|
Abstract:
|
[cat] Els primers anys dels 70, doncs, Mallorca fou terra de ben pocs poetes actius. A causa d'un bon nombre de qüestions que s'hauran d'estudiar des de camps no estrictament literaris, ans també sociològics i polítics, aquesta situació fou la que es trobaren els primers poetes, nascuts els últims anys 40 o primers dels 50, disposats a demostrar que la poesia no havia dit encara el darrer mot. Un dels joves poetes que escometien la seva escriptura, amb la idea clara de reconstruir la paraula incorruptible, de bastir una estructura ampla i progressiva de fases on encabir-hi la seva pròpia visió del món que l'envoltava i de l'absurd que l'apassionava, aquests anys, fou Damià Huguet. Tant aquesta introducció com I'aproximació que redactaré tot seguit, són tan sols un esquema de les circumstàncies en que s'ha desenvolupat una obra a hores d'ara madura i amb possibilitats d’anàlisi a fons. Ell és un dels representants més il·lustratius de tota aquesta nova "circumstància poètica" |
Esquema de Damià Huguet