Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     El príncep de Viana : mite i realitat
Autor/es Ibars Puga, Mariona
Matèries en català: Història ; Ciències de la Salut
Matèries en castellà: Historia
Matèries en anglès: History
Abstract:  El Príncep de Viana, Carles d'Evreux i Trastàmara, era fill de la reina Blanca de Navarra i de l'Infant Joan, germà i lloctinent del rei d'Aragó Alfons V el Magnànim. Quan la reina Blanca va morir, el testament establia que don Carles heretaria el regne navarrès, previ acord amb el seu pare, que retenia l'usdefruit de viduïtat. Els termes confusos del testament provocaren una guerra civil a Navarra. La derrota dels partidaris dels seus drets va obligar el príncep a cercar refugi a la cort napolitana del seu oncle. En morir Alfons V el 1458, el seu germà va ésser proclamat rei d'Aragó. El nou monarca, Joan II, va tractar d'aconseguir la pau amb el seu hereu, a qui els catalans sostenien perquè el consideraven defensor dels seus drets i llibertats. Mentre retornava des de Nàpols, don Carles va fer diverses escales, una d'elles a Mallorca. Va sojornar a l'illa des d'agost de 1458 fins als darrers dies de març de l'any següent. Aquells mesos va mantenir correspondència amb Renat d'Anjou, enemic irreconciliable de Joan II. Ja a la península, els enfrontaments amb el seu pare continuaren fins a la mort fulminant del Príncep de Viana, atribuïda per molts a un enverinament. L'hereu no havia tengut descendència amb la seva esposa, la princesa flamenca Agnès de Clèves, tot i que, com era usual llavors, va tenir alguns fills bords, a tres dels quals va reconèixer. Mentre agonitzava el Príncep de Viana, el rei Joan II va nomenar hereu l'Infant Ferran, fill de la seva segona esposa Joana Enríquez: regnaria com a Ferran el Catòlic i, en casar-se amb Isabel I de Castella, s'unirien les dues dinasties en la monarquia hispànica. ; Charles of Evreux and Trastàmara, prince of Viana, was the son of the queen Blanca of Navarre and of the prince Juan, brother and lieutenant of Alfonso V the Magnanimous, king of Aragón. After Doña Blanca's death, her last will specified that Charles would inherit the throne of Navarre after his father's prior agreement. This confusing testament started a civil war in the kingdom of Navarre. The prince was forced to scek exile in his uncle's Neapolitan court, after his supporters were defeated. After Alfonso V's death in 1458,his brother was proclaimed kíng of Aragón. Juan II, the new monarch, tried to makc peacc with his heir, the prince of Viana, who the Catalans supported for being the defender of thcir rights. On his way baek from Naples. Don Carlos slopped in many places, including Majorca. He remained in the island from august 1458 until the end of March 1459. At this time, he corresponded with Renate of Anjou, the irrcconcilable enemy of Juan II. On his rcturn to Aragón, the confrontation with his father lasted until his sudden death in Barcelona, which, according to many people, was due to poisoning. The heir did not have descendants with Agnès de Clèves, his Flemish wife who died young; but, as usual at that time, he had several i Ilegitímate sons, three of which he recognized. While the Prince of Viana was dying, the king Juan II declared infant Fernando, son of his second wife, Juana Enriquez, heir to the throne. He reigned as Ferdinand the Catholic King. His marriage to Isabella I of Castille united both kingdoms and began the Spanish monarchy.
Font:  Medicina Balear 2007, Vol. 22, N. 1, pp. 33-42
Identificador:  p-ISSN: 1579-5853 ; e-ISSN: 2255-0569
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess