|
Abstract:
|
El descobriment de la independència de les cèl·lules nervioses i tota la fonamentació de la teoria de la neurona, van fer de Ramón y Cajal l’impulsor de la neurociència a Espanya i al món. De fet, la concessió del premi Nobel a Cajal, representa un fet de transcendència mundial, a nivell científic i popular; encara que el fet primordial per a les persones que ens hem dedicat a estudiar la figura científica de Cajal, és que els seus estudis van contribuir decisivament a crear l’atmosfera científica necessària pel naixement de la neurobiologia moderna, disciplina que dia a dia va adquirint protagonisme no només per les òbvies implicacions mèdiques i socials, sinó perquè també, com deia Cajal, conèixer el cervell és esbrinar la base material del pensament i de la voluntat, sorprendre a la història íntima de la vida amb el seu perpetu duel amb les energies exteriors. A les properes dècades, la investigació del sistema nerviós, i en particular l’estudi de l’escorça cerebral és un dels grans reptes de la neurobiologia i per a la ciència espanyola és un orgull que fos Cajal qui va iniciar el coneixement de l’òrgan més misteriós i apassionant de l’ésser humà. |
Santiago Ramón y Cajal, impulsor de la neurociència moderna