|
Los yacimientos del Pleistoceno marino mallorquín como puntos de control del litoral (estado en que se encuentran y factores que provocan su destrucción Bernat Morey Colomar bernatmoreycolomar@yuhoo.es Miguel Cabanellas Reboredo Laboratorio de Biología Marina Departamento de Biología Universitat de les Illes Balears miguel_caba3@hotmail.com Territoris (2007-2008), 7: 69-86 Territoris Universitat de les Illes Balears 2007-2008. Núm. 7. pp. 69-86 ISSN: 1139-2169 LOS YACIMIENTOS DEL PLEISTOCENO MARINO MALLORQUÍN COMO PUNTOS DE CONTROL DEL LITORAL (Estado en que se encuentran y factores que provocan su destrucción) B e r n a t M o r e y C o l o m a r M i g u e l C a b a n e l l a s R e b o r e d o RESUMEN: La urbanización litoral y los procesos erosivos naturales han provocado la destrucción total o parcial de buena parte del centenar de yacimientos del Pleistoceno superior marino mallorquín c o n o c i d o s . Estos son especialmente vulnerables al encontrarse en su mayoría en costas de acumulación urbanizadas. El estado en que se encuentran refleja el estado del litoral cercano y los procesos antrópicos y naturales que en él se desarrollan. Su distribución, naturaleza y situación respecto a otros yacimientos coetáneos informa sobre cambios isoeustáticos litorales recientes. PALABRAS CLAVE: yacimientos. Pleistoceno superior marino mallorquín, impactos, estado del litoral, isoeustasia. ABSTRACT: Coastline urbanisation and natural erosión processes have caused partial or total destruction of many registered Mallorca Pleistocene upper marine deposits. These deposits are especially vulnerable because of their location on built-up arcas vvhere sedimentation processes predominate. These deposits state is similar to that of the adjacent coastline and result of the same anthropic and natural processes. The deposits distribution. nature and situation in relation to other contemporary ones gives important information about recent coast isoeustalic changes. KEY WORDS: Deposits. Mallorca upper marine. Pleistocene. Impacts. Coastal state. Isoeuslatic process. 1. Estado de la cuestión litoral b a l e a r e n e s t o s ú l t i m o s a ñ o s . E s t o s e x p e r i m e n t a r o n un salto c u a l i t a t i v o a partir L o s y a c i m i e n t o s del P l e i s t o c e n o s u p e r i o r d e los a ñ o s 5 0 del s i g l o p a s a d o , d e b i d o y m a r i n o m a l l o r q u í n c o n o c i d o s s u p e r a n el ligado p r i n c i p a l m e n t e al d e s a r r o l l o turístico. c e n t e n a r . M u c h o s d e e l l o s se e n c u e n t r a n E n e s t a f e c h a s B a u z a ( 1 9 4 6 ) . C u e r d a y d e s a p a r e c i d o s o en mal e s t a d o d e b i d o a los M u n t a n e r ( 1 9 5 0 ) i n i c i a r o n s u s e s t u d i o s p r o c e s o s de u r b a n i z a c i ó n q u e ha sufrido el sobre el C u a t e r n a r i o m a r i n o m a l l o r q u í n q u e Morey, B. y Cabanellas, M. Los yacimientos del Pleistoceno matino. les llevó a d e s c u b r i r e i n t e r p r e t a r s o l o s o del Pleistoceno superior m a r i n o mallorquín j u n t o con otros investigadores unos 70 yaci- c o n o c i d o s hasta ahora, localizando impactos mientos a m e d i a d o s de los setenta (Cuerda. lesivos en ellos y en su e n t o r n o i n m e d i a t o 1975 P o m a r y Cuerda. 1979) y cerca de 90 a (Fig. 1 y Tablas I y 2). Se han utilizado los finales d e s i g l o p a s a d o ( V i c e n s y G r a c i a . m a p a s , e s q u e m a s , cortes y fotografías rea- 1 9 9 8 ) . A e s t o s se h a n a ñ a d i d o los l o c a - lizadas principalmente por Butzer y C u e r d a lizados en estos últimos años (Morey el al. ( 1 9 5 9 . 1 9 6 1 . 1 9 6 2 ) : C u e r d a ( 1 9 7 5 . 1 9 7 9 . 2006) (Tabla 1). Cuerda, ya a finales de los 1989): C u e r d a y Sacares (1992) y M u n t a n e r s e t e n t a ( C u e r d a . 1979) d e n u n c i a la d e s a - (1954.1955) para localizar los y a c i m i e n t o s y parición de y a c i m i e n t o s i m p o r t a n t e s c o m o c o m p a r a r su estado actual con el señalado en los d e C a l a G a m b a o C a l a E s t a n c i a en la los estudios citados. c o n s t r u c c i ó n de s e n d o s puertos d e p o r t i v o s . S e h a n a g r u p a d o l o s i m p a c t o s l o c a - G r a c i a y V i c e n s ( 1 9 9 8 ) i n d i c a n l o s l i z a d o s e n g r u p o s s i m i l a r e s ( T a b l a 2 ) principales impactos antrópicos que afectan u t i l i z a n d o el l i s t a d o d e c o n c e s i o n e s y a estos y a c i m i e n t o s litorales c o m o son: la permisos de obras c o n c e d i d o s por el M O P U urbanización, la extracción de eolianitas. el en el litoral m a l l o r q u í n h a s t a 1975. E s t a s a c o n d i c i o n a m i e n t o d e las p l a y a s p a r a el a c t u a c i o n e s c o i n c i d e n en parte con los im- b a ñ o y la extracción de ellas de Posidonia p a c t o s a n t r ó p i c o s o b s e r v a d o s «in s i t u » oceánica con maquinaria pesada. s u m á n d o s e a e l l o s el u s o d e m a q u i n a r i a En 1988 se aprueba la ley de costas que pesada \\ el vertido de e s c o m b r o s . La situa- p r o h i b e la c o n s t r u c c i ó n sobre los p r i m e r o s c i ó n d e c a d a y a c i m i e n t o , l o s i m p a c t o s m e t r o s d e la f r a n j a c o s t e r a y p r o t e g e localizados y el tipo de costa según Servera teóricamente al 9 0 % de los afloramientos en (2004) se indican en la figura I y Tabla 1. estudio. La falta de control y la dificultad en S e a n a l i z a t a m b i é n la d i s t r i b u c i ó n y su a p l i c a c i ó n ( M a r t í n P r i e t o el al.. 2 0 0 7 ) características de los yacimientos a lo largo unido al a u m e n t o de población y del turismo del litoral isleño y la posibilidad que estos r e s i d e n c i a l e n e s t o s ú l t i m o s a ñ o s h a reflejen c a m b i o s isoeustáticos a c a e c i d o s en i n c r e m e n t a d o aún m á s la presión antrópica estos últimos 150.000 años. Para ello se ha sobre el litoral, acelerando su destrucción. d i v i d i d o el litoral m a l l o r q u í n en s e c t o r e s g e o m o r f o l ó g i c o s similares (bahías - graben. S i e r r a s - h o r t s y p l a t a f o r m a s a r r e c i f a l e s 2. Objetivos y métodos m i o c e n a s s e g ú n S e r v e r a . 