|
Abstract:
|
S'ha muntat un esquelet del cérvol pleistocènic endèmic de Creta per a la nova exhibició del Museu de Geologia de la Universitat d'Atenes. Aquest cérvol difereix de tots els cérvols continentals vivents i extingits, principalment en les seves proporcions. Les mesures i comparacions confirmen aquesta observació, però això no és prou com per a que el públic general se n'adoni del seu impacte. Per contra, un esquelet muntat deixa clar que aquest cérvol tertia uns membres considerablement escurçats, especialment els metàpodes, mentre que la llargària del cos, a la llargària de la columna vertebral, eren més aviat normals. La impressió global és més propera a la d'un bòvid nan insular, com ara Myotragus, que a la d'un cérvol petit, tal com Axis axis. El primer problema a resoldre fou la selecció de material. Ja que mai s'ha trobat un esquelet articulat complet, se n'ha de fer un de compost. Amb aquest motiu, només es varen seleccionar ossos de la classe de talla II (de Vos, 1979 ; Dermitzakis & de Vos, 1987) provinents d'un nivell d'una cova (cova de Liko, estrat B). D'aquesta manera es garanteix un interval geològic estret. Tot seguit, es varen mesurar tots els espècimens disponibles, i es va calcular el promig per a tots els elements. D'acord amb això, es va triar l'exemplar de cada element que més s'apropava a la mitjana calculada. Les peces dretes i esquerres havien de ser de la mateixa mida i robustesa, i els elements contigus havien de casar anatòmicament. Només en alguns casos s'ha hagut de recórrer a triar algun element que faltava a partir d'un llivell diferent, però mai a partir d'una cova diferent i mai a partir d'una classe de talla diferent. S'ha prioritzat la mida, la robustesa i l'ajustament anatòmic, i després que els ossos fossin complets i el color. Hi havia alguns peus articulats disponibles, encara que de mida i robustesa diferents, que s'han emprat per determinar les proporcions correctes i la posició correcta entre les falanges individuals, i els ossos carpians i tarsians. La mateixa cosa fou vàlida per a la columna vertebral. Per a l'establiment de la postura es van fer servir cérvols vivents com a comparació; per a l'extrapolació dels teixits tous (discos intervertebrals, cartílags de les articulacions) també es va recórrer al model dels cérvols vivents. De cara a amagar els bastiments de suport, es va inserir dins els ossos una armadura metàl-lica interna fent forats i fitxant-la amb goma de poliuretà. S'ha fabricat l'esquelet complet en parts modulars bones d'ajuntar pel seu transport fàcil a la mostra. Parts absents petites (principalment processos vertebrals, parts costals i les ales pèlviques) s'han reconstruït amb apoxy, en base a altres elements disponibles de Candiacervus de la cova de Liko a per interpolació del millor ajustament entre dues parts absents. Les traces de la matriu original han estat estretes, per a una impressió millor del material fòssil. Per completar l'esquelet s'ha fet una rèplica del crani de l'espècimen tipus de la classe de talla II de de Vos (1979) i una rèplica de l'espècimen tipus del banyam tipus I de de Vos (1984). ; For the new exhibition in the Museum of Palaeontology and Geology of the University of Athens a skeleton of the endemic Pleistocene Cretan deer was mounted. This deer differs from all known recent and extinct mainland deer, mainly in its proportions. Measurements and comparisons confirm this observation, but are not enough to make the public realize its impact. A mounted skeleton on the contrary makes it at once clear that this deer had considerably shortened limbs, especially the metapodals, whereas the body length and the vertebral column length are rather normal. The overall impression is closer to that of an insular dwarf bovid like Myotragus than to that of a small deer such as the spotted deer (Axis axis). The first problem to be tackled was the selection of the material. Since a complete articulated skeleton has never been found, a composite had to be made. For this purpose, only bones of size class II (de Vas, 1979; Dermitzakis & de Vas, 1987) coming from one layer of one cave (Liko Cave, layer El were selected. In this way a narrow geological range was assured. Subsequently, tile available specimens were measured, and of all elements the average size was calculated. Accordingly, of each element tile specimen that came tile most close to tile calculated average was selected. Left and right had to be of exactly the same size and robustness, and adjoining elements had to fit anatornically. Only in some cases a missing element had to be chosen from a different layer (layers C and Dl. but never from a different cave, and never from a different size class. Priority was first given to size, robustness and anatomical fitting, and next to completeness and colour. Several articulated feet were available, although of tile wrong size or robustness, which were used in determining the right proportions and right stance between individual phalanges, tarsal and carpal bones. The same was valid for tile vertebral column. For postural aspects, living deer were used as comparison; for extrapolation of soft tissue (intervertebral disks, articulation cartilage) also living deer stood model. In order to keep the supporting fabrication as hidden as possible, an internal metal armature was inserted in tile bones through drilled holes and fixed with polyurethane glue. The complete skeleton is fabricated in ready-to-assemble modular parts for easy transportation and reassembly on the spot. Minor missing parts (mainly vertebral processes, costal parts and tile pelvic wings) have been reconst: ructed in epoxy putty, based on other Candiaceruus elements from Liko or by interpolating the best fit between two existing parts. For a better impression of the fossil material, traces of tile original matrix were left on the bones. A cast of the skull of the type specimen of size II of de Vas (1979) and a cast of tile type specimen of antler type 1 of de Vas (1984) were made to complete the skeleton. |
The mounting of a skeleton of the fossil species Candiaceruus sp. II from Liko Cave, Crete, Greece