Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     Abús financer: l’efecte iceberg
Autor/es Sánchez Prieto, Lydia ; Blasco Escandell, Marina ; Ballester Brage, Lluís
Matèries en català: Persones grans ; Ciències socials
Matèries en castella: Ciencias sociales
Matèries en anglès: Older people Abuse of ; Social sciences
Resum-abstract:  L’explotació financera és definida per l’OMS (2002) com l’abús financer de persones grans, entès com «l’explotació o ús il·legal o inadequat dels fons o altres recursos de la persona gran». Segons el National Committee for the Prevention of Elder Abuse (NCPEA), les altes prevalences (5 milions de casos d’abús financer a persones grans als Estats Units, dels quals, només 1 de cada 25 és denunciat), indiquen que es tracta d’un problema actual, que es manté invisibilitzat per les mateixes víctimes a causa de múltiples factors, entre els quals destaquen la carència de dades i una conscienciació molt pobra. Diversos estudis ofereixen valors de referència que mostren prevalences del 16,7% (Acierno et al., 2010) i del 14,70% (Teaster et al., 2007). Malgrat això, la denúncia, única via eficaç per castigar aquest tipus d’abusos, es troba envoltada de barreres que la dificulten, com la por a les conseqüències (per la relació de parentiu que es sol establir entre les víctimes i els perpetradors), les normes bancàries de protecció de dades i la impossibilitat d’identificació dels signes de maltractament per part dels professionals. L’elevat nombre de factors de risc associats a les persones grans les converteix en un col·lectiu vulnerable davant aquest tipus d’abusos i, per tant, ha d’empènyer a assumir vies d’actuació destinades a la identificació de signes d’abusos, la categorització adequada d’aquests, la transmissió d’informació a les víctimes i, finalment, la intervenció adequada. ; La explotación financiera es definida por la OMS (2002) como el abuso financiero de ancianos, entendido como «la explotación o uso ilegal o indebido de los fondos u otros recursos de la persona anciana». Según el National Committee for the Prevention of Elder Abuse (NCPEA), las altas prevalencias (5 millones de casos de abusos económicos a personas mayores en Estados Unidos, de los cuales, solo 1 de cada 25 es denunciado) indican que se trata de un problema actual, que se mantiene invisibilizado por las propias víctimas debido a múltiples factores, entre los que destacan la carencia de datos y la pobre concienciación existente. Diversos estudios ofrecen valores de referencia que muestran prevalencias del 16,7% (Acierno et al., 2010 ) y del 14,70% (Teaster et al., 2007). No obstante, la denuncia, única vía eficaz para castigar este tipo de abusos, se encuentra envuelta de barreras que la dificultan, tales como el miedo a las consecuencias (por la relación de parentesco que se suele establecer entre las víctimas y los perpetuadores), las normas bancarias de protección de datos y la imposibilidad de identificación de los signos de maltrato por parte de los profesionales. El elevado número de factores de riesgo asociados a las personas mayores les convierte en un colectivo vulnerable ante este tipo de abusos y, por lo tanto, debe empujar a asumir vías de actuación destinadas a la identificación de signos de abusos, la categorización adecuada de estos, la transmisión de información a las víctimas y, por último, la intervención adecuada.
Font:  Anuari de l'envelliment. Illes Balears 2014, pp 251-275
Identificador:  2174-7997
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess