar sólo algunos aspectos demográficos. La presencia de poblaciones con características diferentes determina el establecimiento de nuevas relaciones de competencia y complementariedad para el acceso al mercado de trabajo interno, así como un substancial incremento de la presión sobre servicios asistenciales básicos como la enseñanza y la sanidad, que han tenido que aumentar los equipamientos y las plantillas para hacer frente a este alud humano. A pesar de ello, no debemos olvidar que la población inmigrada no es homogénea, todo lo contrario, presenta unas características marcadamente distintas, no sólo por lo que se refiere a las causas que determinan la migración, sino también por las características físicas, culturales, religiosas, lingüísticas y de toda índole que presentan. Hemos generalizado las conclusiones por nacionalidades, a pesar de que somos conscientes que los contingentes de una misma procedencia son, a su vez, heterogéneos. No obstante, resulta útil establecer unos patrones generales globalmente válidos a efectos del establecimiento de categorías. Además de tratar algunos aspectos generales del proceso migratorio nos hemos centrado en el estudio de la población extranjera residente mayor de sesenta y cinco años en el archipiélago. Como fuente básica para redactar este artículo hemos utilizado un documento estadístico básico: el padrón de habitantes. Hemos utilizado datos del INE provisionales para el 1 de enero de 2010 y datos definitivos del IBESTAT referidos a 1 de enero de 2009 para análisis con variables cruzadas o que descendían hasta el detalle insular o municipal, información no disponible en las estadísticas publicadas por el organismo estatal. También hemos utilizado otras fuentes como la encuesta nacional de inmigrantes de 2007, además de algunos materiales elaborados por científicos sociales del nivel del doctor Pere Salvà. Hemos introducido algún comentario descriptivo para evitar la falta de calidez de un análisis puramente numérico que, a pesar de ello, es la base de las conclusiones que hemos extraído. Finalmente, manifestar que esperamos que esta aproximación al estudio de la población extranjera mayor de sesenta y cinco años en las islas Baleares sirva de punto de partida a investigaciones posteriores.
Font:  Anuari de l'envelliment. Illes Balears 2010, pp 17-73
Identificador:  9788483841631
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess