|
Abstract:
|
Se revisa la malacofauna cuaternaria preservada en terrazas marinas (TMllI-VI) patagónicas del área Bahía Vera-Camarones (44.2° S-45° S), actualizando aspectos paleoecológicos y palaebiogeográficos con implicancias para la interpretación paleoambiental y paleoclimática ligada a las oscilaciones del nivel del mar desde el estadío isotópico (MOlS) II. De un total de 41 taxones (24 gastrópodos, 17 bivalvos) son característicos de la TMIV (MOIS7, ca. 225 ka A.P.): T. atra (dominante y máximos tamaños) y P antiqua; de la TMV (MOlS5e?, 125ka A.P.): T. atra, T. patagonica, C. di/atata, M. edu/is, B. purpuratus, P. antiqua, P. rostratus, asociación no indicativa del óptimo climático global inferido el Ultimo Interglacial (MOlS5e); en la TMVI (ca. 6.7 ka A.P.) dominan N. (P.) magellanica, N. (P.) deaurata, T. geversianus, B. purpuratus, A. eire; en el litoral moderno son exclusivos Ch/amys spp., P abbreviata, Lyonsia sp., N. delicatissima. En la TMIII (MOlS II?; ca. 350-400 ka A.P.) o. tehuelclie, M. cf. patagonica, C. patagonica, D. vilardeboana sugieren aguas más cálidas que las modernas; las ostras son dominantes y muy similares a las del Belgranense del área Bonaerense (Pleistoceno), tradicionalmente interpretado como el Último Interglacial, pero asignable a un episodio marino más antiguo según evidencias magnetoestratigráficas (Nabel, 2002) y correlacionable con el MOlSII, ya propuesto como el más largo y cálido del Pleistoceno registrado en Sudamérica (Ortlieb et al., 1996). De la malacofauna recolectada se confirma el rango estratigráfico desde el Mioceno para 15 especies (8 gastrópodos y 7 bivalvos, 34%), 66% desde el Plcistoccno; 77% en el Holoceno; y 16% sólo en el litoral moderno. Migraciones (T. patagonica, N. isabelleana, B. rodiiguezi, C. patagonica, D. vilardeboana; T. atra) y extinciones (T. atra, o. tehueJcha) representan respuestas bióticas a los ciclos glaciales al menos desde MOlS II (400 ka A.P.) en el área. Desplazamientos geográficos y la mayor abundancia durante el Holoceno medio (TMVI; 6-8 ka) de elementos templados a templado-cálidos, junto con menor proporción de taxones fríos típicos de la Provincia Magallánica moderna, confirman el efecto paleobiogeográfico del Hypsitermal (Optimo Climático, SST ca. I-2°C superior a la actual) durante el máximo transgresivo holoceno, ya inferido para el sector bonaerense y norte de Patagonia. En suma, para el nivel marino de la TMIII (MOlS II; ca. 350-400 ka BP) se infiere SST más cálida que en la actualidad y en comparación con el M0l5e, para la TMIV (MOIS7?, ca. 225 ka BP) y TMV (MOlS5e?, 125ka BP) SST similar allitoral moderna, para la TMVI (ca. 6.7 ka BP) mayor SST. ; The molluscan fauna preserved in Patagonian Quaternary marine terraces (MT) from Bahía Vera-Camarones (44.2° S-45° S) are reviewed. Palaeoecological and palaeobiogeographical aspects are updated for palaeoenvironmental and palaeoclimatic interpretations linked to sea-level fluctuations since marine oxygen isotope stage (MOlS) II. Among 41 taxa (24 gastropods, 17 bivalves), characteristic for MTTV (MOlS7, ca. 225 ka A.P.) are: T. atra (dominant and maximum sizes)-P antiqua; for MTV (MOlS5e?, 125ka A.P.): T. atra, T. patagonica, C. dilatata, M. edulis, B. putpuretus, P antiqua, P. rostratus, an assemblage not indicative of a the worldwide climatic optimum recognized for the Last Interglacial (MOIS5e); within MTVI (ca. 6.7 ka A.P.) N (P) magellanica, N(P) deaurata, T. geversianus, B. putputetus, A. etr« are dominant; along the modern littoral Chlamys spp., P abbreviata, Lyonsia sp., N. deliestissima are exclusive. Within the MTIIl (MOlSII?; ca. 350-400 ka A.P.) O. tcbuelche, M. cf. patagonica, C. patagonica, D. vilardeboana suggest wanner than present SST, the dominant Ostrea shells are very similar to those preserved in Belgranense (Pleistocene) deposits of the Bonaerensian area, traditionally acknowledged as the Last Interglacial but recently interpreted as an older highstand by magnetostratigraphic