|
Resum-abstract:
|
[cat] Un dels fenòmens socials més significatius del segle XX, i que continuarà durant el segle XXI, ha estat l’increment de l’esperança de vida de la població i, per tant, l’augment de la població gran i un envelliment progressiu de la societat. Així, sens dubte, l’envelliment és un dels màxims desafiaments socials i econòmics del segle XXI per als països europeus. Aquest fet suposarà un increment de la despesa de la societat pel que fa als plans de pensions i a la creació i el manteniment dels recursos sociosanitaris per a aquesta població envellida i amb un augment del percentatge de persones grans dependents. En qualsevol cas, el que resulta evident és que aquest envelliment poblacional implica un increment del nombre d’estudis sobre aquest fenomen des de diverses perspectives disciplinàries. A les Illes Balears, aquest interès social, acadèmic i científic es manifesta en una sèrie de fets que, a títol d’exemple, es concreten en l’existència dins la UIB de disciplines que treballen aquesta problemàtica a l’àmbit del treball social, de la psicologia, de la infermeria, de l’educació social, de la pedagogia, etc. En aquest sentit, cal fer referència a l’existència d’una càtedra d’atenció a la dependència i promoció de l’autonomia personal, finançada per la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears o a la realització d’un Anuari de l’Envelliment, Illes Balears. |
La realitat de la gent gran a les Illes Balears