2 0 0 4 ) y se h a n estudiado los y a c i m i e n t o s en ellos situados. Se p r e t e n d e indicar de forma e s q u e m á - S e a n a l i z a y c o m p a r a la a l t u r a del y a c i - t i c a el e s t a d o en q u e se e n c u e n t r a n l o s miento respecto al nivel del mar. su edad y y a c i m i e n t o s d e l P l e i s t o c e n o s u p e r i o r la e x t e n s i ó n y p o t e n c i a d e s u s e s t r a t o s m a l l o r q u í n , identificar los p r i n c i p a l e s fac- fósilíferos. Se han a p r o v e c h a d o los datos de tores causantes de su destrucción y su rela- los diferentes estudios ya realizados en ellos c i ó n c o n el t i p o d e c o s t a d o n d e se ( a p a r t a d o r e f e r e n c i a s d e l a s T a b l a s 3) e n c u e n t r a n . Se a n a l i z a t a m b i é n la d i s t r i - c o m p l e t á n d o s e con otros m e d i d o s «in situ» bución y características de los y a c i m i e n t o s a (Morey en prep.) tanto de los y a c i m i e n t o s ya lo largo del litoral isleño y la posibilidad que c o n o c i d o s (extensión principalmente) c o m o e s t o s r e f l e j e n c a m b i o s i s o e u s t á t i c o s de los y a c i m i e n t o s en estudio. S ó l o se han acaecidos en estos últimos 150.000 años. m e d i d o l o s y a c i m i e n t o s l o c a l i z a d o s Para ello se ha realizado un s e g u i m i e n t o a c t u a l m e n t e y q u e s o b r e p a s a n el m e t r o a partir del 2002 de más de cien yacimientos cuadrado. 72 Territoris, núm. 7. 2007-200S Los yacimientos del Pleistoceno marino. M o r e y . B. y C a b a n e l l a s . M. F i g u r a 1. M a p a d e M a l l o r c a . T i p o d e c o s t a s y s i t u a c i ó n de los p r i n c i p a l e s y a c i m i e n t o s estudiados e impactos en ellos localizados según la Tabla 1 (N° de impactos). Estos datos se reúnen en las Tablas 3. En sobre restos de paleodunas adosadas a ellas ellas la a l t u r a ( H ) se i n d i c a en m e t r o s , la y si son y a c i m i e n t o s lagunares de fondo de extensión en metros c u a d r a d o s y la potencia cala. (P) en centímetros. Se indica la edad (Ed) de En el apartado referencias (Tablas 3) se los y a c i m i e n t o s e s t u d i a d o s s e g ú n la t e r m i - indica la fuente de p r o c e d e n c i a de alguno o n o l o g í a e m p l e a d a p o r C u e r d a ( 1 9 7 5 ) y de todos los datos que no siempre han sido G i n é s et al. ( 2 0 0 1 ) p a r a los d i s t i n t o s s u b - t o m a d o s de los primeros estudios efectuados e s l a d i o s d e l P l e i s t o c e n o s u p e r i o r ( 5 e - en los yacimientos. A partir de los m a p a s de Eutirreniense y 5a-Neotirreniense). R o d r í g u e z P e r e a y G e l a b e r t ( 1 9 9 8 ) : D e l En el a p a r t a d o t i p o l o g í a ( T a b l a s 3) se O l m o y A l v a r o ( 1 9 8 4 ) : S e r v e r a ( 2 0 0 4 ) y d i s t i n g u e e n t r e p l a y a s o r e s t o s d e p l a y a s Silva et al. (2005) se ha e l a b o r a d o un mapa pleistocenas, lagunas, plataformas y trampas estructural de la isla (Fig. 2) donde se señala s e d i m e n t a r i a s - g r i e t a s o c u e v a s s e g ú n la d i s t r i b u c i ó n d e l o s p r i n c i p a l e s y a c i - C u e r d a ( 1 9 7 5 ) y V i c e n s et al. ( 2 0 0 1 ) . Se mientos a lo largo del litoral, la altura a la especifica si estos son restos de playas m á s o q u e se e n c u e n t r a n a c t u a l m e n t e y su m e n o s estructurados o solo retazos de estas, tipología. si se encuentran en plataformas m i o c e n a s o Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 73 ^ Tabla 1. Principales y a c i m i e n t o s estudiados, estado en q u e se encuentran (E) e impactos localizados (I). (0) C o m p l e t a m e n t e destruido e 2 ilocalizable sin la a y u d a de los estudios en el realizados. ( I ) Se intuye el afloramiento y algún fragmento fósil. (2) Y a c i m i e n t o definido % pero en mal estado. (3). Y a c i m i e n t o en parte i m p a c t a d o , en parte en buen estado. (4) Y a c i m i e n t o solo afectado por procesos naturales ' a o p o r e x t r a c c i ó n para i n v e s t i g a c i ó n . (5) Y a c i m i e n t o en m u y b u e n e s t a d o . N o i n v e s t i g a d o y no d e m a s i a d o al'ectado por p r o c e s o s •< naturales, (e) Edificaciones y actividades asociadas, (p) Puertos y e m b a r c a d e r o s , (c) C a m i n o s . Paseos. A c c e s o s , (m) M a q u i n a r i a pesada. Q Tractores, (x) E x t r a c c i o n e s , Investigación, (a) E s c o m b r o s , a c u m u l a c i ó n de materiales, (n) Erosión natural. C a í d a bloques. A l u v i o n e s . Subida del nivel del agua. (*36) Jacs. Marina. N a llarga. Na R o s s e g a d a , N a Segura, Ped. blanca, Pas de Sa Senyora, P. Llobera. C. Carril. ¡= N Yacimiento I I N Yacimiento 1 ! N Y a c i m i e n t o I I \\ Y a c i m i e n t o I I N Y a c i m i e n t o 11 i t 'amp de Mar lec 21 Son Banya Opc 41 S'Estalella 2xn 61 Front. Molar 2xn SI Sa Canova 4n 2 Peguera lec 22 Son Oms lec 4 2 Cala Paiàs 