Gran part dels sistemes platja-duna a la mediterrània occidental mostren avui dia un important estat de fragmentació amb signes palpables d’erosió, principalment a causa de l’existència de blowouts al llarg dels fronts dunars. S’estudien els blowouts existents al front de dunes del sistema de Cala Agulla (Mallorca, Espanya) amb l’objectiu de conèixer i quantificar el retrocés del sistema al llarg de les darreres dècades. Per això s’ha realitzat una anàlisi espacio-temporal prenent com a línia de referència la marcada per la presència de vegetació herbàcia. L’anàlisi s’ha dut a terme a partir de la utilització del sistema d’informació geogràfica ArcView, i amb l’aplicació de l’eina DSAS (Digital Shoreline Analysis System). Un total de 14 blowouts localitzats al llarg d’un front dunar de 600 m han estat estudiats. Per a cada un dels blowouts algunes variables geomorfològiques i ecològiques han estat analitzades en tant a poder establir una relació entre els distints tipus de blowouts. Amb aquest fi, s’aplica l’índex Rt-v per tal de relacionar cada morfologia amb els patrons mostrats per la vegetació existent, tant herbàcia com arbustiva. D’altra banda, l’aplicació de l’índex iTx representa la relació existent entre cada tipologia i els seus perfils topogràfics interns. Els resultats obtinguts mostren un retrocés integral del front de dunes al llarg de les darreres dècades – el retrocés mitjà oscil·la entre els 10-20 m, tot i que en alguns llocs aquest excedeix els 20 m –. No obstant, de 2008 a 2010 es perceben alguns punts d’avançament, sempre excepte els indrets que coincideixen amb les entrades principals a la platja, la qual cosa suggereix una relació directe entre els màxims d’erosió i els llocs amb major influència d’usuaris. Els blowouts han estat dividits en 5 categories, sent els trough blowouts els que més importància tenen (50% de la mostra). Cada una de les tipologies mostra característiques morfomètriques diferents, i distinta relació amb les espècies vegetals inventariades.