|
Abstract:
|
[cat] Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), Morir quan cal (1974), i l’endemà de mai (1978), les tres úniques novel·les, fins ara, de Miquel Angel Riera, formen un cicle que, com ha declarat en diverses ocasions el mateix autor, encara no podem considerar tancat. En les tres narracions es veu un mateix eix temàtic central: El de les relacions interpersonals, el de la religió, que analitzaré en aquestes pàgines. L'obra de Miquel Angel Riera mostra una concepció de la religió en que aquesta s'identifica quasi totalment amb la convivència. Es tracta d'una positura absolutament oposada a la religió "catòlica" (o, millor, a la religió "oficial"), tant per la relació d'aquesta amb el poder político-social, com pel de metafísic i abstracte que conté. En canvi, la religió proposada es basa en l'amor, en el lligam dels uns amb els altres, missatge també evangèlic i cristià. |
La religió i l'obra de Miquel Àngel Riera