2xn 62 P. Cristo 1 pm S2 C. Son Serra 3xn 3 Sta Punca Oc 23 Can Canals lem 4 3 Racó Estal 2xn 6 3 S'Illoi-Bul'ad 1 pm 83 S. S. Marina 3npc 4 Banc. Eivissa ln\\ 24 T. S'Arenal Ocp 4 4 Estanyol 3cp 6 4 Cala Moreia (tem S4 Son Real 3np 5 Ponáis Vells lex 25 Es Fornàs 2ex 4 5 Ràpita. Port 3xp 6 5 C. S. Coma lxn 85 A. Casal ln 6 Magaluí Ica 26 S'Anegat 2cx 4 6 I'. Morlci's 3cm 6 6 P. N. Amer 4n 86 Cem. fenici 3nc 7 Palma Nova Oex 27 Cap Orenol 2cx 4 7 Se Covetes 3ec 6 7 Cala Nau 3cn S7 C. Picai'orl 0? S Palma Gesa Oex 28 Cala Blava lxn 4 S Es Trenc 3xn 6.S Rots.Sa Cova Oce SS Albufera - >) Moiinar Icnp 2') Ses Lleonardes 2ec 4 4 S Jordi-Carbó 4np 6') Cala Bona Ope 89 Coll Baix 2n II) Las Rocas lem 3 0 T. Son Granada Ixc 51) Plana-P.Bauç lxn 7(1 Port Roig lec 90 P. Tacàritx 2n 11 Torre d'en Pau lec .11 Punta Negra 4n 51 S'AImonia Ixc 71 Canyamel ab. lnc )l P. S. Joan 2c ( 12 Cala Gamba Opm 32 Cala Vella 3x 52 l.lombar-Macs Ocp 72 Carregador 4n 92 Manresa 4c 13 Camp de Tir 3xc 3 3 Sa Fossa 3cx 5 3 C. Santanyí Oxc 7 3 C. Rajada (lem 93 Mor. Vermell 1 pce 14 Carnatge 3xc 3 4 Na Casetes 2xn 54 C. Llonga Oxc 7 4 Cala Agulla 3am 94 Barcarès 3cn 15 La Pineda 2cx 35 Pas des Verro Ixc 55 Bassa Nova Ipc 75 Font Celada 4xn 95 S. Vicens lxn 16 Cala Estancia Opm 36 Jacs. Marina* 2xn 5 6 P. Colom 1 lep 7 6 A. Albarea 4n 96 P. Sóller. lxn 17 Fontanelles 2eca 37 Bancals 3xn 57 P. Colom 2 2xn 7 7 Caloscans 3xn 97 1 is ('arhcí 2ne t o 1S Es Serrall 2cm 38 Cala Beltran Oxn 58 P. Colom 3 2m 78 A. Colom 4n 98 Mal Pas. Bon Op 14 Ca'n Menut 2cm 39 Cala Pi iecx 5') C. Murada Oc 7'» Calestrel lxn 99 Es Peregons 2n o 2 0 Ca'n Siriquet 2xa 4(1 Vallgornera.ab 2x 6(1 C. Varques 5 SO C. S. Pere.Est 3n 0 0 Cova Ases 4n Los yacimientos del Pleistoceno marino. M o r e y . B. y C a b u n e l l a s . M . Tabla 2. N ú m e r o de yacimientos (N° yacim.) y situación según tipo de costa; porcentaje (%) de ellos en buen (b) regular (r) o mal estado (m); N ú m e r o de destruidos (N° Dest.) y n ú m e r o de impactos localizados (N° impactos) seegún tipo de costa. Abreviaturas de impactos (e. p. c. m. x, a, n) igual que para la tabla 1. Situación yacimientos N" Yacim. h<< r% m% N" Dest. N" Impac. e 1» c ni X a N En Costa Acumulación 61 20 30 50 2H 125 36 1 39 4 18 9 X En Costa Erosión 31 - ¡ ; 30 27 18 60 3 4 18 - 23 - i : En Costa Antrópica 12 0 15 15 12 40 11 N 9 3 4 - Interiores 1 1 0 40 60 2 26 in 7 1 5 - Destruidos 52 - Ull) 52 i 1 III 5 3 < /hír 2 Altura de los yacimientos pleistocenos p Plataforma sedimentaria d Duna adosada al acantilado T Trampa sedimentaria C Yacimiento de fondo de cala Levante Subsidencia / Hundimiento = Pocos cambios Posible elevación Basculamiento I I Plio-Cuatemario I I Plioceno I I Mioceno superior I I Mesozoico y Cenozoico inferior _ l _ M a p a 2. M a p a de M a l l o r c a q u e m u e s t r a la situación, altura y tipología de los principales yacimientos objeto de este estudio. Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 75 Morey, B. y Cabánéllas, M. Los yacimientos del Pleistoceno marino. Fig. 3 (I). Impactos en diversos yacimientos: a) C a m p de mar: Q u i o s c o y paseo; b) Molinar ( 1 9 5 5 - 1 9 9 5 ) y Paseo m a r í t i m o ; c) Restos del yacimiento de sTllot-Bufador (2004) situado en un posible futuro p a s e o ; d) Mal Pas (P. S Joan) y P° de Bonaire al fondo. 1915-1995: e) Vista del y a c i m i e n t o des C a r n a t g e d e s d e la P i n e d a d o n d e se o b s e r v a el p a s e o superior; f) C a l a Estancia 1955-2005 y g) C a l a Pi ( H o r m i g ) . 3. Discusión y conclusiones i. C o n s t r u c c i o n e s y h o r m i g o n a d o s (e). C o m p r e n d e n todo tipo de e d i f i c a c i o n e s Los impactos detectados se han dividido d e s d e q u i o s c o s ( C a m p de Mar. fig. 3a), en 7 grupos según su naturaleza (Tabla 2): hoteles ( P a l m a n o v a . C u e r d a 1975). res- t a u r a n t e s ( P o r t R o i g ) y h o r m i g o n a d o s (Peguera, Fig. 3g). 76 Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 Los yacimientos del Pleistoceno marino. Morey. B. y Cabanellas. M. 2. C a m i n o s , p a s e o s y a c c e s o s (c). M á s M e n u t (Fig 3j), C a ' n Canals, Portocolom de la mitad de y a c i m i e n t o s se encuentran III) y los situados en las playas turísticas, d e t e r i o r a d o s al e n c o n t r a r s e en z o n a s de regeneradas artificialmente o no, por los p a s o . L o s p a s e o s m a r í t i m o s h a n d e s - trabajos llevados a c a b o en la playa con truido yacimientos c o m o los del M o l i n a r m a q u i n a r i a p e s a d a ( S T l l o t (Fig 3 h ) . es ( F i g . 3 b ) y T o r r e d e ' n P a u , y p u e d e n Morters o cala Agulla). acabar con los de S'Illot (Fig. 3c) y Sa 6. E r o s i ó n n a t u r a l (n). L a a c c i ó n del Ràpita. Los i m p o r t a n t e s y a c i m i e n t o s de oleaje d e s m a n t e l a los b l o q u e s d e d u n a C a m p de Tir y Es C a r n a t g e se e n c u e n - s u p e r i o r e s , p o n e al d e s c u b i e r t o l o s tran t a m b i é n a m e n a z a d o s p o r el p a s e o y a c i m i e n t o s y los d e s t r u y e p o s t e r i o r - construido en su límite superior (Fig. 3e). m e n t e (Arenal d e ' n C a s a t (Fig. 3i)). es 3. Puertos deportivos, casetas (escars) y Perengons (Fig. 3i). La zapa y caída del e m b a r c a d e r o s (p). La mayoría de yaci- acantilado d o n d e se encuentran afecta a mientos afectados por estos i m p a c t o s se o t r o s c o m o C a l o s c a n s o C a l e s t r e t . L a s encuentran destruidos en su totalidad. Cala z o n a s de a c u m u l a c i ó n p l e i s t o c e n a s q u e Gamba. Cala Estancia (Fig. 3f), Cala Bona m á s n o t a n a c t u a l m e n t e la e r o s i ó n ( c o n o Bonaire (Fig. 3d) entre otros han sido y a c i m i e n t o s m á s d e s e s t r u c t u r a d o s p o r arrasados por los puertos deportivos cons- e r o s i ó n natural) son la c o s t a norte y la truidos sobre ellos. Otros c o m o C a l a Pi b a h í a de A l c u d i a y los a c a n t i l a d o s del ( F i g . 