|
Abstract
|
Aquest projecte d’innovació docent pretén donar l’oportunitat als estudiants de posar-se en la pell d’un/a investigador/a especialista en arqueologia a partir d’un cas d’estudi molt fonamentat en la recerca científica i mitjançant estratègies de ludificació per afavorir un aprenentatge significatiu lligat a les assignatures de l’àrea de prehistòria del Grau d’Història de la UIB.Per aconseguir això emprarem l’exemple de la Cova des Pas de Menorca. Aquesta petita cova fou emprada com a lloc d'enterrament col·lectiu per una comunitat del Bronze Final durant aproximadament 100 anys, fa uns 3.000 anys. S’hi varen enterrar un mínim de 66 individus, incloent-hi dones, homes i infants. Una de les seves principals característiques des del punt de vista arqueològic és l’excepcional preservació de la matèria orgànica. Per exemple, es varen conservar civeres de fusta, excrements fossilitzats, cordes fetes de fibres de garballó trenades, ramells de branquillons i restes d’òrgans humans. El minuciós procés d’excavació, així com la multitud d’analítiques realitzades, varen permetre tenir una idea molt detallada de com van ser el ritual i els gestos funeraris d’aquest grup prehistòric i de l'excepcional rol que hi jugaren les plantes. Els cabells foren un element molt rellevant i simbòlic a la prehistòria menorquina, i el món funerari és on més es pot constatar aquest fet. S’ha documentat l’ús de plantes resinoses, oleícoles i tintòries en el tractament dels cabells d'alguns individus femenins inhumats a la Cova des Pas. Aquest fet sembla anar lligat a un rol social destacat d'aquestes dones dins la seva comunitat.El projecte ArqueoCSI emprarà la recerca arqueològica de Cova des Pas per fomentar l’adquisició de competències i coneixement sobre les societats prehistòriques i el seu món funerari. Això es farà des d’una perspectiva innovadora i interdisciplinari que combina coneixements adquirits per diferents subdisciplines de l’arqueologia com són l’arqueometal·lúrgia, l’antropologia física o l’arqueobotànica. Per tant, aquest taller didàctic permet assolir competències transversals i interdisciplinàries com són el raonament científic, pensament històric (importància del temps i l’espai), anàlisi de fonts primàries, criteri de multicausalitat per explicar fenòmens històrics o la comprensió de “l’altre”. Les estratègies d’aprenentatge significatiu proposades en aquesta activitat didàctica afavoreixen el treball cooperatiu, una educació inclusiva i equitativa (Agenda 2023 ODS 4: Educació de Qualitat). A més, el taller fa un focus especial sobre el paper rellevant i central de la dona a la prehistòria, superant els mites assentats per part del discurs historiogràfic tradicional, i permet veure la ciència com una manera de rompre amb aquestes falses creences a l’hora que genera narratives constructives i integradores de la complexitat social i ens allunya de biaixos de la nostra visió contemporània i supermoderna (Agenda 2023 ODS 5: Igualtat de gènere i ODS10: reducció de les desigualtats). Emprar aquestes noves estratègies docents fora de l’aula i allunyant-nos de de les classes magistrals de tradició conductista, i permet als alumnes acostar-se a altres maneres de fer. Això és especialment important en un grau com el d’Història on bona part de l’alumnat vol ser professor/a d’institut, lligant doncs amb l’ODS 8 de l’ Agenda 2023. |