|
Abstract:
|
[cat] En l'obra de Miquel Angel Riera, tant en la seva prosa com en la seva poesia i en el seu contacte personal, hi ha una qualitat que destaca des del primer apropament: la calor humana. Un contacte íntim que estableix immediatament el diàleg cordial. En la seva persona i en la seva escriptura l'home facilita l'apropament. Des de la primera línia i des de la primera conversa l'altre se sent atret, captat, interessat a continuar, a descobrir que hi ha més enllà, a seguir desxifrant codis, sovint ambigus, de tan essencials, de tan clars. A continuació assajaré de desenvolupar i explicitar aquesta síntesi dels elements genetics fonamentals; de la poesia de Miquel Angel Riera, íntimament lligada a l'experiencia i al batec humà de l'autor, encara que en aquest article es tracta més d'ordenar la meva pròpia lectura dels versos del poeta, de l'amic, que de desenvolupar hipòtesis estilístiques, sociològiques o de fonts. |
La poesia de Miquel Àngel Riera