|
Abstract:
|
[ENG] Relationships between tectonics, geology and landforms are very evident in the Maltese Islands. Two rift systems belonging to different ages and having different trends dominate the structural setting of the Islands. The older rift generation creates a horst and graben structure north of the Great Fault. The second rift generation –the Maghlaq Fault– is associated with the Pantelleria Rift. The fault determines the south-west littoral of Malta and is responsible for the north-east tilt of the Islands. The geology is made up of Tertiary limestones with subsidiary marls and clays. The geological formations are very distinctive lithologically and this is reflected in characteristic topography and vegetation. The main focus of this paper is on the coastal zone where the relationship between geology and geomorphology is particularly evident. The coast although being only about 190 km long features a large variety of landforms. Lower Coralline Limestone forms vertical plunging cliffs reaching more than 200 m in some places. Globigerina Limestone features cliffs which in most cases are fronted by shore platforms. Blue Clay displays itself as slopes which extend from the base of the Upper Coralline Limestone plateau to sea-level. Where Greensand occurs at the coast this does not produce any particular landform as it is often assimilated into the base of the Upper Coralline Limestone plateau. The latter runs parallel to the coast in north-west Malta. Moreover tectonics play a very important role especially in the formation of bays and cliffs. During the Quaternary period there has been tilting of Malta towards the north-east together with a general subsidence of the archipelago which is probably still going on. ; [CAT] A les illes Malteses s’observa de forma evident la relació entre tectònica, geologia i paisatge. Dos sistemes de fractures (rift) de diferent edat i que mostren direccions diferents dominen la disposició estructural de les Illes. El sistema de rift més antic va crear una estructura en horst i graben al nord de la Gran Falla. La segona generació de rift –la falla Maghlaq– s’associa amb el rift de Pantelleria. Aquesta fractura condiciona el litoral del sud-oest de Malta i és la responsable del basculament cap al nord-est de les Illes. La constitució geològica està formada per calcàries del Terciari i, de forma subsidiària, per margues i argiles. Les formacions geològiques són litològicament molt diferents, la qual cosa es reflecteix de forma característica en la topografia i la vegetació. El principal objectiu d’aquest treball se centra en la zona costanera, on es fa particularment evident la relació entre geologia i geomorfologia. Encara que la costa té 190 km i escaig de longitud presenta una gran varietat de paisatges i morfologies. La calcària coral·lina inferior forma penya-segats verticals que poden arribar a superar els 200 m d’altitud. Les calcàries amb globigerines formen penya-segats que en molts de casos desenvolupen en la seva part frontal plataformes litorals. Les calcàries blaves desenvolupen pendents que s’allarguen des de la base de la plataforma de les calcàries coral·lines superiors fins al nivell de la mar. La costa no presenta cap paisatge particular quan afloren les «arenes verdes», que sovint s’assimilen a la base amb la plataforma de les calcàries coral·lines superiors. Aquestes darreres van paral·leles a la costa al nord-oest de Malta. Malgrat tot, la tectònica hi fa un paper molt important, especialment en la formació de badies i penya-segats. Durant el Quaternari hi ha hagut un basculament de Malta cap al nord-est juntament amb una subsidència general de l’arxipèlag que probablement continua avui dia. |
A geological and geomorphological review of the Maltese Islands with special reference to the coastal zone