Los yacimientos del Pleistoceno marino mallorquín como puntos de...
Los yacimientos del
Pleistoceno marino
mallorquín como puntos
de control del litoral

(estado en que se
encuentran y factores que
provocan su destrucción
Bernat Morey Colomar
bernatmoreycolomar@yuhoo.es
Miguel Cabanellas Reboredo
Laboratorio de Biología Marina
Departamento de Biología
Universitat de les Illes Balears
miguel_caba3@hotmail.com
Territoris (2007-2008), 7:
69-86


Territoris
Universitat de les Illes Balears
2007-2008. Núm. 7. pp. 69-86
ISSN: 1139-2169
LOS YACIMIENTOS DEL PLEISTOCENO
MARINO MALLORQUÍN COMO PUNTOS DE
CONTROL DEL LITORAL
(Estado en que se encuentran y factores que
provocan su destrucción)
B e r n a t M o r e y C o l o m a r
M i g u e l C a b a n e l l a s R e b o r e d o
RESUMEN: La urbanización litoral y los procesos erosivos naturales han provocado la destrucción total o parcial de
buena parte del centenar de yacimientos del Pleistoceno superior marino mallorquín c o n o c i d o s . Estos son
especialmente vulnerables al encontrarse en su mayoría en costas de acumulación urbanizadas. El estado en que se
encuentran refleja el estado del litoral cercano y los procesos antrópicos y naturales que en él se desarrollan. Su
distribución, naturaleza y situación respecto a otros yacimientos coetáneos informa sobre cambios isoeustáticos
litorales recientes.
PALABRAS CLAVE: yacimientos. Pleistoceno superior marino mallorquín, impactos, estado del litoral, isoeustasia.
ABSTRACT: Coastline urbanisation and natural erosión processes have caused partial or total destruction of many
registered Mallorca Pleistocene upper marine deposits. These deposits are especially vulnerable because of their
location on built-up arcas vvhere sedimentation processes predominate. These deposits state is similar to that of the
adjacent coastline and result of the same anthropic and natural processes. The deposits distribution. nature and
situation in relation to other contemporary ones gives important information about recent coast isoeustalic changes.
KEY WORDS: Deposits. Mallorca upper marine. Pleistocene. Impacts. Coastal state. Isoeuslatic process.
1. Estado de la cuestión
litoral b a l e a r e n e s t o s ú l t i m o s a ñ o s . E s t o s
e x p e r i m e n t a r o n un salto c u a l i t a t i v o a partir
L o s y a c i m i e n t o s del P l e i s t o c e n o s u p e r i o r
d e los a ñ o s 5 0 del s i g l o p a s a d o , d e b i d o y
m a r i n o m a l l o r q u í n c o n o c i d o s s u p e r a n el
ligado p r i n c i p a l m e n t e al d e s a r r o l l o turístico.
c e n t e n a r . M u c h o s d e e l l o s se e n c u e n t r a n
E n e s t a f e c h a s B a u z a ( 1 9 4 6 ) . C u e r d a y
d e s a p a r e c i d o s o en mal e s t a d o d e b i d o a los
M u n t a n e r ( 1 9 5 0 ) i n i c i a r o n s u s e s t u d i o s
p r o c e s o s de u r b a n i z a c i ó n q u e ha sufrido el
sobre el C u a t e r n a r i o m a r i n o m a l l o r q u í n q u e

Morey, B. y Cabanellas, M.
Los yacimientos del Pleistoceno matino.
les llevó a d e s c u b r i r e i n t e r p r e t a r s o l o s o
del Pleistoceno superior m a r i n o mallorquín
j u n t o con otros investigadores unos 70 yaci-
c o n o c i d o s hasta ahora, localizando impactos
mientos a m e d i a d o s de los setenta (Cuerda.
lesivos en ellos y en su e n t o r n o i n m e d i a t o
1975 P o m a r y Cuerda. 1979) y cerca de 90 a
(Fig. 1 y Tablas I y 2). Se han utilizado los
finales d e s i g l o p a s a d o ( V i c e n s y G r a c i a .
m a p a s , e s q u e m a s , cortes y fotografías rea-
1 9 9 8 ) . A e s t o s se h a n a ñ a d i d o los l o c a -
lizadas principalmente por Butzer y C u e r d a
lizados en estos últimos años (Morey el al.
( 1 9 5 9 . 1 9 6 1 . 1 9 6 2 ) : C u e r d a ( 1 9 7 5 . 1 9 7 9 .
2006) (Tabla 1). Cuerda, ya a finales de los
1989): C u e r d a y Sacares (1992) y M u n t a n e r
s e t e n t a ( C u e r d a . 1979) d e n u n c i a la d e s a -
(1954.1955) para localizar los y a c i m i e n t o s y
parición de y a c i m i e n t o s i m p o r t a n t e s c o m o
c o m p a r a r su estado actual con el señalado en
los d e C a l a G a m b a o C a l a E s t a n c i a en la
los estudios citados.
c o n s t r u c c i ó n de s e n d o s puertos d e p o r t i v o s .
S e h a n a g r u p a d o l o s i m p a c t o s l o c a -
G r a c i a y V i c e n s ( 1 9 9 8 ) i n d i c a n l o s
l i z a d o s e n g r u p o s s i m i l a r e s ( T a b l a 2 )
principales impactos antrópicos que afectan
u t i l i z a n d o el l i s t a d o d e c o n c e s i o n e s y
a estos y a c i m i e n t o s litorales c o m o son: la
permisos de obras c o n c e d i d o s por el M O P U
urbanización, la extracción de eolianitas. el
en el litoral m a l l o r q u í n h a s t a 1975. E s t a s
a c o n d i c i o n a m i e n t o d e las p l a y a s p a r a el
a c t u a c i o n e s c o i n c i d e n en parte con los im-
b a ñ o y la extracción de ellas de Posidonia p a c t o s a n t r ó p i c o s o b s e r v a d o s «in s i t u »
oceánica con maquinaria pesada.
s u m á n d o s e a e l l o s el u s o d e m a q u i n a r i a
En 1988 se aprueba la ley de costas que
pesada \\ el vertido de e s c o m b r o s . La situa-
p r o h i b e la c o n s t r u c c i ó n sobre los p r i m e r o s
c i ó n d e c a d a y a c i m i e n t o , l o s i m p a c t o s
m e t r o s d e la f r a n j a c o s t e r a y p r o t e g e
localizados y el tipo de costa según Servera
teóricamente al 9 0 % de los afloramientos en
(2004) se indican en la figura I y Tabla 1.
estudio. La falta de control y la dificultad en
S e a n a l i z a t a m b i é n la d i s t r i b u c i ó n y
su a p l i c a c i ó n ( M a r t í n P r i e t o el al.. 2 0 0 7 )
características de los yacimientos a lo largo
unido al a u m e n t o de población y del turismo
del litoral isleño y la posibilidad que estos
r e s i d e n c i a l e n e s t o s ú l t i m o s a ñ o s h a
reflejen c a m b i o s isoeustáticos a c a e c i d o s en
i n c r e m e n t a d o aún m á s la presión antrópica
estos últimos 150.000 años. Para ello se ha
sobre el litoral, acelerando su destrucción.
d i v i d i d o el litoral m a l l o r q u í n en s e c t o r e s
g e o m o r f o l ó g i c o s similares (bahías - graben.
S i e r r a s - h o r t s y p l a t a f o r m a s a r r e c i f a l e s
2. Objetivos y métodos
m i o c e n a s s e g ú n S e r v e r a . 2 0 0 4 ) y se h a n
estudiado los y a c i m i e n t o s en ellos situados.
Se p r e t e n d e indicar de forma e s q u e m á -
S e a n a l i z a y c o m p a r a la a l t u r a del y a c i -
t i c a el e s t a d o en q u e se e n c u e n t r a n l o s
miento respecto al nivel del mar. su edad y
y a c i m i e n t o s d e l P l e i s t o c e n o s u p e r i o r
la e x t e n s i ó n y p o t e n c i a d e s u s e s t r a t o s
m a l l o r q u í n , identificar los p r i n c i p a l e s fac-
fósilíferos. Se han a p r o v e c h a d o los datos de
tores causantes de su destrucción y su rela-
los diferentes estudios ya realizados en ellos
c i ó n c o n el t i p o d e c o s t a d o n d e se
( a p a r t a d o r e f e r e n c i a s d e l a s T a b l a s 3)
e n c u e n t r a n . Se a n a l i z a t a m b i é n la d i s t r i -
c o m p l e t á n d o s e con otros m e d i d o s «in situ»
bución y características de los y a c i m i e n t o s a
(Morey en prep.) tanto de los y a c i m i e n t o s ya
lo largo del litoral isleño y la posibilidad que
c o n o c i d o s (extensión principalmente) c o m o
e s t o s r e f l e j e n c a m b i o s i s o e u s t á t i c o s de los y a c i m i e n t o s en estudio. S ó l o se han
acaecidos en estos últimos 150.000 años.
m e d i d o l o s y a c i m i e n t o s l o c a l i z a d o s
Para ello se ha realizado un s e g u i m i e n t o
a c t u a l m e n t e y q u e s o b r e p a s a n el m e t r o
a partir del 2002 de más de cien yacimientos
cuadrado.
72
Territoris, núm. 7. 2007-200S

Los yacimientos del Pleistoceno marino.
M o r e y . B. y C a b a n e l l a s . M.
F i g u r a 1. M a p a d e M a l l o r c a . T i p o d e c o s t a s y s i t u a c i ó n de los p r i n c i p a l e s y a c i m i e n t o s
estudiados e impactos en ellos localizados según la Tabla 1 (N° de impactos).
Estos datos se reúnen en las Tablas 3. En
sobre restos de paleodunas adosadas a ellas
ellas la a l t u r a ( H ) se i n d i c a en m e t r o s , la
y si son y a c i m i e n t o s lagunares de fondo de
extensión en metros c u a d r a d o s y la potencia
cala.
(P) en centímetros. Se indica la edad (Ed) de
En el apartado referencias (Tablas 3) se
los y a c i m i e n t o s e s t u d i a d o s s e g ú n la t e r m i -
indica la fuente de p r o c e d e n c i a de alguno o
n o l o g í a e m p l e a d a p o r C u e r d a ( 1 9 7 5 ) y
de todos los datos que no siempre han sido
G i n é s et al. ( 2 0 0 1 ) p a r a los d i s t i n t o s s u b -
t o m a d o s de los primeros estudios efectuados
e s l a d i o s d e l P l e i s t o c e n o s u p e r i o r ( 5 e -
en los yacimientos. A partir de los m a p a s de
Eutirreniense y 5a-Neotirreniense).
R o d r í g u e z P e r e a y G e l a b e r t ( 1 9 9 8 ) : D e l
En el a p a r t a d o t i p o l o g í a ( T a b l a s 3) se
O l m o y A l v a r o ( 1 9 8 4 ) : S e r v e r a ( 2 0 0 4 ) y
d i s t i n g u e e n t r e p l a y a s o r e s t o s d e p l a y a s
Silva et al. (2005) se ha e l a b o r a d o un mapa
pleistocenas, lagunas, plataformas y trampas
estructural de la isla (Fig. 2) donde se señala
s e d i m e n t a r i a s - g r i e t a s o c u e v a s s e g ú n
la d i s t r i b u c i ó n d e l o s p r i n c i p a l e s y a c i -
C u e r d a ( 1 9 7 5 ) y V i c e n s et al. ( 2 0 0 1 ) . Se
mientos a lo largo del litoral, la altura a la
especifica si estos son restos de playas m á s o
q u e se e n c u e n t r a n a c t u a l m e n t e y su
m e n o s estructurados o solo retazos de estas,
tipología.
si se encuentran en plataformas m i o c e n a s o
Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8
73

^ Tabla 1. Principales y a c i m i e n t o s estudiados, estado en q u e se encuentran (E) e impactos localizados (I). (0) C o m p l e t a m e n t e destruido e 2
ilocalizable sin la a y u d a de los estudios en el realizados. ( I ) Se intuye el afloramiento y algún fragmento fósil. (2) Y a c i m i e n t o definido %
pero en mal estado. (3). Y a c i m i e n t o en parte i m p a c t a d o , en parte en buen estado. (4) Y a c i m i e n t o solo afectado por procesos naturales ' a
o p o r e x t r a c c i ó n para i n v e s t i g a c i ó n . (5) Y a c i m i e n t o en m u y b u e n e s t a d o . N o i n v e s t i g a d o y no d e m a s i a d o al'ectado por p r o c e s o s •<
naturales, (e) Edificaciones y actividades asociadas, (p) Puertos y e m b a r c a d e r o s , (c) C a m i n o s . Paseos. A c c e s o s , (m) M a q u i n a r i a pesada. Q
Tractores, (x) E x t r a c c i o n e s , Investigación, (a) E s c o m b r o s , a c u m u l a c i ó n de materiales, (n) Erosión natural. C a í d a bloques. A l u v i o n e s .
Subida del nivel del agua. (*36) Jacs. Marina. N a llarga. Na R o s s e g a d a , N a Segura, Ped. blanca, Pas de Sa Senyora, P. Llobera. C. Carril. ¡=
N Yacimiento
I I
N
Yacimiento
1 !
N
Y a c i m i e n t o
I I
\\
Y a c i m i e n t o
I I
N
Y a c i m i e n t o
11
i
t 'amp de Mar
lec
21
Son Banya
Opc
41
S'Estalella
2xn
61
Front. Molar
2xn
SI
Sa Canova
4n
2
Peguera
lec
22
Son Oms
lec
4 2
Cala Paiàs
2xn
62
P. Cristo
1 pm
S2
C. Son Serra
3xn
3
Sta Punca
Oc
23
Can Canals
lem
4 3
Racó Estal
2xn
6 3
S'Illoi-Bul'ad
1 pm 83
S. S. Marina
3npc
4
Banc. Eivissa
ln\\
24
T. S'Arenal
Ocp
4 4
Estanyol
3cp
6 4
Cala Moreia
(tem
S4
Son Real
3np
5
Ponáis Vells
lex
25
Es Fornàs
2ex
4 5
Ràpita. Port
3xp
6 5
C. S. Coma
lxn
85
A. Casal
ln
6
Magaluí
Ica
26
S'Anegat
2cx
4 6
I'. Morlci's
3cm
6 6
P. N. Amer
4n
86
Cem. fenici
3nc
7
Palma Nova
Oex
27
Cap Orenol
2cx
4 7
Se Covetes
3ec
6 7
Cala Nau
3cn
S7
C. Picai'orl
0?
S
Palma Gesa
Oex
28
Cala Blava
lxn
4 S
Es Trenc
3xn
6.S
Rots.Sa Cova
Oce
SS
Albufera
-
>)
Moiinar
Icnp
2')
Ses Lleonardes 2ec
4 4
S Jordi-Carbó 4np
6')
Cala Bona
Ope
89
Coll Baix
2n
II) Las Rocas
lem
3 0
T. Son Granada Ixc
51)
Plana-P.Bauç
lxn
7(1
Port Roig
lec
90
P. Tacàritx
2n
11 Torre d'en Pau
lec
.11
Punta Negra
4n
51
S'AImonia
Ixc
71
Canyamel ab.
lnc
)l
P. S. Joan
2c
(
12 Cala Gamba
Opm
32
Cala Vella
3x
52
l.lombar-Macs Ocp
72
Carregador
4n
92
Manresa
4c
13 Camp de Tir
3xc
3 3
Sa Fossa
3cx
5 3
C. Santanyí
Oxc
7 3
C. Rajada
(lem
93
Mor. Vermell
1 pce
14 Carnatge
3xc
3 4
Na Casetes
2xn
54
C. Llonga
Oxc
7 4
Cala Agulla
3am
94
Barcarès
3cn
15 La Pineda
2cx
35
Pas des Verro
Ixc
55
Bassa Nova
Ipc
75
Font Celada
4xn
95
S. Vicens
lxn
16 Cala Estancia
Opm
36
Jacs. Marina*
2xn
5 6
P. Colom 1
lep
7 6
A. Albarea
4n
96
P. Sóller.
lxn
17 Fontanelles
2eca
37
Bancals
3xn
57
P. Colom 2
2xn
7 7
Caloscans
3xn
97
1 is ('arhcí
2ne
t o
1S Es Serrall
2cm
38
Cala Beltran
Oxn
58
P. Colom 3
2m
78
A. Colom
4n
98
Mal Pas. Bon
Op
14 Ca'n Menut
2cm
39
Cala Pi
iecx
5')
C. Murada
Oc
7'»
Calestrel
lxn
99
Es Peregons
2n
o
2 0
Ca'n Siriquet
2xa
4(1
Vallgornera.ab
2x
6(1
C. Varques
5
SO
C. S. Pere.Est
3n
0 0
Cova Ases
4n

Los yacimientos del Pleistoceno marino.
M o r e y . B. y C a b u n e l l a s . M .
Tabla 2. N ú m e r o de yacimientos (N° yacim.) y situación según tipo de costa; porcentaje (%)
de ellos en buen (b) regular (r) o mal estado (m); N ú m e r o de destruidos (N° Dest.) y n ú m e r o
de impactos localizados (N° impactos) seegún tipo de costa. Abreviaturas de impactos (e. p. c.
m. x, a, n) igual que para la tabla 1.
Situación yacimientos
N" Yacim.
h<<
r%
m%
N" Dest.
N" Impac.
e

c
ni
X
a
N
En Costa Acumulación
61
20
30
50
2H
125
36
1
39
4
18
9
X
En Costa Erosión
31
- ¡ ;
30
27
18
60
3
4
18
-
23
-
i :
En Costa Antrópica
12
0
15
15
12
40
11
N
9
3
4
-
Interiores
1 1
0
40
60
2
26
in
7
1
5
-
Destruidos
52
-
Ull)
52
i 1
III
5
3
<
/hír
2 Altura de los yacimientos
pleistocenos
p Plataforma sedimentaria
d Duna adosada al
acantilado
T Trampa sedimentaria
C Yacimiento de fondo
de cala
Levante
Subsidencia / Hundimiento
= Pocos cambios
Posible elevación
Basculamiento
I I Plio-Cuatemario
I I Plioceno
I I Mioceno superior
I I Mesozoico y Cenozoico inferior
_ l _
M a p a 2. M a p a de M a l l o r c a q u e m u e s t r a la situación, altura y tipología de los principales
yacimientos objeto de este estudio.
Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8
75

Morey, B. y Cabánéllas, M.
Los yacimientos del Pleistoceno marino.
Fig. 3 (I). Impactos en diversos yacimientos: a) C a m p de mar: Q u i o s c o y paseo; b) Molinar
( 1 9 5 5 - 1 9 9 5 ) y Paseo m a r í t i m o ; c) Restos del yacimiento de sTllot-Bufador (2004) situado en
un posible futuro p a s e o ; d) Mal Pas (P. S Joan) y P° de Bonaire al fondo. 1915-1995: e) Vista
del y a c i m i e n t o des C a r n a t g e d e s d e la P i n e d a d o n d e se o b s e r v a el p a s e o superior; f) C a l a
Estancia 1955-2005 y g) C a l a Pi ( H o r m i g ) .
3. Discusión y conclusiones
i. C o n s t r u c c i o n e s y h o r m i g o n a d o s (e).
C o m p r e n d e n todo tipo de e d i f i c a c i o n e s
Los impactos detectados se han dividido
d e s d e q u i o s c o s ( C a m p de Mar. fig. 3a),
en 7 grupos según su naturaleza (Tabla 2):
hoteles ( P a l m a n o v a . C u e r d a 1975). res-
t a u r a n t e s ( P o r t R o i g ) y h o r m i g o n a d o s
(Peguera, Fig. 3g).
76
Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8

Los yacimientos del Pleistoceno marino.
Morey. B. y Cabanellas. M.
2. C a m i n o s , p a s e o s y a c c e s o s (c). M á s
M e n u t (Fig 3j), C a ' n Canals, Portocolom
de la mitad de y a c i m i e n t o s se encuentran
III) y los situados en las playas turísticas,
d e t e r i o r a d o s al e n c o n t r a r s e en z o n a s de
regeneradas artificialmente o no, por los
p a s o . L o s p a s e o s m a r í t i m o s h a n d e s -
trabajos llevados a c a b o en la playa con
truido yacimientos c o m o los del M o l i n a r
m a q u i n a r i a p e s a d a ( S T l l o t (Fig 3 h ) . es
( F i g . 3 b ) y T o r r e d e ' n P a u , y p u e d e n
Morters o cala Agulla).
acabar con los de S'Illot (Fig. 3c) y Sa
6. E r o s i ó n n a t u r a l (n). L a a c c i ó n del
Ràpita. Los i m p o r t a n t e s y a c i m i e n t o s de
oleaje d e s m a n t e l a los b l o q u e s d e d u n a
C a m p de Tir y Es C a r n a t g e se e n c u e n -
s u p e r i o r e s , p o n e al d e s c u b i e r t o l o s
tran t a m b i é n a m e n a z a d o s p o r el p a s e o
y a c i m i e n t o s y los d e s t r u y e p o s t e r i o r -
construido en su límite superior (Fig. 3e).
m e n t e (Arenal d e ' n C a s a t (Fig. 3i)). es
3. Puertos deportivos, casetas (escars) y
Perengons (Fig. 3i). La zapa y caída del
e m b a r c a d e r o s (p). La mayoría de yaci-
acantilado d o n d e se encuentran afecta a
mientos afectados por estos i m p a c t o s se
o t r o s c o m o C a l o s c a n s o C a l e s t r e t . L a s
encuentran destruidos en su totalidad. Cala
z o n a s de a c u m u l a c i ó n p l e i s t o c e n a s q u e
Gamba. Cala Estancia (Fig. 3f), Cala Bona
m á s n o t a n a c t u a l m e n t e la e r o s i ó n ( c o n
o Bonaire (Fig. 3d) entre otros han sido
y a c i m i e n t o s m á s d e s e s t r u c t u r a d o s p o r
arrasados por los puertos deportivos cons-
e r o s i ó n natural) son la c o s t a norte y la
truidos sobre ellos. Otros c o m o C a l a Pi
b a h í a de A l c u d i a y los a c a n t i l a d o s del
( F i g . 3 f ) . sa B a s s a N o v a y e s M o r e r
sur de la isla.
V e r m e l l h a n s i d o c a s i d e s t r u i d o s p o r
7. E s c o m b r o s y a r e n a (a). La r e g e n e -
e m b a r c a d e r o s i n d i v i d u a l e s y c a s e t a s
r a c i ó n d e p l a y a s c o n a r e n a a l ó c t o n a
(escars).
e n t i e r r a a l g u n o s y a c i m i e n t o s ( C a l a
4 . E x t r a c c i ó n d e m a t e r i a l e s ( x ) . E s
Agulla). El afloramiento queda protegido
F o r n à s i Sa F o s s a han sido c a n t e r a s de
de la erosión pero resulta d a ñ a d o por los
e x t r a c c i ó n de b l o q u e s d e d u n a p a r a la
t r a b a j o s d e r e g e n e r a c i ó n . O t r o s aflora-
c o n s t r u c c i ó n ( C u e r d a y S a c a r e s . 1992).
mientos están enterrados bajo e s c o m b r o s
O t r o s y a c i m i e n t o s se e s t u d i a r o n en su
de m a n e r a q u e se dificulta su l o c a l i z a -
casi totalidad (Frontó des Molar. Vicens
c i ó n c o m o M a g a l u f , C a n S i r i q u e t o
et al. 2 0 0 1 ) . L o s m á s a c c e s i b l e s y
STllot (Fig. 3c).
c o n o c i d o s muestran señales de activida-
C o n c l u i m o s e n q u e s ó l o u n 3 0 % d e
d e s e x t r a c t i v a s s e l e c t i v a s e n c u a n t o
yacimientos estudiados se encuentra en buen
resulta imposible localizar la mayoría de
e s t a d o m i e n t r a s o t r o t e r c i o se p u e d e
f a u n a c i t a d a e n e l l o s ( C u e r d a , 1 9 7 5 ,
c o n s i d e r a r d e s a p a r e c i d o ( T a b l a 2 ) . En las
1 9 7 9 ) . L a r e c u p e r a c i ó n y e s t u d i o d e
c o s t a s d e e r o s i ó n h a y el d o b l e d e y a c i -
material de forma a d e c u a d a y g u a r d a d o
m i e n t o s en buen e s t a d o que en las de acu-
en centros d e interpretación m i n i m a l i z a
m u l a c i ó n . L a c a u s a d e e l l o p a r e c e s e r
este i m p a c t o si lo r e c o l e c t a d o está bien
claramente antrópica. Así un 70 /c
c
de los im-
e t i q u e t a d o y d i s p o n i b l e para futuras in-
pactos localizados son de origen antrópico y
v e s t i g a c i o n e s . D e o t r a m a n e r a e s t e
se han p r o d u c i d o en costas de acumulación
material se hubiera perdido irremediable-
{509c yacimientos destruidos). A u n q u e estas
mente. A s í de P a l m a Nova, Cala G a m b a
son minoritarias en la isla (Fig. 1). en ellas
o Cala Estancia sólo queda lo recuperado
se e n c u e n t r a n l o s a f l o r a m i e n t o s m á s
en distintas investigaciones.
i m p o r t a n t e s y t a m b i é n l a s p r i n c i p a l e s
5. T r a b a j o s c o n m a q u i n a r i a p e s a d a
urbanizaciones. Los yacimientos situados en
(m). L o s y a c i m i e n t o s interiores se ven
la c o s t a m u y u r b a n i z a d a se e n c u e n t r a n en
afectados por la labores agrícolas ( C a ' n
m u y mal estado (857r destruidos) d e b i d o a
Territoris, mim. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8
77

M o r e y . B. y C a b a n e l l a s . M.
Los yacimientos del Pleistoceno marino.
Figura 3 (II). Impactos en diversos y a c i m i e n t o s : g) Paguera c o m p l e t a m e n t e h o r m i g o n a d o ; h)
« R e g e n e r a c i ó n » d e la p l a y a d e s ' I I l o t s o b r e el y a c i m i e n t o . 2 0 0 3 ; i) E r o s i ó n n a t u r a l .
P l a t a f o r m a d e e r o s i ó n de es P e r e n g o n s y u n a de las d o s l o s a s fosilíferas l o c a l i z a d a s en
s" Arenal d e ' n Casat: j) C a ' n M e n u t . C a m i n o . Finca labrada y losas sacadas por el tractor.
la edificación en primera línea, a los paseos
La e x i s t e n c i a o no de a f l o r a m i e n t o s en
m a r í t i m o s y a los p u e r t o s d e p o r t i v o s . Los
un sector d e t e r m i n a d o y la altura a la que se
p e q u e ñ o s e m b a r c a d e r o s y h o r m i g o n a d o s
e n c u e n t r a n p u e d e d e b e r s e a p a r t e d e fenó-
d e s t r u y e n p a r c i a l y p r o g r e s i v a m e n t e g r a n
m e n o s naturales de erosión y sedimentación,
parte de los a f l o r a m i e n t o s restantes. Por el
a f e n ó m e n o s d e s u b s i d e n c i a o e l e v a c i ó n
c o n t r a r i o las c o s t a s de e r o s i ó n (Fig. 4 ) , si
l o c a l e s o a c a m b i o s d e l n i v e l d e l m a r
bien m a y o r i t a r i a s , c o n t i e n e n m e n o s aflora-
( C u e r d a 1975). O b s e r v a n d o la distribución
mientos y sólo el 27 % de ellos se encuen-
de los principales afloramientos hasta ahora
tran d e s a p a r e c i d o s . En ellas los principales
l o c a l i z a d o s ( F i g . 1 y 2) y c o m p a r a d o su
impactos detectados son la erosión natural y
s i t u a c i ó n r e s p e c t o d e o t r o s c o e t á n e o s
las actividades extractivas.
(Tablas 3) se puede interpretar que:
78
Territoris, aura. 7. 2007-2008

Los yacimientos del Pleistoceno marino.
Morey, B. y Cabanellas. M.
a. La a u s e n c i a de a n o r a m i e n l o s impor-
elevación recientes (Cuerda. 1975). Estos
tantes en la Sierra de T r a m u n t a n a puede
habrían i m p e d i d o , j u n t o a la importante
ser debida a que durante el Cuaternario (y
e r o s i ó n n a t u r a l y a la d i s p o s i c i ó n del
posiblemente desde el Mioceno superior)
r e l i e v e , la c o n s o l i d a c i ó n de s e d i m e n t o s
la z o n a ya p r e s e n t a m a y o r i t a r i a m e n t e
cuaternarios mas allá de alguna plataforma
c o s t a de e r o s i ó n . La a l t u r a a la q u e se
e l e v a d a ( C a l a San V i c e n s . Sóller) y de
e n c u e n t r a n l o s p o c o s y a c i m i e n t o s
p e q u e ñ a s a c u m u l a c i o n e s d u n a r e s sin
localizados podría significar fenómenos de
macrofauna marina (Tabla 3g).
Figura 4. En las costas de erosión e n c o n t r a m o s mayoritariamente trampas sedimentarias (a y
b) plataformas elevadas (a y b) o afloramientos sobre sistemas dunares fósiles adosados a la
base del acantilado (b). Los impactos antrópicos (4a) no les afectan del m i s m o m o d o que a los
situados en costas bajas.
Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8
79