evidence (Nabel, 2002) and correlated with MOTS II, the wrmest and oldest Pleistocene highstand recorded along the Pacific coast of South America (Ortlieb et al., 1996). Among the molluscan fauna collected, 25 taxa (8 gastropods, 7 bivalves, 34%) range since the Miocene, 66% since the Pleistocene, 77% in the Holocene, and 16% only in the modern nearshore. Migrations (T. patagonica, N. isabelleana, B. rodriguezi, C. patagonica, D. vilerdeboana; T. atra) and extinctions (T. atra, O. tehuelcha) represent biotic responses to glacial cycles since MOlSII (400ka) in this area. Latitudinal displacements and a higher abundance during the mid-Holocene (MTVI; 6-8 ka) of temperate or warm-temperate elements in comparison with the present, together with a lower proportion of cold taxa typical of the modern Magellanean Province, confirm the effect of the Hypsithermal (Climatic Optimum, SST ca. I-2°C higher than present) during the Holocene transgressive maximum, already shown for the Bonaerensian and northern Patagonia areas. In summary, for the highstand of MTIII (MOlS 11; ca. 350-400 ka BP) SST is interpreted as warmer than present and than MOIS5e, for MTIV (MOlS7?, ca. 225 ka BP) and for MTV (MOlS5e?, 125ka BP) the SST was similar to the modern littoral, for MTVI (ca. 6.7 ka BP) is was slightly higher. ; Es revisa la malacofauna quaternària preservada en terrasses marines (TMIII-VI) patagòniques de l'àrea Bahía VeraCamarones (44.2° S-45° S), actualitzant aspectes paleoecològic i paleobiogeogràfics amb implicancions per a la interpretació paleoambiental i paleoclimàtica lligada a les oscil-lacions del nivell de la mar des de l'estadi isotòpic (MOTS) II. D'un total de 41 tàxons (24 gastròpodes, 17 bivalves) són característics de la TMIV (MOlS7, ca. 225 ka A.P.): T. atra (dominant i màximes mides) i P antiqua; de la TMV (MOTS5e?, 125ka A.P.): T. atra, T. patagonica, C. dilatata, M. edulis, B. purpuratus, P. antiqua, P. rostratus, associació no indicativa de I 'òptim climàtic global inferit I 'Últim Interglacial (MOlS5e); en la TMVI (ca. 6.7 ka A.P.) dominen N (P.) magellanica, N. (P.) deaurata, T. geversianus, B. putputetus, A. atra; en el litoral modern són exclusius Chlamys spp., P abbreviata, Lyonsia sp., N. delicatissima. En la TMIIl (MOTS II?; ca. 350-400 ka A.P.) O. tehuelche, M. cf. patagonica, C. patagonica, D. vilardeboana suggereixen aigües més càlides que les modernes; les ostres són dominants i molt semblants a les del Belgranense de l'àrea Bonaerense (Pleistocè), tradicionalment interpretat com l'Últim Interglacial, però assignable a un episodi marí més antic segons evidències magnetoestratigràfiques (Nabel, 2002) i correlacionable amb el MOlS II, ja proposat com el més llarg i càlid del Pleistocè registrat a Sudamèrica (Ortlieb et al., 1996). De la malacofauna recol·lectada se confirma el rang estratigràfic des del Miocè per a 15 espècies (8 gastròpodes i 7 bivalves, 34%), 66% des del Pleistocè; 77% a l'Holocè; i 16% sols en el litoral modern. Migracions (T. patagonica, N. isabel/eana, B. rodriguezi, C. patagonica, D. vilardeboana; T. atra) i extincions (T. atra, o. tehuelcha) representen respostes biòtiques a les cicles glacials almanco des de MOlS II (400 ka A.P.) en l'àrea. Desplaçaments geogràfics i la major abundància durant l'Holocè medi (TMVI; 6-8 ka) d'elements temperats o temperat-càlids, junt amb menor proporció de tàxons freds típics de la Província Magallànica moderna, confirmen l'efecte paleobiogeogràfic de l'Hypsitermal (Òptim Climàtic, SST ca. I-2°C superior a l'actual) durant el màxim transgressiu Holocè, ja inferit per a el sector bonaerense i nord de Patagònia. En resum, per al nivell marí de la TMIII (MOlS 11; ca. 350-400 ka BP) s'infereix SST més càlida que a l'actualitat i en comparació amb el MOISe, per a la TMIV (MOIS7?, ca. 225 ka BP) i TMV (MOIS5e?, 125ka BP) SST similar allitoral modern, per a la TMVI (ca. 6.7 ka BP) major SST. |
Moluscos de terrazas marinas cuaternarias del área de Camarones (Patagonia; Argentina)