Sa Defensa


Sa Defensa

Sa Defensa. Periódico independiente

Setmanari editat a Sineu entre el 17 de juny i el 13 d’octubre de 1911. S’hi alternen articles i col·laboracions en català i en castellà. Neix com a òrgan de comunicació del partit liberal (els Fogoneus) i com a reacció i amb la voluntat de donar la rèplica a la publicació Sinium, mitjà de comunicació de partit conservador (els Pellosos). De contingut bel·ligerant, al primer número, a més d’una salutació als seus adeptes, s’hi explicita la línia editorial: «Nace con el objeto de contrarestar la mentira y atacar al impostor.» «Sa Defensa, així s’anomenarà el diari que publicarem d’avui en endavant per defensar-nos dels insults, improperis, calúmnies i agravis del Sinium.» Incloïa algunes seccions amb una certa continuïtat, com és ara la crònica agrícola, on adesiara es dóna compte de l’evolució del Sindicat Agrícola i la Caixa Rural de Sineu, la Col·lecció de postals o Des de Llorito.

El contingut és majoritàriament dedicat al debat i la polèmica política local i hi ha articles i rèpliques respecte a les publicacions aparegudes a Sinium, generalment sobre les actuacions de l’ajuntament, però també entre veïnats. S’hi succeeixen els escrits sobre determinats temes polèmics, com és ara el cessament i la readmissió del peó Ramon Gelabert Martorell, de Llorito, la promesa de la construcció d’una cisterna pública a Llorito, els imposts sobre consums; la polèmica del cappare dels Fogoneus, Bartomeu Font, amb el rector de Sineu, Antoni Soler; les crítiques continuades contra el director de Sinium i capdavanter dels conservadors o Pellosos, l’apotecari Gabriel Llull Alonso i el seu correligionari llorità Bartomeu Amengual Senyora.

Més enllà de les col·laboracions del notari Martí Riumbau sobre qüestions generalistes com les formes de govern, les col·laboracions gairebé sempre apareixen signades amb pseudònims que, a hores d’ara, resten pendents d’identificar: Un qui s’hi trobava, Un qui hi era, Un que ho sentí, Un escriguedoretxo, El sen Llanderina, Un Llorità, Un Sineué, Un qui duu bigotis, Un mig calvo, Un bigots curts, etc.

El 13 d’octubre de 1911, després de gairebé quatre mesos de tibantor i polèmica intensa, el periòdic s’acomiada dels lectors amb una nota adreçada al públic, fruit del pacte amb Sinium amb el qual es tancava la polèmica i s’establia una treva o cessament dels atacs.

Andreu Ramis Puig-gros


La creació d'aquesta col·lecció digital ha esta possible gràcies a la generosa contribució del senyor Joan Vanrell Torelló qui va deixar el seu fons documental a la Universitat de les Illes Balears per a la seva digitalització i posterior catalogació, a través de la signatura del "Conveni de col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears i Joan Vanrell Torelló per a la incorporació de diverses publicacions periòdiques a la Biblioteca Digital de les Illes Balears"

Aquesta col-lecció consta de 18 articles