3 f ) . sa B a s s a N o v a y e s M o r e r sur de la isla. V e r m e l l h a n s i d o c a s i d e s t r u i d o s p o r 7. E s c o m b r o s y a r e n a (a). La r e g e n e - e m b a r c a d e r o s i n d i v i d u a l e s y c a s e t a s r a c i ó n d e p l a y a s c o n a r e n a a l ó c t o n a (escars). e n t i e r r a a l g u n o s y a c i m i e n t o s ( C a l a 4 . E x t r a c c i ó n d e m a t e r i a l e s ( x ) . E s Agulla). El afloramiento queda protegido F o r n à s i Sa F o s s a han sido c a n t e r a s de de la erosión pero resulta d a ñ a d o por los e x t r a c c i ó n de b l o q u e s d e d u n a p a r a la t r a b a j o s d e r e g e n e r a c i ó n . O t r o s aflora- c o n s t r u c c i ó n ( C u e r d a y S a c a r e s . 1992). mientos están enterrados bajo e s c o m b r o s O t r o s y a c i m i e n t o s se e s t u d i a r o n en su de m a n e r a q u e se dificulta su l o c a l i z a - casi totalidad (Frontó des Molar. Vicens c i ó n c o m o M a g a l u f , C a n S i r i q u e t o et al. 2 0 0 1 ) . L o s m á s a c c e s i b l e s y STllot (Fig. 3c). c o n o c i d o s muestran señales de activida- C o n c l u i m o s e n q u e s ó l o u n 3 0 % d e d e s e x t r a c t i v a s s e l e c t i v a s e n c u a n t o yacimientos estudiados se encuentra en buen resulta imposible localizar la mayoría de e s t a d o m i e n t r a s o t r o t e r c i o se p u e d e f a u n a c i t a d a e n e l l o s ( C u e r d a , 1 9 7 5 , c o n s i d e r a r d e s a p a r e c i d o ( T a b l a 2 ) . En las 1 9 7 9 ) . L a r e c u p e r a c i ó n y e s t u d i o d e c o s t a s d e e r o s i ó n h a y el d o b l e d e y a c i - material de forma a d e c u a d a y g u a r d a d o m i e n t o s en buen e s t a d o que en las de acu- en centros d e interpretación m i n i m a l i z a m u l a c i ó n . L a c a u s a d e e l l o p a r e c e s e r este i m p a c t o si lo r e c o l e c t a d o está bien claramente antrópica. Así un 70 /c c de los im- e t i q u e t a d o y d i s p o n i b l e para futuras in- pactos localizados son de origen antrópico y v e s t i g a c i o n e s . D e o t r a m a n e r a e s t e se han p r o d u c i d o en costas de acumulación material se hubiera perdido irremediable- {509c yacimientos destruidos). A u n q u e estas mente. A s í de P a l m a Nova, Cala G a m b a son minoritarias en la isla (Fig. 1). en ellas o Cala Estancia sólo queda lo recuperado se e n c u e n t r a n l o s a f l o r a m i e n t o s m á s en distintas investigaciones. i m p o r t a n t e s y t a m b i é n l a s p r i n c i p a l e s 5. T r a b a j o s c o n m a q u i n a r i a p e s a d a urbanizaciones. Los yacimientos situados en (m). L o s y a c i m i e n t o s interiores se ven la c o s t a m u y u r b a n i z a d a se e n c u e n t r a n en afectados por la labores agrícolas ( C a ' n m u y mal estado (857r destruidos) d e b i d o a Territoris, mim. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 77 M o r e y . B. y C a b a n e l l a s . M. Los yacimientos del Pleistoceno marino. Figura 3 (II). Impactos en diversos y a c i m i e n t o s : g) Paguera c o m p l e t a m e n t e h o r m i g o n a d o ; h) « R e g e n e r a c i ó n » d e la p l a y a d e s ' I I l o t s o b r e el y a c i m i e n t o . 2 0 0 3 ; i) E r o s i ó n n a t u r a l . P l a t a f o r m a d e e r o s i ó n de es P e r e n g o n s y u n a de las d o s l o s a s fosilíferas l o c a l i z a d a s en s" Arenal d e ' n Casat: j) C a ' n M e n u t . C a m i n o . Finca labrada y losas sacadas por el tractor. la edificación en primera línea, a los paseos La e x i s t e n c i a o no de a f l o r a m i e n t o s en m a r í t i m o s y a los p u e r t o s d e p o r t i v o s . Los un sector d e t e r m i n a d o y la altura a la que se p e q u e ñ o s e m b a r c a d e r o s y h o r m i g o n a d o s e n c u e n t r a n p u e d e d e b e r s e a p a r t e d e fenó- d e s t r u y e n p a r c i a l y p r o g r e s i v a m e n t e g r a n m e n o s naturales de erosión y sedimentación, parte de los a f l o r a m i e n t o s restantes. Por el a f e n ó m e n o s d e s u b s i d e n c i a o e l e v a c i ó n c o n t r a r i o las c o s t a s de e r o s i ó n (Fig. 4 ) , si l o c a l e s o a c a m b i o s d e l n i v e l d e l m a r bien m a y o r i t a r i a s , c o n t i e n e n m e n o s aflora- ( C u e r d a 1975). O b s e r v a n d o la distribución mientos y sólo el 27 % de ellos se encuen- de los principales afloramientos hasta ahora tran d e s a p a r e c i d o s . En ellas los principales l o c a l i z a d o s ( F i g . 1 y 2) y c o m p a r a d o su impactos detectados son la erosión natural y s i t u a c i ó n r e s p e c t o d e o t r o s c o e t á n e o s las actividades extractivas. (Tablas 3) se puede interpretar que: 78 Territoris, aura. 7. 2007-2008 Los yacimientos del Pleistoceno marino. Morey, B. y Cabanellas. M. a. La a u s e n c i a de a n o r a m i e n l o s impor- elevación recientes (Cuerda. 