M o r e s . B. \\ C a b a n e l l a s . M.
Los yacimientos del Pleistoceno marino..
Tabla 3a. Yacimientos del Sector Sudoeste de la isla. Explicación en el texto (Metodología y
conclusiones).
3 a . Sector Calas Sudoeste
II
Ed
E
P
Tipología
Referencia
Camp de Mar. Illeta.s
2
Se
+50
20
Playa
Cuerda. 1975
Peguera
2,5
Se
+50
100
Playa
Cuerda. 1975
Sta. Ponça. Cala
0.5
5 a
-
10
Restos playa
Cuerda. 1975
Sta. Ponça
2
-
-
-
Plataforma
Muntaner. 1954
Banc d'Eivissa
4
5 c
-
1(1
Plataforma-trampa
Cuerda. 1975
b. S i t u a c i ó n c o n t r a r i a se daría en parte
m i e n t o s l o c a l i z a d o s e n la b a h í a d e
del sector sur y levante insular (Tablas 3c
C a m p o s s e e n c u e n t r a n a u n a a l t u r a
y 3d) y en las zonas de acumulación de la
decreciente de Oeste a Este hacia la zona
isla (Tablas 3b. 3c y 3f) donde el peso de
m á s s u b s i d e n t e de es T r e n c - P e r e n g o n s .
los sedimentos procedentes de las sierras
d o n d e los afloramientos aparecen bajo la
habría p r o v o c a d o (entre otros factores) la
playa actual y a nivel del mar actual si no
b a s c u l a c i ó n d e la p l a t a f o r m a c o r a l i n a
por debajo (Tabla 3c). De igual m o d o , en
m i o - p l i o c e n a ( C u e r d a . 1 9 7 5 ; R o s s e l l ó .
la B a h í a d e A l c u d i a la altura a la q u e
1998) y fenómenos de subsidencia. T o d o
a p a r e c e n los s e d i m e n t o s p l e i s t o c e n o s
e l l o junto c o n f e n ó m e n o s c á r s t i c o s d e
d e c r e c e a p a r t i r d e l a n t i c l i n a l d e S o n
h u n d i m i e n t o l o c a l e s ( R o b l e d o , 2 0 0 5 ;
Real (Gelabert et al, 2002) tanto hacia el
G i n é s et al, 2007) podrían h a b e r h e c h o
Este (Sa C a n o v a a nivel del mar) c o m o
desaparecer las playas Eutirrenienses que
hacia el Oeste (Albufera; 4 metros (Tabla
a l l í se h u b i e r a n f o r m a d o . L o s a f l o r a -
3 0 ).
mientos que e n c o n t r a m o s en estas zonas
d. En las p e n í n s u l a s de A n d r a t x y Artà
son g e n e r a l m e n t e p e q u e ñ o s o m u y p e -
l o s a f l o r a m i e n t o s a p a r e c e n e n las
queños y poco potentes (Tablas 3b y 3c)
p e q u e ñ a s c a l a s e x i s t e n t e s a m á s altura
s i t u á n d o s e m u c h a s v e c e s s o b r e d u n a s
(3-4m) que los coetáneos situados en las
adosadas a los acantilados o en trampas y
b a h í a s c o l i n d a n t e s ( T a b l a s 3a y 3 e ) .
plataformas s e d i m e n t a r i a s (Fig 4 ) . S o l o
A l g u n o s p r e s e n t a n v a r i o s n i v e l e s
aparecen vestigios de playas pleistocenas
fosilíferos a distinta altura (Cala Rajada.
en el f o n d o de a l g u n a s p e q u e ñ a s c a l a s
C a l a A g u l l a . F o n t C e l a d a , A l b a r c a ) .
(Cala Varques).
T o d o e l l o p u e d e e v i d e n c i a r t a m b i é n
c. La localización de los mayores yaci-
fenómenos de subsidencia o elevación.
m i e n t o s y de la m a y o r c a n t i d a d d e se-
e. La mayoría de y a c i m i e n t o s de la bahía
d i m e n t o s en las tres principales bahías de
d e P a l m a , i n c l u s o los a d o s a d o s en la
la isla (Tablas 3b, 3c y 3f) responde se-
p l a t a f o r m a c o r a l i n a c o n t i g u a d e
g u r a m e n t e a q u e e s t a s e r a n y a l a s
Llucmajor (Fig. 2: Tabla 3b). y m u c h o s
principales z o n a s de a c u m u l a c i ó n en el
d e l o s s i t u a d o s e n las p e n í n s u l a s d e
Pleistoceno superior (Cuerda, 1975). La
A n d r a t x y A r t à ( T a b l a s 3 a y 3 e )
diferente altura a la que aparecen en ellas
m u e s t r a n la p l a y a s E u t i r r e n i e n s e s entre
los a f l o r a m i e n t o s c o e t á n e o s j u n t o c o n
F 5 y 2,5 m de altura. Esta altura es la
o t r a s e v i d e n c i a s g e o m o r f o l ó g i c a s
q u e se s u p o n e a l c a n z a b a n las a g u a s en
( G e l a b e r t et al, 2 0 0 2 ) s u g i e r e t a m b i é n
ese p e r i o d o según G i n é s ( 2 0 0 1 ) y Silva
f e n ó m e n o s recientes de subsidencia por
el al ( 2 0 0 6 ) . Ello podría significar más
los m i s m o s motivos que en los sectores
estabilidad tectónica en estas zonas q u e
m e r i d i o n a l y o r i e n t a l . A s í . l o s y a c i -
en otros sectores de la isla.
80
Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8

Los Yacimientos del Pleistoceno marino...
Morey. B. y Cabunellas. M.
Tabla 3b. Yacimientos de la Bahía de Palma. Explicación en el texto (Metodología y conclusiones).
3b. Bahía de Palma
Sector Occidental
Sector Oriental
yacimientos H Ed Ex P Tipología Referencia Yacimientos H Ed Ex P Tipología Referencia
Portals Vells
Playa-
Cuerda el al.
Cala 1.5 Se
40 Restos
1983 S'Arenal 7.5 Se - 20 Trampa Cuerda.1975
Magaluf. C.
Vinyes 2 5c • 150 Playa
Cuerda.1975 Es Fornits 1.6 5e 150 50 Playa Cuerda.1975
Magaluf.
Es Salobrar 2 5a +50 - Lagur Cuerda. 1975 Cova de S'Anegal5.5 5e 216 40 Plataforma. Cuerda.1975
Palmanova. Torre 2.5 5e - 50 Playa Cuerda.1975 Cap Orenal 12 Se - 10 Trampa Cuerda.1975
Nova
Palmanova. P.
Playa- Cuerda. Sacares.
Nadala 4 5
Lagunar
Cuerda.1975 Cala Blava 1.5 5a 5 40 Restos 1992
Ses
Sector Central
Lleonardes 1.2 7 30 50 Playa- Morey Est.
T. Son
Cuerda. Sacares.
Yacimientos H Ed Ex P Tipología Referencia Granada 2 5a 2 2(1 Plataforma 1992
Playa-
Cuerda. Sacares.
Palma-Gesa
-2 5 - 50 Deposito Cuerda.1975 Punta Negra, a 2 Se 4 50 Restos
1992
Es Molinar
Playa-
Cuerda. Sacares.
Es Portitxol
1.8 5c +50 20 Playa
Cuerda.1975 Punta Negra, b 2 5c 6 60 Restos
1992
Cuerda. Sacares.
Ses Roques 1.8 +5050
Playa
Cuerda. 1975 Cala Vella
4 5e 50 200 Playa
1992
T o n e d'en Pau 3.5
- It)
Cuerda. 1975 Sa Fossa
1.5 5
50 50 Playa
Cuerda.1975
Plataforma
Lagunar
Cala Gamba 0.8
Cuerda. 1975 Davalladors I 5 +50 50 Plava
Cuerda.1975
Playa
Cuerda. Sacares.
Camp de Tir. a 3 5a 5
Cuerda.1975 Na Casetes 2 5c
20 Restos
1992
Playa
Playa-
Cuerda. Sacares.
Camp de Tir. b 2
215 100
Cuerda.1975 Pas des Verro 3 5 30 25 duna
1992
Playa
Playa-
Cuerda. Sacares.
EsCarnatge 1.8 360 60
50 duna
1992
Playa
Cuerda. 1975 Na Llarga 2.5 5
Plataforma Cuerda. Sacares,
Son Mosson l.S 40 5(1
Cuerda.1975 Na Rosegada 4 5e
duna 1992
Playa
Plataforma Cuerda. Sacares,
Cuerda. 1979 Na Segura 4 5e
La Pineda 1
duna 1992
Plava
Cuerda. Sacares.
5a I 20 Plataforma Cuerda. 1979 Pedr. Blanca 7.5 5e
Pineda. Superior 3
Plataforma 1992
Pas de sa
Plataforma Cuerda. Sacares.
Cala Estancia 2
Plataforma
0 duna 1992
Lagunar-
Cuerda. 1979 Senyora 4 5
Cuerda. Sacares.
Ses Fontanelles 2
Playa
Plataforma 1992
Lagunar
Cuerda. 1975 Punta Llobera 7
Es Serralt
1.5 Se 6000
Playa
Lagunar Cuerda. 1975
Can Menut
!.5 Se +50
Playa
Lagunar Cuerda. 1975
Can Siriquet
1.5 Se 100 •
Playa
Lagunar Cuerda. 1975
Son Oms
Playa
Cuerda. 1975
Son Banya
Lagunar Cuerda. 1975
Lagunar
Can Canals
!,5 Se +50
Plava
Cuerda. 1975
Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8
81

