|
Abstract
|
A l’actualitat la Didàctica de la Geografia a l’Educació Primària (també a la Secundària) aposta clarament per les every day’s geographies, és a dir per la geografia quotidiana, com la via per crear estímuls entre l’alumnat per aconseguir un bon aprenentatge geogràfic. Se tracta, simplement, de connectar l’alumnat amb el seu propi món (família, viatges, compres, barri, poble...) tant des d’un punt de vista objectiu, com fins i tot subjectiu (emocions i sentiments) per arribar a l’aprenentatge acadèmic (migracions, geografia del comerç, geografia urbana, etc). D’altra banda, per engegar aquest model d’aprenentatge geogràfic, en general, se fa a través d’ activitats o projectes d’investigació (enquiry en diuen allà) com a forma d’apropament de l’alumnat a la Geografia. És a dir, se dissenya un ensenyament fonamentat en l’estímul creat entre l’alumnat quan es veu immers en la resolució de dubtes o qüestions. Tractant-se de geografia, se pretén que aquests se generin dins de l’entorn més pròxim d’aquest alumnat. És el que s’anomena de la localitat, que inclou fins hi tot els edificis i equipaments de l’escola. Aquesta via d’aprenentatge geogràfic inclou, sens dubte, l’ús del treball de camp, no entès només com a itinerari didàctic. Això darrer, en general, consisteix en l’elaboració d’un trajecte amb diversos punts d’interès i amb gran protagonisme del docent (guia del trajecte). Nosaltres formulem el treball de camp com l’exercici de cercar informació i dades dins l’entorn per tal de resoldre la qüestió que la investigació ens ha plantejat. |