1975). Estos tantes en la Sierra de T r a m u n t a n a puede habrían i m p e d i d o , j u n t o a la importante ser debida a que durante el Cuaternario (y e r o s i ó n n a t u r a l y a la d i s p o s i c i ó n del posiblemente desde el Mioceno superior) r e l i e v e , la c o n s o l i d a c i ó n de s e d i m e n t o s la z o n a ya p r e s e n t a m a y o r i t a r i a m e n t e cuaternarios mas allá de alguna plataforma c o s t a de e r o s i ó n . La a l t u r a a la q u e se e l e v a d a ( C a l a San V i c e n s . Sóller) y de e n c u e n t r a n l o s p o c o s y a c i m i e n t o s p e q u e ñ a s a c u m u l a c i o n e s d u n a r e s sin localizados podría significar fenómenos de macrofauna marina (Tabla 3g). Figura 4. En las costas de erosión e n c o n t r a m o s mayoritariamente trampas sedimentarias (a y b) plataformas elevadas (a y b) o afloramientos sobre sistemas dunares fósiles adosados a la base del acantilado (b). Los impactos antrópicos (4a) no les afectan del m i s m o m o d o que a los situados en costas bajas. Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 79 M o r e s . B. \\ C a b a n e l l a s . M. Los yacimientos del Pleistoceno marino.. Tabla 3a. Yacimientos del Sector Sudoeste de la isla. Explicación en el texto (Metodología y conclusiones). 3 a . Sector Calas Sudoeste II Ed E P Tipología Referencia Camp de Mar. Illeta.s 2 Se +50 20 Playa Cuerda. 1975 Peguera 2,5 Se +50 100 Playa Cuerda. 1975 Sta. Ponça. Cala 0.5 5 a - 10 Restos playa Cuerda. 1975 Sta. Ponça 2 - - - Plataforma Muntaner. 1954 Banc d'Eivissa 4 5 c - 1(1 Plataforma-trampa Cuerda. 1975 b. S i t u a c i ó n c o n t r a r i a se daría en parte m i e n t o s l o c a l i z a d o s e n la b a h í a d e del sector sur y levante insular (Tablas 3c C a m p o s s e e n c u e n t r a n a u n a a l t u r a y 3d) y en las zonas de acumulación de la decreciente de Oeste a Este hacia la zona isla (Tablas 3b. 3c y 3f) donde el peso de m á s s u b s i d e n t e de es T r e n c - P e r e n g o n s . los sedimentos procedentes de las sierras d o n d e los afloramientos aparecen bajo la habría p r o v o c a d o (entre otros factores) la playa actual y a nivel del mar actual si no b a s c u l a c i ó n d e la p l a t a f o r m a c o r a l i n a por debajo (Tabla 3c). De igual m o d o , en m i o - p l i o c e n a ( C u e r d a . 1 9 7 5 ; R o s s e l l ó . la B a h í a d e A l c u d i a la altura a la q u e 1998) y fenómenos de subsidencia. T o d o a p a r e c e n los s e d i m e n t o s p l e i s t o c e n o s e l l o junto c o n f e n ó m e n o s c á r s t i c o s d e d e c r e c e a p a r t i r d e l a n t i c l i n a l d e S o n h u n d i m i e n t o l o c a l e s ( R o b l e d o , 2 0 0 5 ; Real (Gelabert et al, 2002) tanto hacia el G i n é s et al, 2007) podrían h a b e r h e c h o Este (Sa C a n o v a a nivel del mar) c o m o desaparecer las playas Eutirrenienses que hacia el Oeste (Albufera; 4 metros (Tabla a l l í se h u b i e r a n f o r m a d o . L o s a f l o r a - 3 0 ). mientos que e n c o n t r a m o s en estas zonas d. En las p e n í n s u l a s de A n d r a t x y Artà son g e n e r a l m e n t e p e q u e ñ o s o m u y p e - l o s a f l o r a m i e n t o s a p a r e c e n e n las queños y poco potentes (Tablas 3b y 3c) p e q u e ñ a s c a l a s e x i s t e n t e s a m á s altura s i t u á n d o s e m u c h a s v e c e s s o b r e d u n a s (3-4m) que los coetáneos situados en las adosadas a los acantilados o en trampas y b a h í a s c o l i n d a n t e s ( T a b l a s 3a y 3 e ) . plataformas s e d i m e n t a r i a s (Fig 4 ) . S o l o A l g u n o s p r e s e n t a n v a r i o s n i v e l e s aparecen vestigios de playas pleistocenas fosilíferos a distinta altura (Cala Rajada. en el f o n d o de a l g u n a s p e q u e ñ a s c a l a s C a l a A g u l l a . F o n t C e l a d a , A l b a r c a ) . (Cala Varques). T o d o e l l o p u e d e e v i d e n c i a r t a m b i é n c. La localización de los mayores yaci- fenómenos de subsidencia o elevación. m i e n t o s y de la m a y o r c a n t i d a d d e se- e. La mayoría de y a c i m i e n t o s de la bahía d i m e n t o s en las tres principales bahías de d e P a l m a , i n c l u s o los a d o s a d o s en la la isla (Tablas 3b, 3c y 3f) responde se- p l a t a f o r m a c o r a l i n a c o n t i g u a d e g u r a m e n t e a q u e e s t a s e r a n y a l a s Llucmajor (Fig. 2: Tabla 3b). y m u c h o s principales z o n a s de a c u m u l a c i ó n en el d e l o s s i t u a d o s e n las p e n í n s u l a s d e Pleistoceno superior (Cuerda, 1975). La A n d r a t x y A r t à ( T a b l a s 3 a y 3 e ) diferente altura a la que aparecen en ellas m u e s t r a n la p l a y a s E u t i r r e n i e n s e s entre los a f l o r a m i e n t o s c o e t á n e o s j u n t o c o n F 5 y 2,5 m de altura. Esta altura es la o t r a s e v i d e n c i a s g e o m o r f o l ó g i c a s q u e se s u p o n e a l c a n z a b a n las a g u a s en ( G e l a b e r t et al, 2 0 0 2 ) s u g i e r e t a m b i é n ese p e r i o d o según G i n é s ( 2 0 0 1 ) y Silva f e n ó m e n o s recientes de subsidencia por el al ( 2 0 0 6 ) . Ello podría significar más los m i s m o s motivos que en los sectores estabilidad tectónica en estas zonas q u e m e r i d i o n a l y o r i e n t a l . A s í . l o s y a c i - en otros sectores de la isla. 80 Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 Los Yacimientos del Pleistoceno marino... Morey. B. y Cabunellas. M. Tabla 3b. Yacimientos de la Bahía de Palma. Explicación en el texto (Metodología y conclusiones). 3b. Bahía de Palma Sector Occidental Sector Oriental yacimientos H Ed Ex P Tipología Referencia Yacimientos H Ed Ex P Tipología Referencia Portals Vells Playa- Cuerda el al. Cala 1.5 Se 40 Restos 1983 S'Arenal 7.5 Se - 20 Trampa Cuerda.1975 Magaluf. C. Vinyes 2 5c • 150 Playa Cuerda.1975 Es Fornits 1.6 5e 150 50 Playa Cuerda.1975 Magaluf. Es Salobrar 2 5a +50 - Lagur Cuerda. 