|
Abstract:
|
De les tres espècies de tortugues marines observades a les Illes Balears, la més abundant és la tortuga babaua (Caretta caretta). La major part dels exemplars presents són juvenils provinents de les platges de nidificació de l’Atlàntic, principalment del sud de Florida. Arrossegats per corrent del Golf i el corrent de Gibraltar, queden atrapats al sud de la Mediterrània occidental fins que tenen uns 15 anys d’edat. Només llavors, amb una llargària de closca d’entre 50 i 60 centímetres, poden superar els corrents del mar d’Alboran i de Gibraltar i tornar a l’Atlàntic. Hi ha també una petita proporció d’exemplars provinents de les platges de posta de Grècia i Líbia. En canvi, no hi ha nidificació regular a les Illes Balears, doncs la temperatura de l’arena de les platges és segurament massa baixa. Les tortugues presents a les Illes Balears duen una vida eminentment oceànica, atracant-se només de forma esporàdica a la plataforma continental. Per aquest motiu, la principal amenaça per a la seva conservació, a banda de la destrucció de les platges de posta, és la captura accidental amb palangres de superfície, tot i que també es capturen amb el tremall llagoster. La mortalitat directa al palangre de superfície és molt baixa, però el 37% de les tortugues moren un cop alliberades, degut a les lesions provocades principalment pel fil de pescar. Històricament, el volum de captures era insostenible per a les poblacions, però la situació ha millorar els darrers anys. Per reduir la captura accidental de tortugues, el palangre s’ha de calar de nit, escat amb peix, a més de 50 metres de fondària i emprant hams en forma de G. Per reduir la mortalitat dels exemplars llevats vius, cal pujar-los a bord amb un salabre i tallar el fil a ran del bec. Aplicant una combinació d’aquestes mesures es pot reduir la mortalitat accidental de tortugues a nivells demogràficament acceptables. |
Tortugues marines: la conservació moderna d'uns animals antics