Resum-Abstract:
|
[cat] Aquest article explora, en primer lloc, per què hi ha avui, per primera vegada, un consens social tan ampli sobre la necessitat de promoure la innovació educativa i un esforç tan gran per part de moltes més escoles per pujar al carro de la innovació. En segon lloc, presenta algunes tendències emergents que mostren que, encara que el problema sembla ben definit, no sembla existir una única resposta, sinó múltiples direccions d’exploració. En tercer lloc, discuteix alguns dels riscos que aquest context emergent sembla obviar, en particular en relació amb l’equitat, l’avaluació i la fatiga de la innovació. Finalment, suggereix algunes pistes en matèria de polítiques públiques per tal d’afavorir que discursos i pràctiques convergeixin en la direcció d’una innovació sistèmica. |