1975 Cova de S'Anegal5.5 5e 216 40 Plataforma. Cuerda.1975 Palmanova. Torre 2.5 5e - 50 Playa Cuerda.1975 Cap Orenal 12 Se - 10 Trampa Cuerda.1975 Nova Palmanova. P. Playa- Cuerda. Sacares. Nadala 4 5 Lagunar Cuerda.1975 Cala Blava 1.5 5a 5 40 Restos 1992 Ses Sector Central Lleonardes 1.2 7 30 50 Playa- Morey Est. T. Son Cuerda. Sacares. Yacimientos H Ed Ex P Tipología Referencia Granada 2 5a 2 2(1 Plataforma 1992 Playa- Cuerda. Sacares. Palma-Gesa -2 5 - 50 Deposito Cuerda.1975 Punta Negra, a 2 Se 4 50 Restos 1992 Es Molinar Playa- Cuerda. Sacares. Es Portitxol 1.8 5c +50 20 Playa Cuerda.1975 Punta Negra, b 2 5c 6 60 Restos 1992 Cuerda. Sacares. Ses Roques 1.8 +5050 Playa Cuerda. 1975 Cala Vella 4 5e 50 200 Playa 1992 T o n e d'en Pau 3.5 - It) Cuerda. 1975 Sa Fossa 1.5 5 50 50 Playa Cuerda.1975 Plataforma Lagunar Cala Gamba 0.8 Cuerda. 1975 Davalladors I 5 +50 50 Plava Cuerda.1975 Playa Cuerda. Sacares. Camp de Tir. a 3 5a 5 Cuerda.1975 Na Casetes 2 5c 20 Restos 1992 Playa Playa- Cuerda. Sacares. Camp de Tir. b 2 215 100 Cuerda.1975 Pas des Verro 3 5 30 25 duna 1992 Playa Playa- Cuerda. Sacares. EsCarnatge 1.8 360 60 50 duna 1992 Playa Cuerda. 1975 Na Llarga 2.5 5 Plataforma Cuerda. Sacares, Son Mosson l.S 40 5(1 Cuerda.1975 Na Rosegada 4 5e duna 1992 Playa Plataforma Cuerda. Sacares, Cuerda. 1979 Na Segura 4 5e La Pineda 1 duna 1992 Plava Cuerda. Sacares. 5a I 20 Plataforma Cuerda. 1979 Pedr. Blanca 7.5 5e Pineda. Superior 3 Plataforma 1992 Pas de sa Plataforma Cuerda. Sacares. Cala Estancia 2 Plataforma 0 duna 1992 Lagunar- Cuerda. 1979 Senyora 4 5 Cuerda. Sacares. Ses Fontanelles 2 Playa Plataforma 1992 Lagunar Cuerda. 1975 Punta Llobera 7 Es Serralt 1.5 Se 6000 Playa Lagunar Cuerda. 1975 Can Menut !.5 Se +50 Playa Lagunar Cuerda. 1975 Can Siriquet 1.5 Se 100 • Playa Lagunar Cuerda. 1975 Son Oms Playa Cuerda. 1975 Son Banya Lagunar Cuerda. 1975 Lagunar Can Canals !,5 Se +50 Plava Cuerda. 1975 Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 81 Morey, B. y Cabanellas, M. Los yacimientos ele! Pleistoceno marino. C o m o y a s u g i r i ó C u e r d a ( 1 9 7 5 ) la m i e n t o s d e l P l e i s t o c e n o s u p e r i o r m a r i n o d i s t r i b u c i ó n de los y a c i m i e n t o s c u a t e r n a r i o s m a l l o r q u í n , p o r el h e c h o m i s m o de situarse p a r e c e estar en c o n s o n a n c i a c o n la estructu- e n p r i m e r a l í n e a d e c o s t a , s o n c l a r o s r a c i ó n n e ó g e n a d e la i s l a . E s t o s a d e m á s e x p o n e n t e s d e l e s t a d o e n q u e é s t a s e p u e d e n t e s t i m o n i a r c a m b i o s t e c t ó n i c o s e e n c u e n t r a y d e los p r o c e s o s a n t r ó p i c o s y i s o e u s t á t i c o s l i t o r a l e s r e c i e n t e s . L o s y a c i - g e o l ó g i c o - n a t u r a l e s q u e en ella se p r o d u c e n . T a b l a 3c. Y a c i m i e n t o s s i t u a d o s en la p l a t a f o r m a del Migjorn - B a h í a de C a m p o s . E x p l i c a c i ó n en el texto ( M e t o d o l o g í a y c o n c l u s i o n e s ) . 3c. Sector plataforma S u r H Ed Ex P Tipología Referencia Els Bancals. a i : . V 9 - Plataforma-Playa Cuerda. Sacares. 1992 Els Bancals. b 3 5 6 15 Plataforma-Playa Cuerda. Sacares. 1992 Cala Beltran 13 5e - 10 Plataforma Cuerda. Sacares. 1992 Cala Pi. a 3 5a - 30 Plataforma-Playa Cuerda. Sacares. 1992 Cala Pi. b 5 a - Grieta. Trampa Cuerda. Sacares. 1992 Vallgornera i : 5e - Plataforma Cuerda. 1975 Vallgornera. Torrent Gros 5 9 - - Plataforma Morey. Prep S'Estalella. a 1 1 5e 10 10 Plataforma Cuerda. 1975 S'Estalella. b 7 5e - - Plataforma-Playa Cuerda. 1975 S'Estalella. c 3 5a 15 60 Playa.' Cuerda. 1975 Cala en Timó. Cala en Paiàs 1 5a - 30 Playa Cuerda et al. 1983 Racó de S'Estalella 0.3 - 9 li) Playa. Restos Morey. Prep S'Estanyol -> 5a 60 30 Playa Cuerda. Sacares. 1992 Sa Ràpita. S'Amarador 1-2 5a 90 li) Plataforma. Morey el al. 2006 Bahía de C a m p o s II Ed 1 A P Tipología Referencia Es Morters 1,6 5e 70 40 Playa. Restos Morey et al. 2006 Ses Covetes. a 1,2 5e 12 40 Playa Morey et al. 2006 Ses Covetes. b 1,2 5e 70 50 Playa Morey el al. 2006 Es Trenc 0,7 5e 7? 30 Playa Morey et al. 2006 Es Peregons D.5 - -in in Playa. Restos Morey. Prep Sector sur. Subsidente H Ed Ex P Tipología Referencia Col. Sant Jordi. Es Dolí 1.2 20 30 Plataforma-Playa. Morey. Prep Es Carbó. Platja 0.5 2 30 Playa Morey. Prep 82 Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 Los yacimientos del Pleistoceno marino... M o r e y . B . y C u b a n e l l a s . M . T a b l a 3d. Y a c i m i e n t o s de la m a r i n a d e L e v a n t e . E x p l i c a c i ó n en el texto ( M e t o d o l o g í a y conclusiones). 3d. Sector plataforma levante Sector sudeste H Ed Ex P Tipología Referencia Zona Sa Plana 4,5 5e - 30 Cueva-Trampa Butzer. Cuerda. 1962 Cala Màrmols 4.5 - - 10 Restos -duna Bul/.er. Cuerda. 1959 Zona. Punta es Bauç - - - 20 Restos duna Butzer. Cuerda. 1959 S'Almúnia. Cala 2 5e 20 Restos Plataforma Butzer. Cuerda. 1962 Cala Llombards 1,5 - - - Restos Cuerda. 1975 Cala Santanyí 1,4 - - 30 Restos Butzer. Cuerda. 1959 Cala Llonga 0,3 - - 20 Limos fondo cala Butzer. Cuerda. 1959 Sector Central-Porto Colom H Ed Ex P Tipología Referencia Sa Bassa Nova 0.5 3 20 Playa Muntaner. 1955 Portocolom 1 0.5 5a 2 Playa Cuerda et al. 1989 Portocolom 11 3 5a 2 20 Trampa-cueva Cuerda et al. 1989 Portocolom III 1-2 9 700 - Lagunar-Playa. Morey. Prep Cova dels Ases 9 1 1 10 Trampa-cueva Morey. Prep Cala Murada 2 - - - Limos fondo cala Muntaner. 1955 Cala Varques 0,8 - 10 40 Restos playa Morey. Prep Frontó des Molar 2,5 5a - 20 Grieta Vicens et al. 1998 Portocristo 0,5 - - - Limos fondo cala Cuerda. 