|
Abstract
|
La capacitat de pensar de forma crítica és fonamental per destriar la informació veraç de la que no ho és. No obstant això, la propensió a experimentar biaixos cognitius (errades de pensament basades en aplicar heurístics o dreceres cognitives) i presentar un raonament lògic amb un elevat nombre de de fal·làcies argumentatives, pot comprometre aquesta capacitat. Com a conseqüència, ens podem deixar guiar per intuïcions i acabar confiant en teories pseudocientífiques i fins i tot donar veracitat a fenòmens ‘paranormals’ en la nostra activitat professional. En educació, això pot suposar una elevada prevalença de creences en els denominats ‘neuromites’ i en mètodes educatius suposadament eficaços i innovadors sense suport científic. Per tant, identificar els biaixos cognitius i millorar el raonament lògic pot contribuir a destriar quines pràctiques educatives innovadores estan basades en evidència de les que no ho estan. Aquest projecte té com a objectiu avaluar l’impacte d’una intervenció breu basada en el foment del pensament crític que inclou dos elements: (1) el desbiaixament cognitiu (‘debiasing’) i (2) el raonament lògic amb l’objecte de reduir la confiança en (a) el pensament pseudocientífic i les creences paranormals i (b) els neuromites i mètodes educatius sense suport empíric i c) augmentar la competència epistemològica. Els estudiants de diverses assignatures de la Facultat d’Educació de la UIB rebran de forma aleatoritzada (un grup experimental, un grup control en llista d’espera) una intervenció breu en forma de vídeos en línia editats amb preguntes de verificació inserides i es mesuraran diverses variables abans i després de la intervenció. Es preveu que el grup experimental adquireixi majors capacitats de pensament crític que el grup control, evidenciats per una reducció en la seva confiança en teories pseudocientífiques i fenòmens paranormals, una menor presència de neuromites i un major coneixement en el mode en què s’obté el coneixement. |