|
Resum-abstract:
|
[cat] La situació de la infantesa i la joventut a Espanya ha estat preocupant molt abans que la pandèmia ens assolàs. Al cap i a la fi, l’absència d’equitat intergeneracional en el nostre sistema té un caràcter estructural, fet que provoca des de fa temps que les crisis recaiguin en els ciutadans de menor edat. Per exemple, després de la crisi econòmica de 2008 el rostre de l’exclusió social a Espanya va ser essencialment jove. Mentre que en 2019, quan ja estàvem creixent, la taxa de pobresa del nostre país era del 20,7 %, entre els menors de 30 anys es disparava fins al 28,3 %, un dels índexs més alts de la Unió Europea. La joventut també ha sigut particularment afectada per la pandèmia, principalment per les mesures preses per combatre’n l’expansió. Els confinaments, que començarien amb tota la seva força a Occident en març de 2020, però que es reproduirien intermitentment en els mesos següents, han tingut un impacte major en els sectors més vulnerables. Allà eren, una vegada més, els joves. La pandèmia ha impactat negativament els joves en aspectes com el tancament de l’educació presencial, l’ocupació, l’emancipació residencial i la salut mental. |
Pròleg: A pesar de tot, la joventut com a protagonista