Morey, B. y Cabanellas, M.
Los yacimientos ele! Pleistoceno marino.
C o m o y a s u g i r i ó C u e r d a ( 1 9 7 5 ) la
m i e n t o s d e l P l e i s t o c e n o s u p e r i o r m a r i n o
d i s t r i b u c i ó n de los y a c i m i e n t o s c u a t e r n a r i o s
m a l l o r q u í n , p o r el h e c h o m i s m o de situarse
p a r e c e estar en c o n s o n a n c i a c o n la estructu-
e n p r i m e r a l í n e a d e c o s t a , s o n c l a r o s
r a c i ó n n e ó g e n a d e la i s l a . E s t o s a d e m á s
e x p o n e n t e s d e l e s t a d o e n q u e é s t a s e
p u e d e n t e s t i m o n i a r c a m b i o s t e c t ó n i c o s e
e n c u e n t r a y d e los p r o c e s o s a n t r ó p i c o s y
i s o e u s t á t i c o s l i t o r a l e s r e c i e n t e s . L o s y a c i -
g e o l ó g i c o - n a t u r a l e s q u e en ella se p r o d u c e n .
T a b l a 3c. Y a c i m i e n t o s s i t u a d o s en la p l a t a f o r m a del Migjorn - B a h í a de C a m p o s . E x p l i c a c i ó n
en el texto ( M e t o d o l o g í a y c o n c l u s i o n e s ) .
3c. Sector plataforma S u r H Ed Ex P Tipología Referencia
Els Bancals. a
i :
. V
9
-
Plataforma-Playa
Cuerda. Sacares. 1992
Els Bancals. b
3
5
6
15
Plataforma-Playa
Cuerda. Sacares. 1992
Cala Beltran
13
5e
-
10
Plataforma
Cuerda. Sacares. 1992
Cala Pi. a
3
5a
-
30
Plataforma-Playa
Cuerda. Sacares. 1992
Cala Pi. b
5 a
-
Grieta. Trampa
Cuerda. Sacares. 1992
Vallgornera
i :
5e
-
Plataforma
Cuerda. 1975
Vallgornera. Torrent Gros
5
9
-
-
Plataforma
Morey. Prep
S'Estalella. a
1 1
5e
10
10
Plataforma
Cuerda. 1975
S'Estalella. b
7
5e
-
-
Plataforma-Playa
Cuerda. 1975
S'Estalella. c
3
5a
15
60
Playa.'
Cuerda. 1975
Cala en Timó. Cala en Paiàs 1
5a
-
30
Playa
Cuerda et al. 1983
Racó de S'Estalella
0.3
-
9
li)
Playa. Restos
Morey. Prep
S'Estanyol
->
5a
60
30
Playa
Cuerda. Sacares. 1992
Sa Ràpita. S'Amarador
1-2
5a
90
li)
Plataforma.
Morey el al. 2006
Bahía de C a m p o s
II
Ed
1 A
P
Tipología
Referencia
Es Morters
1,6
5e
70
40
Playa. Restos
Morey et al. 2006
Ses Covetes. a
1,2
5e
12
40
Playa
Morey et al. 2006
Ses Covetes. b
1,2
5e
70
50
Playa
Morey el al. 2006
Es Trenc
0,7
5e
7?
30
Playa
Morey et al. 2006
Es Peregons
D.5
-
-in
in
Playa. Restos
Morey. Prep
Sector sur. Subsidente H Ed Ex P Tipología Referencia
Col. Sant Jordi. Es Dolí 1.2 20 30 Plataforma-Playa. Morey. Prep
Es Carbó. Platja 0.5 2 30 Playa Morey. Prep
82
Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8

Los yacimientos del Pleistoceno marino... M o r e y . B . y C u b a n e l l a s . M .
T a b l a 3d. Y a c i m i e n t o s de la m a r i n a d e L e v a n t e . E x p l i c a c i ó n en el texto ( M e t o d o l o g í a y
conclusiones).
3d. Sector plataforma levante
Sector sudeste
H
Ed
Ex
P
Tipología
Referencia
Zona Sa Plana
4,5
5e
-
30
Cueva-Trampa
Butzer. Cuerda. 1962
Cala Màrmols
4.5
-
-
10
Restos -duna
Bul/.er. Cuerda. 1959
Zona. Punta es Bauç
-
-
-
20
Restos duna
Butzer. Cuerda. 1959
S'Almúnia. Cala
2
5e
20
Restos Plataforma
Butzer. Cuerda. 1962
Cala Llombards
1,5
-
-
-
Restos
Cuerda. 1975
Cala Santanyí
1,4
-
-
30
Restos
Butzer. Cuerda. 1959
Cala Llonga
0,3
-
-
20
Limos fondo cala
Butzer. Cuerda. 1959
Sector Central-Porto Colom H
Ed
Ex
P
Tipología
Referencia
Sa Bassa Nova
0.5
3
20
Playa
Muntaner. 1955
Portocolom 1
0.5
5a
2
Playa
Cuerda et al. 1989
Portocolom 11
3
5a
2
20
Trampa-cueva
Cuerda et al. 1989
Portocolom III
1-2
9
700
-
Lagunar-Playa.
Morey. Prep
Cova dels Ases
9
1
1
10
Trampa-cueva
Morey. Prep
Cala Murada
2
-
-
-
Limos fondo cala
Muntaner. 1955
Cala Varques
0,8
-
10
40
Restos playa
Morey. Prep
Frontó des Molar
2,5
5a
-
20
Grieta
Vicens et al. 1998
Portocristo
0,5
-
-
-
Limos fondo cala
Cuerda. 1975
Cala Morlanda
4,5
-
-
-
Restos plataforma
Butzer y Cuerda. 1961
S'Illot. Bufador
7.5
5e
0.2
411
Plataforma-grieta
Cuerda. 1975
Sector Calas
H
Ed
Ex
P
Tipología
Referencia
S'Illol
2
5e
40
Playa
Cuerda. 1975
Cala Moreia. Platja
1 '3
5a
-
10
Limos fondo cala
Cuerda. 1975
Punta de n'Amer
3
9
6
20
Plataforma
Morey. Prep
Cala Nau
2
5
30
50
Playa
Cuerda. 1975
Rotes de sa Cova
1,6
5e
-
60
Playa. Restos
Cuerda. 1975
Cala Bona
1,5
5e
-
40
Playa. Restos
Cuerda. 1975
Port Roig-
2.6
5e
-
40
Playa
Cuerda. 1975
Port Roig
1.8
5a
-
10
Playa
Cuerda. 1975
Tabla 3e. Yacimientos situados er i las sierras de Levante. Explicación en el texto (Metodología
y conclusiones).
. Sector. Sierras Levante
H
Ed
Ex
P
Tipología
Referencia
Carregador
1,5
5a
45
20
Playa
Cuerda. 1987
Canyamel. Na Gratellosa
9
-
20
Restos playa
Cuerda. 1987
Canyamel. Coves
4
5e
75
50
Plataforma-Playa
Cuerda. 1975
Cala Rajada
2,8
5
65
75
Plataforma
Muntaner. 1955
Cala Rajada
3.5
5?
20
20
Plataforma
Mores . Prep.
1
Cala Agulla
1
5a
70
50
Playa
Cuerda. 1975
Cala Agulla
0,20
5?
10?
20
Playa
Cuerda. 1975
Cala Font Celada, a
4
5e
-
10
Trampa
Vicens. Gracia. 1998
Cala Font Celada, b
1,6
5a
40?
50
Playa
Vicens Gracia. 1998
Arenalet d' Mbarca
i
9
1 10
50
Playa
Morey. Prep
Arenalel d'Albarca
4
60
30
Playa
Morey. Prep.
Territoris, n ú m . 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8