1975 Cala Morlanda 4,5 - - - Restos plataforma Butzer y Cuerda. 1961 S'Illot. Bufador 7.5 5e 0.2 411 Plataforma-grieta Cuerda. 1975 Sector Calas H Ed Ex P Tipología Referencia S'Illol 2 5e 40 Playa Cuerda. 1975 Cala Moreia. Platja 1 '3 5a - 10 Limos fondo cala Cuerda. 1975 Punta de n'Amer 3 9 6 20 Plataforma Morey. Prep Cala Nau 2 5 30 50 Playa Cuerda. 1975 Rotes de sa Cova 1,6 5e - 60 Playa. Restos Cuerda. 1975 Cala Bona 1,5 5e - 40 Playa. Restos Cuerda. 1975 Port Roig- 2.6 5e - 40 Playa Cuerda. 1975 Port Roig 1.8 5a - 10 Playa Cuerda. 1975 Tabla 3e. Yacimientos situados er i las sierras de Levante. Explicación en el texto (Metodología y conclusiones). 3Ü. Sector. Sierras Levante H Ed Ex P Tipología Referencia Carregador 1,5 5a 45 20 Playa Cuerda. 1987 Canyamel. Na Gratellosa 9 - 20 Restos playa Cuerda. 1987 Canyamel. Coves 4 5e 75 50 Plataforma-Playa Cuerda. 1975 Cala Rajada 2,8 5 65 75 Plataforma Muntaner. 1955 Cala Rajada 3.5 5? 20 20 Plataforma Mores . Prep. 1 Cala Agulla 1 5a 70 50 Playa Cuerda. 1975 Cala Agulla 0,20 5? 10? 20 Playa Cuerda. 1975 Cala Font Celada, a 4 5e - 10 Trampa Vicens. Gracia. 1998 Cala Font Celada, b 1,6 5a 40? 50 Playa Vicens Gracia. 1998 Arenalet d' Mbarca i 9 1 10 50 Playa Morey. Prep Arenalel d'Albarca 4 60 30 Playa Morey. Prep. Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 Morey. B. y Cabanellas, M. Los yacimientos del Pleistoceno marino... T a b l a 3f. Y a c i m i e n t o s d e la B a h í a d e A l c u d i a . E x p l i c a c i ó n en el t e x t o ( M e t o d o l o g í a y c o n c l u s i o n e s ) . 3f. Había de Alcúdia H Ed Ex 1' Tipologia Referencia Caloscamps. a 2 5 a - 10 Restos Cuerda. Galiana. 1976 Caloscamps. b 0.7 5 c 1 1 60 Playa Cuerda. Galiana. 1986 Arenalet de Son Colom 1.5 •> 16 50 Playa Morey. Prep. Cala s'Esiret. a 0,3 •> 30 20 Playa Muntaner. 1955 Cala s'Estret. b 0.3 -> 20 Restos playa Morey. Prep. Col. Sant Pere. S'Esquerda, a 1.7 9 10 20 Plataforma Morey. Prep. Col. Sant Pere. S'Esquerda, b 1 «) 10 20 Plataforma Morey. Prep. Sa Canova. Platja li.: •7 +50 Playa Morey. Prep. Son Serra. Ses Pedreres 0,7 5e 140 60 Playa.Aluviones But/er.Cuerda. 1962 Son Serra de Marina 2 400 211 Playa Morey. Prep. Son Real 1 5 c 600 30 Playa Vicens et al. 1998 Son Real. Arenal d'en Casat 5 0.02 10 Playa Morey. Prep. Son Real. Cement. fenici 1.3 30 3(1 Playa Morey. Prep. Son Real. Na Patana 0.7 +30 20 Playa Morey. Prep. Can Picafon 5c - - Playa Cuerda. 1975 6 Albufera -4 +50 - Albufera Cuerda. 1975 Coll Baix 1.5. - - Plataforma Morey. Prep. Punta de Tacàritx 1 - - Restos Cuerda. 1975 Bonaire. Port 2 - 10 Restos playa Butzer.Cuerda. 1962 Platja de Sant Joan a 2 5.i 45 40 Playa Cuerda et al. 1983 Platja de Sant Joan. b 1 5e 20 20 Playa Cuerda et al. 1983 Manresa. Marina, d 2 20 30 Playa Morey. Prep. Morer Vermell 1.9 5a - - Playa Cuerda. 1975 Es Barcarès 0.6 9 - 20 Playa Morey. Prep. T a b l a 3g. Y a c i m i e n t o s en la sierra de T r a m u n t a n a . E x p l i c a c i ó n en el t e x t o ( M e t o d o l o g í a y c o n c l u s i o n e s ) . 3g. Sierra de Tramuntana H Ed Ex P Tipología Referencia Cala Sant Vicenç 5 5 a - 10 Plataforma Cuerda. 1975 Sa Calobra 5 - 10 Duna Cuerda. 1975 Port de Sóller. S'Argentera 7 5 c - 40 Plataforma Cuerda. 1975 Port des Canonge 3 - - - Duna Morey. Prep. 4. Agradecimientos d e l t r a b a j o . A g r a d e c e m o s el a p o y o d e N o e m í e n l a s v i s i t a s a l o s y a c i m i e n t o s A g r a d e c e m o s m u y e s p e c i a l m e n t e al Dr. d u r a n t e el p e r i o d o d e e s t u d i o y t a m b i é n a G u i l l e m X. P o n s y al Dr. A n t o n i o R o d r i g u e / M a y t e , p o r la p a c i e n c i a y c o m p r e n s i ó n P e r e a del D e p a r t a m e n t o d e C i e n c i a s de la ofrecida d u r a n t e la realización del e s t u d i o . A T i e r r a d e la U n i v e r s i d a d d e l a s I s l a s t o d o s ellos m u c h a s g r a c i a s . Baleares por sus s u g e r e n c i a s para la m e j o r a 84 Territoris, n ú m . 7. 2()()7-2()()8 Los yacimientos del Pleistoceno marino. M o r e y . B. y C a b a n e l l a s . M. 5. Bibliografía C U E R D A . J . y S A C A R E S . J. (1992): El Quaternari en el Mijorn de Mallorca. Palma B A U Z À . J. ( 1 9 4 6 ) : C o n t r i b u c i ó n a la de Mallorca. p a l e o n t o l o g í a de M a l l o r c a ( N o t a s s o b r e el C U E R D A . L . S O L E R . A. y A N T I C H . C u a t e r n a r i o ) . Estudias Geológicos. n° 4 . S. ( 1 9 8 3 ) : N u e v o s y a c i m i e n t o s d e l págs. 199-204. Madrid. P l e i s t o c e n o m a r i n o de M a l l o r c a . Bol. Soc. " B U T Z E R . K. W . y C U E R D A . J. Hist. Nat. Baleares. n° 27. Palma (1959): Nota preliminar sobre la estratigrafía D E L O L M O . P. y A L V A R O . M. (1984): y p a l e o n t o l o g í a del C u a t e r n a r i o m a r i n o del Control estructural de la sedimentación Sur y S.E de la isla de Mallorca. Bol. Soc. neógena y cuaternaria de Mallorca. I Hist. Nat. Baleares. n° 6. Palma. Congreso español de Geología, págs. 219-238. B U T Z E R , K. W . y C U E R D A . J . G E L A B E R T . B . . S E R V E R A . J . y (1961): F o r m a c i o n e s cuaternarias del litoral R O D R Í G U E Z P E R E A A. ( 2 0 0 2 ) : C a r a c t e - Este de M a l l o r c a ( C a n y a m e l - P o r t o Cristo). rísticas g e o m o r f o l ó g i c a s del s i s t e m a d u n a r Bol Soc. Hist. Nat. Baleares. n° 7. Palma. de la B a h í a de A l c u d i a (Isla de M a l l o r c a ) . B U T Z E R . K. W . y C U E R D A . J. Geogaceta. n° 32. págs. 2 1 5 - 2 1 8 . (1962): N u e v o s y a c i m i e n t o s marinos cuater- G I N É S . L . F O R N Ó S . J. J.. G R À C I A . narios d e las B a l e a r e s . Notas y comunica- F . . D E L I T A L A . C . T A D E U C C L . A . ciones del Insl. Geo. Min.. n° 67. págs. 2 5 - T U C C I M E I . P y V E S S I C A . P. G. ( 2 0 0 1 ) : 70. Madrid. E l s e s p e l e o t e m e s f r e à t i c s d e l e s c o v e s C U E R D A . J. ( 1 9 7 5 ) : Los tiempos litorals de Mallorca. C a n v i s del nivell de la Cuaternarios en Baleares. Inst. Estud. M e d i t e r r à n i a i p a l e o c l i m a en el P l e i s t o c é Balearles .Palma de Mallorca. 304 págs. s u p e r i o r . E n : El Canvi climàtic, passat, C U E R D A . J . ( 1 9 7 9 ) : Las formaciones present i futur. P o n s i G u i j a r r o ( E d . ) . Cuaternarias de la Bahía de Palma. VI M o n o g r a f i e s de la S o c . Hist. Nat. B a l e a r s . C o l o q u i o d e G e o g r a f í a d e la A G E . Palma de Mallorca. Excursión n° 4. Palma de Mallorca. 20 págs. G I N É S . J.. F O R N Ó S . J . L. G I N É S . A. y C U E R D A . J . ( 1 9 8 9 ) : Los tiempos T U C C I M E I . P. ( 2 0 0 7 ) : E n d o c a r s t c o s t e r o , cuaternarios en Baleares. Direcció General niveles marinos y tectónica: el e j e m p l o de la de Cultura. Conselleria de Cultura. Educació costa oriental de M a l l o r c a . Geomorfología i E s p o r t s . G o v e r n B a l e a r . P a l m a d e litoral. Monog. Soc. Hist. Nal. Bal.. n° 15. Mallorca. 3 1 0 págs. G R A C I A . F. y V I C E N S . D. ( 1 9 9 8 ) : C U E R D A . J. y G A L I A N A . J. ( 1 9 7 6 ) : A s p e c t e s g e o m o r f o l ò g i c s q u a t e r n a r i s del N u e v o y a c i m i e n t o del Pleistoceno superior l i t o r a l d e M a l l o r c a . In F o r n ó s . Aspectes m a r i n o en la costa norte de M a l l o r c a . Bol. Geològics de les Balears. U.I.B.. págs. 3 0 7 - Soc. Hist. Nat. Baleares, a" 21. Palma. 328. P a l m a de Mallorca. C U E R D A . J . . G R A C I A . F. y V I C E N S . M A R T Í N P R I E T O . J. A . . R O I G - D. (1989a - 9 0 ) : Dos nuevos y a c i m i e n t o s del M U N A R . F.X.. R O D R Í G U E Z P E R E A . A.. Pleistoceno superior m a r i n o en Porto C o l o m P O N S . G. X. y B A L A G U E R . P. (20071: La ( F e l a n i t x . M a l l o r c a ) . Bol. Soc. Hist .Nat. gestión litoral en las Islas Baleares. Monog. Balears. n° 3 3 . Soc. Hist. Nat. Baleares. n° 15. C U E R D A . J y M U N T A N E R . A. (1950): M O R E Y . B.. V I C E N S . D. y P O N S . G. Nota sobre un nuevo yacimiento hallado en X. (2006). El Pleistocè superior marí de la P a l m a d e M a l l o r c a c o m o p e r t e n e c i e n t e al b a d i a d e C a m p o s ( S a R à p i t a - E s T r e n c . Plioceno. Bol. Real. Soc. Esp de Hist. Nat.. M a l l o r c a . M e d i t e r r à n i a o c c i d e n t a l ) . Bol. n° 4 8 (1). págs. 541 - 5 4 3 . Madrid. Soc. Hist. Nat. Balears. n° 4 9 . Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 85 Morey. B. y Cabanellas. M. Los yacimientos del Pleistoceno minino. M O R E Y . B. (En p r e p . ) : El patrimoni R O S S E L L Ó . V. M. ( 1 9 9 8 ) : T o r r e n t s i paleontològic del Pleisíocè superior de cales de Mallorca: aspectes g e o m o f o l ò g i c s . Mallorca: catalogació, caracterització, En: Fornós. J. L . Aspectes geològics de les valoració i estratègies ele protecció. Balears. P a l m a de Mallorca. M e m o r i a d'investigació. S E R V E R A , J. ( 2 0 0 4 ) : Geomorfologia M U N T A N E R . A . ( 1 9 5 4 ) : P l a y a s litoral de Ics illes Balears. Q u a d e r n s d e t i r r e n i e n s e s y d u n a s fósiles del litoral d e n a t u r a d e les B a l e a r s . 88 p á g s . P a l m a d e P a g u e r a a C a m p d e M a r ( M a l l o r c a ) . Bol. Mallorca. Soc. Hist. Nat. Baleares. n° 1. S I L V A . P. G.. G O Y . J. L.. Z A Z O . C . M U N T A N E R . A. ( 1 9 5 5 ) : N o t a p r e l i - J I M É N E Z , L . F O R N Ó S . J. J.. C A B E R O , minar sobre las localidades del C u a t e r n a r i o A . . B A R D A J Í . T . . M A T E O S . R.. G O N - en la isla de M a l l o r c a . Bol. Soc. Hist. Nat. Z Á L E Z H E R N Á N D E Z . E . M . H I L L A R I E Baleares. n° 1. M A R C E L , C L . y B A S S A M . G. ( 2 0 0 5 ) : P O M A R . L. y C U E R D A . J. (1979): Los Mallorca Island: geomorphological d e p ó s i t o s m a r i n o s p l e i s t o c é n i c o s e n evolution and neotectonics. S i x t h I n t e r - Mallorca. Acta. Geología. Hispánica. n" 14. n a t i o n a l C o n f e r e n c e on G e o m o r p h o l o g y . p á g s . 5 0 5 - 5 1 3 . H o m e n a j e a L u í s S o l é i Field trip guide A 7 . 37 págs. Sabarís. V I C E N S . D . y G R À C I A . F. ( 1 9 9 8 ) : R O B L E D O A R D I L A . P. .1. (20051: Los A s p e c t e s p a l e o n t o l ò g i c s i estratigràfics del Paleocolapsos kársticos en las plataformas Pleistocè superior de Mallorca. En: Fornós, carbonatadas del mioceno superior de J. Aspectes Geològics de les Balears, págs. Mallorca: análisis geográfico, genético, 191-220 .U.l.B. Palma. geológico y evolutivo. Tesis doctoral. Palma V I C E N S . D.. P O N S . G.. X. B O V E R . P. de Mallorca. y G R À C I A . F. (2001): Els taxons a m b valor R O D R Í G U E Z P E R E A . A . y G E - b i o g e o g r à f i c i c r o n o e s t r a t i g r á f i c : b i o i n d i - L A B E R T . B. (1998): Geologia de Mallorca. c a d o r s c l i m à t i c s del q u a t e r n a r i de les Ules En: F o r n o s . J. L . Aspectes geològics de les B a l e a r s . E n : El canvi climàtic: passat, Balears, p á g s . 10- 3 8 . U . l . B . P a l m a d e present i futur. P o n s . G . X . i G u i j a r r o , J.A Mallorca. (Edit). Mon. Soc. Hist. Nat. Balears. n° 9. Palma de Mallorca. 86 Territoris, nuïn. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8 |