Morey. B. y Cabanellas, M. Los yacimientos del Pleistoceno marino...
T a b l a 3f. Y a c i m i e n t o s d e la B a h í a d e A l c u d i a . E x p l i c a c i ó n en el t e x t o ( M e t o d o l o g í a y
c o n c l u s i o n e s ) .
3f. Había de Alcúdia
H
Ed
Ex
1'
Tipologia
Referencia
Caloscamps. a
2
5 a
-
10
Restos
Cuerda. Galiana. 1976
Caloscamps. b
0.7
5 c
1 1
60
Playa
Cuerda. Galiana. 1986
Arenalet de Son Colom
1.5
•>
16
50
Playa
Morey. Prep.
Cala s'Esiret. a
0,3
•>
30
20
Playa
Muntaner. 1955
Cala s'Estret. b
0.3
->
20
Restos playa
Morey. Prep.
Col. Sant Pere. S'Esquerda, a
1.7
9
10
20
Plataforma
Morey. Prep.
Col. Sant Pere. S'Esquerda, b
1
«)
10
20
Plataforma
Morey. Prep.
Sa Canova. Platja
li.:
•7
+50
Playa
Morey. Prep.
Son Serra. Ses Pedreres
0,7
5e
140
60
Playa.Aluviones
But/er.Cuerda. 1962
Son Serra de Marina
2
400
211
Playa
Morey. Prep.
Son Real
1
5 c
600
30
Playa
Vicens et al. 1998
Son Real. Arenal d'en Casat
5
0.02
10
Playa
Morey. Prep.
Son Real. Cement. fenici
1.3
30
3(1
Playa
Morey. Prep.
Son Real. Na Patana
0.7
+30
20
Playa
Morey. Prep.
Can Picafon
5c
-
-
Playa
Cuerda. 1975
6
Albufera
-4
+50
-
Albufera
Cuerda. 1975
Coll Baix
1.5.
-
-
Plataforma
Morey. Prep.
Punta de Tacàritx
1
-
-
Restos
Cuerda. 1975
Bonaire. Port
2
-
10
Restos playa
Butzer.Cuerda. 1962
Platja de Sant Joan a
2
5.i
45
40
Playa
Cuerda et al. 1983
Platja de Sant Joan. b
1
5e
20
20
Playa
Cuerda et al. 1983
Manresa. Marina, d
2
20
30
Playa
Morey. Prep.
Morer Vermell
1.9
5a
-
-
Playa
Cuerda. 1975
Es Barcarès
0.6
9
-
20
Playa
Morey. Prep.
T a b l a 3g. Y a c i m i e n t o s en la sierra de T r a m u n t a n a . E x p l i c a c i ó n en el t e x t o ( M e t o d o l o g í a y
c o n c l u s i o n e s ) .
3g. Sierra de Tramuntana H Ed Ex P Tipología Referencia
Cala Sant Vicenç
5
5 a
-
10
Plataforma
Cuerda. 1975
Sa Calobra
5
-
10
Duna
Cuerda. 1975
Port de Sóller. S'Argentera
7
5 c
-
40
Plataforma
Cuerda. 1975
Port des Canonge
3
-
-
-
Duna
Morey. Prep.
4. Agradecimientos
d e l t r a b a j o . A g r a d e c e m o s el a p o y o d e
N o e m í e n l a s v i s i t a s a l o s y a c i m i e n t o s
A g r a d e c e m o s m u y e s p e c i a l m e n t e al Dr.
d u r a n t e el p e r i o d o d e e s t u d i o y t a m b i é n a
G u i l l e m X. P o n s y al Dr. A n t o n i o R o d r i g u e /
M a y t e , p o r la p a c i e n c i a y c o m p r e n s i ó n
P e r e a del D e p a r t a m e n t o d e C i e n c i a s de la
ofrecida d u r a n t e la realización del e s t u d i o . A
T i e r r a d e la U n i v e r s i d a d d e l a s I s l a s
t o d o s ellos m u c h a s g r a c i a s .
Baleares por sus s u g e r e n c i a s para la m e j o r a
84
Territoris, n ú m . 7. 2()()7-2()()8

Los yacimientos del Pleistoceno marino.
M o r e y . B. y C a b a n e l l a s . M.
5. Bibliografía
C U E R D A . J . y S A C A R E S . J. (1992): El
Quaternari en el Mijorn de Mallorca. Palma
B A U Z À . J. ( 1 9 4 6 ) : C o n t r i b u c i ó n a la
de Mallorca.
p a l e o n t o l o g í a de M a l l o r c a ( N o t a s s o b r e el
C U E R D A . L . S O L E R . A. y A N T I C H .
C u a t e r n a r i o ) . Estudias Geológicos. n° 4 .
S. ( 1 9 8 3 ) : N u e v o s y a c i m i e n t o s d e l
págs. 199-204. Madrid.
P l e i s t o c e n o m a r i n o de M a l l o r c a . Bol. Soc.
" B U T Z E R . K. W . y C U E R D A . J.
Hist. Nat. Baleares. n° 27. Palma
(1959): Nota preliminar sobre la estratigrafía
D E L O L M O . P. y A L V A R O . M. (1984):
y p a l e o n t o l o g í a del C u a t e r n a r i o m a r i n o del
Control estructural de la sedimentación
Sur y S.E de la isla de Mallorca. Bol. Soc.
neógena y cuaternaria de Mallorca. I
Hist. Nat. Baleares. n° 6. Palma.
Congreso español de Geología, págs. 219-238.
B U T Z E R , K. W . y C U E R D A . J .
G E L A B E R T . B . . S E R V E R A . J . y
(1961): F o r m a c i o n e s cuaternarias del litoral
R O D R Í G U E Z P E R E A A. ( 2 0 0 2 ) : C a r a c t e -
Este de M a l l o r c a ( C a n y a m e l - P o r t o Cristo).
rísticas g e o m o r f o l ó g i c a s del s i s t e m a d u n a r
Bol Soc. Hist. Nat. Baleares. n° 7. Palma.
de la B a h í a de A l c u d i a (Isla de M a l l o r c a ) .
B U T Z E R . K. W . y C U E R D A . J.
Geogaceta. n° 32. págs. 2 1 5 - 2 1 8 .
(1962): N u e v o s y a c i m i e n t o s marinos cuater-
G I N É S . L . F O R N Ó S . J. J.. G R À C I A .
narios d e las B a l e a r e s . Notas y comunica-
F . . D E L I T A L A . C . T A D E U C C L . A .
ciones del Insl. Geo. Min.. n° 67. págs. 2 5 -
T U C C I M E I . P y V E S S I C A . P. G. ( 2 0 0 1 ) :
70. Madrid.
E l s e s p e l e o t e m e s f r e à t i c s d e l e s c o v e s
C U E R D A . J. ( 1 9 7 5 ) : Los tiempos litorals de Mallorca. C a n v i s del nivell de la
Cuaternarios en Baleares. Inst. Estud. M e d i t e r r à n i a i p a l e o c l i m a en el P l e i s t o c é
Balearles .Palma de Mallorca. 304 págs.
s u p e r i o r . E n : El Canvi climàtic, passat,
C U E R D A . J . ( 1 9 7 9 ) : Las formaciones present i futur. P o n s i G u i j a r r o ( E d . ) .
Cuaternarias de la Bahía de Palma. VI M o n o g r a f i e s de la S o c . Hist. Nat. B a l e a r s .
C o l o q u i o d e G e o g r a f í a d e la A G E .
Palma de Mallorca.
Excursión n° 4. Palma de Mallorca. 20 págs.
G I N É S . J.. F O R N Ó S . J . L. G I N É S . A. y
C U E R D A . J . ( 1 9 8 9 ) : Los tiempos T U C C I M E I . P. ( 2 0 0 7 ) : E n d o c a r s t c o s t e r o ,
cuaternarios en Baleares. Direcció General
niveles marinos y tectónica: el e j e m p l o de la
de Cultura. Conselleria de Cultura. Educació
costa oriental de M a l l o r c a . Geomorfología
i E s p o r t s . G o v e r n B a l e a r . P a l m a d e
litoral. Monog. Soc. Hist. Nal. Bal.. n° 15.
Mallorca. 3 1 0 págs.
G R A C I A . F. y V I C E N S . D. ( 1 9 9 8 ) :
C U E R D A . J. y G A L I A N A . J. ( 1 9 7 6 ) :
A s p e c t e s g e o m o r f o l ò g i c s q u a t e r n a r i s del
N u e v o y a c i m i e n t o del Pleistoceno superior
l i t o r a l d e M a l l o r c a . In F o r n ó s . Aspectes
m a r i n o en la costa norte de M a l l o r c a . Bol.
Geològics de les Balears. U.I.B.. págs. 3 0 7 -
Soc. Hist. Nat. Baleares, a" 21. Palma.
328. P a l m a de Mallorca.
C U E R D A . J . . G R A C I A . F. y V I C E N S .
M A R T Í N P R I E T O . J. A . . R O I G -
D. (1989a - 9 0 ) : Dos nuevos y a c i m i e n t o s del
M U N A R . F.X.. R O D R Í G U E Z P E R E A . A..
Pleistoceno superior m a r i n o en Porto C o l o m
P O N S . G. X. y B A L A G U E R . P. (20071: La
( F e l a n i t x . M a l l o r c a ) . Bol. Soc. Hist .Nat. gestión litoral en las Islas Baleares. Monog.
Balears. n° 3 3 .
Soc. Hist. Nat. Baleares. n° 15.
C U E R D A . J y M U N T A N E R . A. (1950):
M O R E Y . B.. V I C E N S . D. y P O N S . G.
Nota sobre un nuevo yacimiento hallado en
X. (2006). El Pleistocè superior marí de la
P a l m a d e M a l l o r c a c o m o p e r t e n e c i e n t e al
b a d i a d e C a m p o s ( S a R à p i t a - E s T r e n c .
Plioceno. Bol. Real. Soc. Esp de Hist. Nat.. M a l l o r c a . M e d i t e r r à n i a o c c i d e n t a l ) . Bol.
n° 4 8 (1). págs. 541 - 5 4 3 . Madrid.
Soc. Hist. Nat. Balears. n° 4 9 .
Territoris, núm. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8
85

Morey. B. y Cabanellas. M.
Los yacimientos del Pleistoceno minino.
M O R E Y . B. (En p r e p . ) : El patrimoni
R O S S E L L Ó . V. M. ( 1 9 9 8 ) : T o r r e n t s i
paleontològic del Pleisíocè superior de cales de Mallorca: aspectes g e o m o f o l ò g i c s .
Mallorca: catalogació, caracterització,
En: Fornós. J. L . Aspectes geològics de les
valoració i estratègies ele protecció. Balears. P a l m a de Mallorca.
M e m o r i a d'investigació.
S E R V E R A , J. ( 2 0 0 4 ) : Geomorfologia
M U N T A N E R . A . ( 1 9 5 4 ) : P l a y a s
litoral de Ics illes Balears. Q u a d e r n s d e
t i r r e n i e n s e s y d u n a s fósiles del litoral d e
n a t u r a d e les B a l e a r s . 88 p á g s . P a l m a d e
P a g u e r a a C a m p d e M a r ( M a l l o r c a ) . Bol.
Mallorca.
Soc. Hist. Nat. Baleares. n° 1.
S I L V A . P. G.. G O Y . J. L.. Z A Z O . C .
M U N T A N E R . A. ( 1 9 5 5 ) : N o t a p r e l i -
J I M É N E Z , L . F O R N Ó S . J. J.. C A B E R O ,
minar sobre las localidades del C u a t e r n a r i o
A . . B A R D A J Í . T . . M A T E O S . R.. G O N -
en la isla de M a l l o r c a . Bol. Soc. Hist. Nat. Z Á L E Z H E R N Á N D E Z . E . M . H I L L A R I E
Baleares. n° 1.
M A R C E L , C L . y B A S S A M . G. ( 2 0 0 5 ) :
P O M A R . L. y C U E R D A . J. (1979): Los
Mallorca Island: geomorphological
d e p ó s i t o s m a r i n o s p l e i s t o c é n i c o s e n
evolution and neotectonics. S i x t h I n t e r -
Mallorca. Acta. Geología. Hispánica. n" 14.
n a t i o n a l C o n f e r e n c e on G e o m o r p h o l o g y .
p á g s . 5 0 5 - 5 1 3 . H o m e n a j e a L u í s S o l é i
Field trip guide A 7 . 37 págs.
Sabarís.
V I C E N S . D . y G R À C I A . F. ( 1 9 9 8 ) :
R O B L E D O A R D I L A . P. .1. (20051: Los
A s p e c t e s p a l e o n t o l ò g i c s i estratigràfics del
Paleocolapsos kársticos en las plataformas Pleistocè superior de Mallorca. En: Fornós,
carbonatadas del mioceno superior de J. Aspectes Geològics de les Balears, págs.
Mallorca: análisis geográfico, genético,
191-220 .U.l.B. Palma.
geológico y evolutivo. Tesis doctoral. Palma
V I C E N S . D.. P O N S . G.. X. B O V E R . P.
de Mallorca.
y G R À C I A . F. (2001): Els taxons a m b valor
R O D R Í G U E Z P E R E A . A . y G E -
b i o g e o g r à f i c i c r o n o e s t r a t i g r á f i c : b i o i n d i -
L A B E R T . B. (1998): Geologia de Mallorca.
c a d o r s c l i m à t i c s del q u a t e r n a r i de les Ules
En: F o r n o s . J. L . Aspectes geològics de les
B a l e a r s . E n : El canvi climàtic: passat,
Balears, p á g s . 10- 3 8 . U . l . B . P a l m a d e
present i futur. P o n s . G . X . i G u i j a r r o , J.A
Mallorca.
(Edit). Mon. Soc. Hist. Nat. Balears. n° 9.
Palma de Mallorca.
86
Territoris, nuïn. 7. 2 0 0 7 - 2 0 0 8